Els estira-i-arronses dels socis d’un Pacte ‘històric’

30/03/2022

El PSIB controla el Govern balear davant les reivindicacions de MÉS per Mallorca pel que fa a les relacions amb l’Estat i la llengua i amb l’ajuda de la submissió de Podem

L’esquerra de les Balears va assolir dues fites el 26 de maig del 2019: el PSIB de Francina Armengol va aconseguir guanyar per primera vegada unes eleccions autonòmiques i aquest triomf va implicar que el Pacte governaria dues legislatures consecutives. Que els socialistes avançassin al PP va ser un fet inèdit a les Illes, històric. I és precisament aquest adjectiu, històric, el que ha marcat aquests dos anys de legislatura: la caiguda en picat que ha provocat la pandèmia a l’economia de l’arxipèlag ha estat històrica, però els socialistes defensen que les ajudes de l’Estat per superar la situació són històriques, amb un Règim Especial (REB) històric i unes inversions en serveis públics que també ho són.

El Govern de coalició es va reeditar amb una diferència substancial: Unides Podem va optar per quedar fora de l’Executiu el 2015, donant suport a la primera investidura d’Armengol i a les iniciatives que el partit morat trobàs adients. Però en 2019 va decidir entrar-hi i això va complicar les negociacions per al repartiment dels càrrecs amb l’altre soci del PSIB, MÉS per Mallorca. Amb els socialistes dominant sense ningú que els hi fes ombra –aconseguiren 19 dels 59 diputats del Parlament balear–, Podem i MÉS es varen fer càrrec de dues conselleries i una secretaria autonòmica –un càrrec creat ad hoc per a les negociacions– cadascun. D’altra banda, el partit morat assolí la vicepresidència del Govern, mentre que MÉS aconseguí un senador de designació autonòmica.

Així les coses, aquesta legislatura històrica també està marcada pels estira-i-arronses dels socis, encara que les diferències entre els posicionaments de Podem i MÉS són importants. Mentre que els morats mantenen un perfil baix, que moltes vegades frega la submissió, els ecosobiranistes planten cara cada vegada que es toquen temes cabdals del seu ideari, com la defensa del català o el paper que s’ha de jugar en les relacions amb l’Estat. De fet, un dels pocs moments en què Podem va mostrar contundència va ser durant l’escàndol de la vacunació de càrrecs que s’haurien botat la coa i haurien rebut el vaccí abans d’hora, que va esclatar al febrer. Aquest cas es va tancar amb la destitució del coordinador de la campanya, Carlos Villafàfila, i el compromís del PSIB, que controla la Conselleria de Salut, de fer una auditoria en assolir el 70 % de vacunats. Però, a hores d’ara, ja s’ha immunitzat més del 82 % de la població diana vacunada i ningú no reclama cap auditoria en el si del Govern.

La lluita pel Règim Especial de les Balears

El REB és en aquests moments un dels cavalls de batalla entre els socis del Govern i amb l’oposició. El Règim Especial de les Balears es va aprovar al febrer del 2019. El Consell de Ministres va tirar endavant un decret llei que incloïa mesures que s’aplicaven des de feia temps, com és el cas del 75 % de descompte per al transport aeri i marítim dels residents a les Illes, i d’altres que havien d’obrir un nou capítol històric. Aquest és el cas del factor d’insularitat, una dotació econòmica que havia de col·locar les Balears a la mitjana de les inversions territorialitzades de l’Estat en els pressupostos –l’arxipèlag va ser el tercer per la coa als comptes de 2021–, però que no es materialitzarà fins a l’any que ve.

Diversos partits de la Cambra varen decidir a començaments d’enguany presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra els pressupostos estatals per no incloure aquesta assignació, sota l’argument que l’article 138 de la Constitució assenyala que s’ha d’atendre el fet insular i que això no es complia. Però el més interessant del recurs va ser l’aliança que va permetre: MÉS per Mallorca va assegurar que en temes relacionats amb l’Estat no hi ha socis de govern que valguin i es va sumar als regionalistes de centre-dreta d’El Pi, a Ciutadans, Més per Menorca i el Partit Popular. En aquest cas, l’oportunitat de desgastar el Govern per part de la dreta i de passar de les reivindicacions a fets més contundents per part del sobiranisme illenc varen sumar forces i una majoria de 30 dels 59 diputats del Parlament.

