Tens 0 productes a la teua cistella
Tant Trump en la seva primera legislatura com Biden a continuació, han estat els primers presidents a intentar impedir que la Xina construís una economia tecnològica avançada —que jo anomeno «tecnologisme»— i que segueix al capitalisme.
Tots dos van declarar que era per «apuntalar» la seguretat nacional davant les aspiracions del gegant asiàtic sobre l’illa de Taiwan —reconeguda internacionalment com a part de la Xina— i el mar del sud del continent. Propalaren que potser voldria «fer-se» amb els EUA.
El cinisme estatunidenc
En la dècada dels 1990, van remoure cel i terra per tal que els xinesos entressin en l’OMC2. I ben satisfets se sentiren quan APPLE i altres conglomerats estatunidencs es van instal·lar a les costes de la Xina comunista a partir dels 2000. També els va venir molt bé que, després de la crisi del 2008, Pequín impulsés la inversió tot creant tal demanda global al seu país de productes europeus i estatunidencs que va salvar el capital financer.
El «mascle alfa anglosaxó»3 ens fa passar per l’aplanador
Fins al «shock»4 de Nixon (1971), qualsevol persona no estatunidenca que tingués dòlars podia canviar-los per or dels EUA al preu fix de 35 dòlars l’unça. Ara bé, el país havia de vendre més a Europa i Àsia que no pas comprar-los. A més, tot el que venien els tornava pagat en dòlars. Per tant, el benefici era doble.
Tanmateix, a meitat dels 1960, els EUA esdevingueren un país deficitari perquè ja comprava més que no pas venia i els seus dòlars se n’anaven a Àsia i Europa. A mesura que es feia més deficitari, major interès tenien els estrangers a canviar els dòlars guanyats per or, puix temien que l’or s’hi exhaurís. Per això, Nixon anul·là l’intercanvi de dòlars per or. Als estrangers —i als seus bancs centrals— ja sols els quedava «jugar» amb els dòlars guanyats.
Amb tot, els EUA va ser el primer país deficitari que no necessitava demanar prestat per a pagar el seu dèficit: havia aconseguit convèncer els rics i els bancs centrals estrangers perquè financessin voluntàriament i simultània el seu govern i les seves importacions.
Així que, malgrat no vendre tant com comprava, obligava els estrangers a invertir els seus dòlars a Wall Street. Per tant, els excedents europeus i asiàtics eren reciclats en inversions productives per als EUA. Des del «shock» de Nixon, doncs, tots els països amb molts dòlars no van poder gastar-los més que als EUA. Si bé Washington va deixar meridianament clar que podien comprar tot el que volguessin menys els Boeing, la General Electric, les grans tecnològiques, les grans farmacèutiques i els seus bancs. Aquest tracte tan favorable als segons va mantenir la pau i la prosperitat fins a la crisi del 2008.
«Et voilà» les tecnològiques
Quan Trump i Biden defensen la supremacia del seu país quant al capital al núvol, és perquè aquest ja domina el capital terrestre puix és global, no té fronteres i tothom pot generar rendes en qualsevol lloc. Per això volen que l’hegemonia mundial continuï a les seves mans i busquen la confrontació directa amb la seva única amenaça seriosa: la Xina.
El «pacte fosc»
Els autèntics «hegemons»5 no s’imposen per la força com han fet des que tenen el control els mascles alfa anglosaxons. Prefereixen oferir acords força difícils de rebutjar.
Aquest és un pacte econòmic i es va establir abans de l’actual guerra freda entre els EUA i la Xina. Consistia en una oferta implícita de la classe dominant nord-americana a la classe dominant xinesa. Els EUA mantenien alta la demanda dels productes xinesos malgrat el seu dèficit comercial i traslladaven la seva producció industrial a les fàbriques xineses a canvi que la segona invertís voluntàriament els seus beneficis en els sectors financers, de segurs i immobiliari dels primers. Es tracta de l’economia FIRE6.
S’anomenà «pacte fosc» perquè les classes dirigents estatunidenques i de l’Àsia oriental es nodriren de la misèria dels treballadors d’ambdós costats del Pacífic. Els estatunidencs foren explotats i s’empobriren per la manca d’inversió i la desaparició de les zones industrials del país, que foren traslladades a Àsia i el subdesenvolupat sud global. A les ciutats costaneres xineses, que s’industrialitzaven molt ràpidament, els treballadors patiren la frenètica explotació associada a la gegantesca inversió. És a dir, parts del nord global engreixades per l’enorme inversió migraven als nuclis urbans xinesos, on els treballadors locals maldaven per sobreviure amb salaris i prestacions socials del sud global. Diferents misèries i un mateix procés global.
La maleïda globalització
S’inicià quan Nixon va permetre que el Japó vengués els seus cotxes als estatunidencs si invertia els guanys en l’economia FIRE.
Després, quan va visitar la Xina el 1972, el seu objectiu era trencar el vincle entre el país asiàtic i la Unió Soviètica, perquè volia convertir-la en un Japó gegantesc. Walmart7, per exemple, comprava aparells electrònics japonesos, roba xinesa i televisors coreans. A canvi, japonesos, xinesos i coreans compraven bons del Tresor estatunidenc, camps de golf, gratacels i derivats de Wall Street. És a dir, els beneficis de la manufactura asiàtica, des dels 1960, es convertien en rendes estatunidenques que sostenien les seves importacions i proporcionaven a les fàbriques asiàtiques una demanda suficient.
