Tens 0 productes a la teua cistella
«A la universitat, un nombre important d’estudiants estrangers inicien aquests estudis atrets per la marca Barcelona»
«Ei, mira, aquest és francès i parla valencià millor que tu»
«Aprendre el català m’ha ofert tota una nova visió sobre temes de contacte lingüístic i cultural, d’identitat»
Arreu del món hi ha més de 4.000 estudiants universitaris de català com a llengua estrangera. És una xifra important, si tenim en compte que la nostra és una llengua mitjana: novena llengua de la Unió Europea en nombre de parlants, per davant de llengües com el grec, el txec i l’hongarès, es troba entre les 100 llengües més parlades del món. Es parla i és oficial en quatre estats diferents (Espanya, França, Andorra i Itàlia), però només a Andorra es considera la llengua principal. Aquest fet fa que, per a molta gent, resulte curiós que siga tan estudiada a l’exterior.
Aquest escrit ofereix quatre testimonis: són quatre estudiants estrangers que expliquen què els va portar a estudiar català. Podem pensar que conèixer els motius que mouen els estudiants estrangers a aprendre la nostra llengua ens pot donar una idea del perfil general dels destinataris. Amb tot, professors universitaris i tècnics de les institucions implicades coincideixen en la idea que, com passa amb altres llengües, no es pot descriure un únic tipus d’aprenent. A la universitat, un nombre important d’estudiants inicien aquests estudis atrets per la marca Barcelona. Coneixen la ciutat pel turisme, el Barça i la cultura mainstream. D’altres, hi arriben amb interessos més específics i aficions més cultivades, com la romanística o la literatura. Nʼhi ha qui, en llegir la traducció a la llengua pròpia de La plaça del diamant o d’una de les novel·les de Jaume Cabré, es pregunta com deu ser llegir aquella obra en la llengua original. Hi ha, fins i tot, estudiants de medievalística que, en descobrir els amors de Tirant i Carmesina, decideixen fer un treball final de grau sobre la novel·la cavalleresca en clau comparativa, que els demanarà tenir nocions de català. Alguns de molt fidels hi arriben a través de lligams familiars o d’amistat, dʼaltres per amor. Nʼhi ha qui té interessos professionals, i un últim sector, el dels qui s’enganxen a la llengua gràcies a un motiu ben prosaic: cal completar l’optativitat i aquell horari els va d’allò més bé.
Evidentment, cada cas és un món i podríem trobar tantes raons per estudiar català com estudiants d’aquesta llengua hi ha repartits pels cinc continents. Com que és en la profunditat on rau l’interès, posem a l’abast del lector el testimoni d’uns estudiants que expliquen en primera persona per què es van animar a estudiar català. Quatre experiències amb un denominador comú: el magnetisme que la nostra llengua exerceix sobre alguns joves del món.
Alexis Solé. Amiens, França. 26 anys. Doctorand en literatura a la Universitat de València
Vaig conèixer el valencià de menut, perquè a l’estiu estiuejava a Sagunt. Com que ets estranger, la gent s’adreça a tu en castellà, sense preguntar, i això que en aquella època jo encara no parlava cap de les dues llengües! El fet de voler saber més de la ciutat on anava de vacances em va moure a aprendre català, ja que per a mi anar de vacances a un lloc no és només fer turisme, és també conèixer una altra cultura, una manera de viure… Era com una obligació per a mi. Així que quan vaig començar la universitat, vaig decidir aprendre català de manera reglada. A la Université de Picardie Jules Verne d’Amiens se n’oferien tres nivells, i també ens preparaven per a les proves de certificació de CLE, que eren oficials. En tercer vaig fer l’Erasmus a la Universitat de València, i és a València on m’he quedat a viure. Parlar valencià em fa formar part d’una comunitat més gran. No sóc només un francès a València, sinó un francès que es pot amalgamar en una cultura que al principi no era la seua.
En arribar a València, vaig començar a fer classes de francès al Servei de Política Lingüística de la Universitat. Els estudiants parlaven en valencià entre ells i les classes s’impartien en valencià també. Al carrer no he tingut dificultats per fer del català la meua llengua de comunicació. És tan fàcil com començar una conversa en català quan compres, quan vas al banc o quan coneixes algú per primera vegada. Hi ha gent que no en sap i et contestarà en castellà, però no són la majoria: tu pots seguir parlant en valencià, que t’entendran! M’agradaria que la gent s’atrevira més a parlar català. Ací, a València ciutat, es pot escoltar la gent parlar valencià, però quan parlen amb una persona que no coneixen, canvien al castellà. És una pena!