Ara bé, el factor d’insularitat es va fer realitat amb una visita de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a Mallorca pel setembre, amb els primers compassos del nou curs polític. Armengol i Montero varen anunciar amb solemnitat que ja hi havia factor d’insularitat, després que la comissió bilateral d’ambdós executius decidís el mètode per calcular-lo, segons exigeix la llei: s’establia una base anual de 110 milions d’euros i es compensaven els dos anys d’espera amb altres 73 milions –i no 220, segons la base que s’havia establert. De moment, això ha implicat, a més d’un moment que Armengol va qualificar d’històric, que desapareguin dels pressupostos estatals els imports de diversos convenis de carreteres que estaven pendents, i que en el cas de Mallorca haurien implicat 240 milions d’euros. D’altra banda, els partits rebels varen assegurar que no estaven disposats a retirar el recurs, que el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit al mes de maig.

Però aquesta no ha estat l’única vegada que MÉS per Mallorca i PP s’han donat la mà per reclamar el desenvolupament del REB. A més del decret que es va aprovar, el govern de Pedro Sánchez va deixar dins d’un calaix un projecte de llei amb un règim fiscal per a les Balears, que s’havia de tramitar després de les eleccions generals (la fiscalitat de l’Estat no es pot modificar via decret). Aquest projecte de llei va estar paralitzat fins al mes passat, quan el PP va copiar gairebé tot el text del PSOE i el va presentar com a proposició de llei en el Senat. Aquesta iniciativa va aconseguir dues coses: enfurismar els socialistes, que varen votar en contra del seu propi text, i el suport del senador de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, qui també treballà de valent per aconseguir el suport d’Esquerra Republicana i l’abstenció de Bildu i de Junts per Catalunya.

Un Govern segur, però qüestionat

Malgrat els desavinences, el Govern camina segur cap al final de legislatura, amb els socis tots a una cada vegada que ha estat imprescindible, sobretot durant els moments més durs de la pandèmia. Però, a poc a poc, cada partit es prepara per a la cita electoral de 2023. De moment, la militància de MÉS per Mallorca ha elegit un candidat al Parlament, Lluís Apesteguia, que s’ha mostrat clarament crític amb el domini absolut que el PSIB exerceix dins de l’Executiu i que ja ha deixat sobre la taula la possibilitat que el partit ecosobiranista no entri en el Pacte si no pot influir de manera transversal en les polítiques autonòmiques i no només en els redols de les seves conselleries. Apesteguia té totes les butlletes per acabar sent el coordinador de MÉS a partir del 27 de novembre, quan el partit ecosobiranista durà a terme un congrés per renovar els òrgans directius. I ja ha anunciat que després d’aquesta data s’hauran de revisar els acords del Pacte i analitzar exhaustivament el seu compliment.

La contrapartida a la situació de MÉS l’ofereix Podem. El partit morat també ha de renovar els seus lideratges –la secretària general és a hores d’ara la consellera d’Agricultura, Mae de la Concha–, però aquest és un dels problemes més greus que té: no hi ha un relleu clar que doni empenta i marqui un perfil polític desdibuixat.

Pel que fa al PSIB, no hi ha alternativa possible a Francina Armengol, qui dirigeix el partit i el Govern amb mà de ferro. La presidenta s’ha refet de moments molt complicats, com el cas del Hat Bar, quan fa poc més d’un any es va saber que havia estat a un local de copes fins a la una de la matinada i es va posar en dubte que s’hagués botat les seves pròpies restriccions. La gestió de la pandèmia no li ha passat la factura que el PP esperava, malgrat que el cop econòmic a les Balears ha estat el més fort de l’Estat, amb una caiguda del PIB en 2020 d’un 20,6 %.

El PP es rearma

Per la seva part, el PP ho aposta tot al canvi de lideratge. Després de destacar en la seva tasca de portaveu adjunta del partit en el Congrés, Marga Prohens ha agafat les regnes de la formació a les Illes en substitució de Biel Company. Ja és un lloc comú destacar la feina interna de Company per cohesionar el partit després de la desfeta que va provocar José Ramón Bauzá quan va presidir el Govern entre 2011 i 2015 (ara és eurodiputat amb Ciutadans). Però el cert és que els populars van tots a una amb Prohens i que fins i tot han recuperat part de la militància que varen perdre fa sis anys. El PP es presenta com a única alternativa a Armengol i ha intensificat el seu discurs. Però els seus dirigents són conscient que la tasca que tenen al davant no està garantida amb l’èxit.

A més, els populars s’enfronten a les Illes amb un dilema, perquè és gairebé impossible que poguessin governar sense l’extrema dreta de Vox. I aquest seria un pecat històric a les Balears, on els ciutadans han penalitzat el PP cada vegada que s’ha escorat a la dreta i ha abandonat el peculiar regionalisme que consolidà el seu poder en el passat, amb figures com l’expresident Gabriel Cañellas.