Això, quant a la globalització entre Orient i Occident. També n’hi ha entre Occident i el sud global: països deficitaris d’Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica amb economies molt febles i molt pocs dòlars. Si en necessiten, n’han de demanar prestats a Wall Street. Amb ells, importen medicines, energia i matèries primeres necessàries. Els diners guanyats amb les exportacions els tornen a Wall Street amb interessos. Si se’ls acaben, Occident els envia «agutzils» —el FMI8—, que els presta dòlars a canvi de controlar l’aigua, la terra, els ports, els aeroports, les xarxes elèctriques, la telefonia, les escoles, els hospitals i els oligarques locals i internacionals. Un cop controlats, els guanys acaben en Wall Stret. Per tant, una faceta colonial que ha sustentat massa temps l’hegemonia dels EUA.
Les inversions xineses «salvaren» el capitalisme el 2008
Van enfortir la posició global de la Xina en el reciclatge d’excedents i acceleraren l’acumulació de capital al núvol, en mans dels EUA i la Xina. Per això el món està dividit en dos grans blocs de «nuvolistes9».
En enfonsar-se Wall Street, la Xina va augmentar la inversió interna. Això va estabilitzar l’economia mundial, perquè va absorbir gran part de la inactivitat provocada per l’«austericidi» occidental. A més d’augmentar la talla internacional de la Xina, la seva acumulació d’excedents en dòlars li va permetre no sols alimentar Wall Street, sinó també Àfrica, Àsia i Europa a través de la Iniciativa de la Franja i la Ruta, el gran vaixell propagandístic i comercial de la Xina. La conseqüència va ser negativa per als treballadors xinesos, que s’hagueren d’estrènyer el cinturó; no pas els rendistes, que es van enriquir moltíssim.
Les enormes inversions xineses beneficiaren els EUA, els països més febles de l’eurozona (Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya, Itàlia, Xipre…); i també Alemanya, que desvià la seva producció cap a la Xina, on es construïren milers de quilòmetres de ferrocarrils ultraràpids en menys de 3 anys.
Aquestes inversions van ser elevades gràcies als préstecs que empraven com a garantia terrenys que les autoritats locals xineses posaven a disposició dels promotors. Per això, la inflació es va acarnissar sobre el preu de l’habitatge i del sòl a tota la Xina.
Tecnològiques estatunidenques i xineses
El capital estatunidenc va créixer al núvol gràcies als diners procedents de la Reserva Federal (banc central dels EUA). A la Xina, van ser les inversions impulsades per Pequín. Al final, les grans competidores tecnològiques dels EUA foren les xineses.
Les estatunidenques són independents (Google, Facebook, X, Instagram, versió del TikTok xinesa, Skype, WhatsApp, Viber, Snapcht, Amazon, Spotify, Netflix, Disney Plus, Airbnb, Uber, Orbitz, PayPal, Charles Schawb i les aplicacions dels bancs de Wall Street) i van subestimar les segones (Alibaba, Tencent, Baidu, Ping An i JD.com), vinculades a agències governamentals. Els seus objectius són: regular la vida urbana, fomentar els serveis financers entre els ciutadans no bancaritzats, assignar a la seva població centres sanitaris estatals, vigilar-los mitjançant reconeixement facial, conduir vehicles autònoms pels carrers i fora de les seves fronteres (per connectar africans i asiàtics que participen en la Iniciativa de la Franja i la Ruta, per exemple).
La fluida integració del bloc xinès és deguda a la comunicació, l’entreteniment, el comerç electrònic i les inversions estrangeres amb serveis financers en línia, que ha donat als «nuvolistes» xinesos una visió completa de la vida social i financera dels seus usuaris. Si el capital al núvol s’ha creat per modificar el comportament, els «nuvolistes» xinesos hi han acumulat un capital que supera els somnis més ambiciosos dels seus competidors de Silicon Valley, que compta amb molt menys poder per càpita per a acumular-hi rendes.
Les grans tecnològiques dels EUA s’han escarrassat per recuperar terreny. Tanmateix, els governants estatunidencs s’han adonat que els «nuvolistes» xinesos ja han assolit un poder derivat de l’exitosa fusió del capital i les finances al núvol que ells no poden emular.
Es tracta d’un «tecnologisme» amb característiques xineses. Això xplica que la lluita geopolítica per l’hegemonia entre els EUA i la Xina hagi dividit el món en dos «megablocs» enfrontats9.
1Estats Units d’Amèrica.
2Organització Mundial del Comerç.
3La cultura anglosaxona és una ferma defensora del poder mundial en mans d’un únic mascle alfa.
4Sèrie de canvis econòmics i de relacions exteriors efectuats pel president Richard Nixon com a resposta a la creixent inflació als EUA. Els més significatius van ser: congelació de preus i salaris, recàrregues a les importacions i cancel·lació unilateral de la convertibilitat del dòlar dels EUA a l’or (Wikipedia).
5El seu significat implica qualsevol tipus de poder: supremacia, superioritat, preeminència, preponderància, dominació, imperi, influx, potestat… (Wikipedia).
6Per les sigles en anglès: Finance, Insurance i Real Estate.
7Wal-Mart Stores, Inc és una corporació nord-americana. L’empresa minorista més gran del mon. El seu concepte de negoci és la botiga d’autoservei, de baix preu i alt volum. Ha rebut moltes crítiques pel que fa als drets dels treballadors, que tenen prohibit afiliar-se a un sindicat (Wikipedia).
8Fons Monetari Internacional.
9Els propietaris de les rendes al núvol
10Basat en El tecnofeudalisme de Yanis Varoufakis.