D’altra banda, fora de les comunitats catalanoparlants, la televisió o els periòdics donen la imatge de pobletà a aquell que parla català, «l’independentista que vol trencar Espanya», malgrat que la gent que parlem català tenim opinions polítiques diferents. Ben sovint, és la gent que no parla català qui no vol fer l’esforç d’entendre una llengua no tan diferent de la seua. Vaig decidir no creure tot el que veia a la tele o les coses que llegia: és en contacte amb el poble i la seua cultura que he pogut conèixer-les bé.
Aprendre català m’ha obert moltes portes. Gràcies a això, per exemple, he pogut fer classes a la universitat. En lʼàmbit social, m’ha permès fer amics i conèixer gent. Tinc amics que, quan em presenten una persona, fan: «Ei, mira, aquest és francès i parla valencià millor que tu». Es sorprenen molt i hi senten curiositat! Adoptar la nova llengua també m’ha permès conèixer tradicions de la cultura popular. Per exemple, m’he endinsat en les falles i m’he fet faller. Fer-se faller és entrar en una família nova, una família unida i oberta. Una manera de conèixer molta gent meravellosa i poder gaudir de la festa més bonica i intensa del món!
Monja Burkard. St. Georgen im Schwarzwald, Alemanya. 28 anys. Mestra d’espanyol i doctoranda en lingüística
Durant els meus estudis de magisteri d’espanyol a la Universität Konstanz (Alemanya) vaig decidir fer un any de pràctiques a Espanya. Com que vaig triar Menorca, vaig pensar que, abans d’anar-hi, comptar amb certs coneixements bàsics de català m’aniria bé, així que em vaig apuntar al curs de Català 1 a la universitat.
A Menorca, els primers mesos no entenia res, però a poc a poc vaig anar millorant. La llengua em va encantar, tant el menorquí com els altres dialectes catalans. Té sons suaus en paraules com feixuc o grinyolar, o la mateixa paraula paraula; mots divertits com etzibar o xiuxiuejar i, fins i tot, frases fetes estranyes com bufar i fer ampolles o fer el préssec. Quan vaig tornar a Konstanz, volia aprofitar la base profunda que tenia i em vaig apuntar a Català 3.
Després d’acabar els estudis, vaig decidir dedicar-me a la lingüística i em vaig traslladar a Viena per fer el doctorat. Actualment, estic escrivint la meva tesi sobre el contacte entre el català i el castellà. Sorprenentment, a Viena també va ser bastant fàcil trobar ofertes per millorar el meu català. Tenen cursos a la universitat i, a més, hi ha molts catalans amb qui puc fer intercanvis lingüístics. També he participat dues vegades a l’Österreichisch-Katalanisches Sommerkolleg, que és una mena de programa d’intercanvi entre estudiants austríacs i catalans. A més, m’he inscrit a la Universitat Oberta de Catalunya per treure’m el certificat oficial de Català C1.
Abans de començar a fer cursos no sabia res sobre el català o la cultura catalana. Com que no visc en un país bilingüe, no entenia gaire bé els conflictes que pot comportar el bilingüisme. Ara, per la meva tesi, he de fer recerca de camp a Barcelona i Menorca; hi sóc sovint. Ara tinc molts amics que viuen a Catalunya. Intento visitar-los cada estiu i, a més, tinc un grup de WhatsApp amb set catalans i jo! Parlem gairebé cada dia sobre qualsevol tema: notícies, política, sèries… Així, estic realment connectada amb la societat catalana.
Trobo que es fan moltes coses per a promoure la llengua catalana. Hi ha un munt de cursos o programes, com el Voluntariat per la Llengua, que tenen per objectiu difondre el català. Aquest orgull per la seva llengua m’agrada bastant. A més, estic impressionada per la cultura, que mʼés molt rica! Tenen tantes curiositats com els gegants, els castells, la sardana, el dia de Sant Jordi… L’any que ve, el vull passar a Barcelona! I també cal destacar la literatura; per exemple, m’agraden moltíssim els llibres de Maria Mercè Roca. Finalment, sóc fan de les sèries de TV3. De debò, n’hi ha algunes d’alta qualitat.
Dora Schoels. Friburg, Alemanya. 25 anys. Estudiant de Màster en Llengües Romàniques
L’Albert-Ludwigs-Universität Freiburg proposa un curs breu de llengua catalana als estudiants que aniran d’Erasmus a una universitat d’un territori catalanoparlant. Abans de marxar d’Erasmus a València, jo ja sabia parlar castellà, però el volia millorar. De fet, curiosament, vaig decidir-me per València, i no Barcelona, perquè volia millorar el meu castellà i no volia estar en un entorn catalanòfon. Al final vaig millorar el meu castellà, però també vaig acabar aprenent català. Resulta que quan vaig arribar a València, vaig veure que hi havia cursos gratuïts per als estudiants d’Erasmus i, com que les meves companyes de pis parlaven valencià entre elles, em vaig inscriure en un curs de valencià.
En fer les maletes, de nou cap a Friburg, vaig pensar que seria una pena abandonar aquesta nova llengua. Les classes de català de la universitat, amb la professora Anna Subarroca, eren tan motivadores que encara m’hi vaig interessar més. Per a mi, també es tractava de fer una cosa que no fes tothom: aprendre una llengua que no fos el francès o l’anglès. Formar part d’una petita colla d’estudiants de català, a Friburg, ho feia encara més especial. Vaig obtenir el Zusatzqualifikation katalanische Sprache und Kultur de l’Institut Ramon Llull, un certificat amb què vaig poder fer pràctiques en una agència de comunicació a Barcelona durant tres mesos. Crec que va ser allà on vaig començar a tenir un sentiment encara més especial per la llengua que aprenia i per la seva cultura.
En acabar el grau, vaig decidir fer el Màster Romanistik a Friburg, perquè d’aquesta manera podia seguir estudiant català com a tercera llengua. Potser un altre màster m’hauria obert més possibilitats de feina en àmbits institucionals, però ara m’agrada on sóc i, de fet, a la tardor, començaré a treballar al diari regional de Friburg. M’ha sortit tot molt bé.
Quan dic que faig estudis de català, la majoria de la gent em mira amb sorpresa i curiositat. Al principi era una mica diferent: tothom em preguntava per què dimonis volia aprendre una llengua que no em serviria mai en l’àmbit professional. Ara, els mitjans internacionals de sobte parlen de llengua i cultura catalanes i, amb la possibilitat d’una Catalunya independent, crec que molta gent pensa que podria ser útil saber parlar català.
Aprendre el català m’ha ofert tota una nova visió sobre temes de contacte lingüístic i cultural, d’identitat. Si t’ocupes d’un tema com la cultura catalana en un entorn acadèmic, sempre en podràs tenir una visió àmplia i profunda. Catalunya és un molt bon exemple per entendre els interessos nacionals i nacionalistes que van creixent a Europa i al món sencer. A Catalunya, la consciència, la identitat i la llengua catalanes són molt importants.
Jaione Cordoba Indaburu. Zugarramurdi, Navarra. 25 anys. Filòloga i professora de francès en secundària
Euskal Herria i els Països Catalans sempre han mantingut una estreta relació. És per això que tenia interès per conèixer la cultura catalana. A més, el fet que al meu petit poble de dos-cents habitants hi visquessin un català i un valencià va apropar la seua cultura a la nostra.
Primer de tot, em vaig decidir per l’estudi del català perquè com a estudiant de filologia m’agradava molt aprendre idiomes, més encara un idioma tan proper geogràficament. A més, com que no tenia l’opció d’aprendre’l a la Universitat del País Basc, em semblà una bona oportunitat poder estudiar el català a la universitat on vaig cursar l’Erasmus, a la Université de Picardie Jules Verne d’Amiens.
Tot i que la meua experiència d’aprenentatge del català a Amiens va ser en un període molt curt (només un semestre!), vaig mantenir l’interès perquè l’idioma m’agradà molt i em resultava fàcil seguir en contacte amb la cultura, en especial la música. Al principi, ho vaig aconseguir gràcies a una pàgina web d’autoaprenentatge, Parla.cat, però per falta de temps i per la necessitat professional d’aprendre anglès ho vaig anar deixant a poc a poc. Malauradament, encara no l’he pogut reprendre. En tot cas, quan he anat als Països Catalans he pogut comunicar-me en català, de forma bàsica, cosa que em sembla molt important per a apropar-me a la gent d’allà.
Professionalment, pel fet de ser filòloga francesa, aprendre una nova llengua romànica m’ajuda a associar més fàcilment el lèxic i la gramàtica d’una llengua amb l’altra, cosa que és molt enriquidora. També m’agrada descobrir les diferències i similituds que té el català amb altres idiomes que domine. Per exemple, en l’euskera del meu poble carlota o pastanaga és pastanagrea, o cadira és kadira.
