Tens 0 productes a la teua cistella
Compromís presenta el Govern Alternatiu de València
«Tenir un govern alternatiu és una molt bona idea que pot ser molt útil al llarg de la legislatura per fer front a la foscor de l’oposició, sempre que siga constant i coherent»
No és cap gosadia afirmar que la vida política del Regne Unit fascina molta gent, i són molts els que s’hi fixen per conéixer les tendències i les accions innovadores que duen a terme. Una de les particularitats de la seua política –que després ha estat exportada a països com ara el Canadà o Nova Zelanda– és la figura del shadow cabinet o gabinet a l’ombra, creat durant el segle XIX però instaurat de forma oficial el 1924.
Aquest és un equip de portaveus oficial escollit pel líder de l’oposició, que busca presentar-se com un govern alternatiu en espera, tal com descriu la pàgina web oficial del parlament britànic. Cada membre d’aquest gabinet és designat per liderar una àrea política específica i per seguir el que fa, i demanar al seu homòleg en el govern a retre comptes.
El cas és que el 1999, Pasqual Maragall, després d’haver guanyat les eleccions però no haver aconseguit sumar prou escons per governar, va tenir la idea d’importar aquesta figura i crear el seu propi executiu a l’ombra. Aquest no tindria l’oficialitat del britànic, però el presentaria com un projecte que li permetia donar veu a les polítiques que ells farien si formaven part del Govern de la Generalitat. És difícil mesurar l’èxit d’aquesta acció, més enllà de veure que la presència a la premsa va ser constant. Ara bé, el 2003, Pasqual Maragall va tornar a guanyar les eleccions, i aquesta vegada sí que va aconseguir que Jordi Pujol s’acomiadara del Palau de la Generalitat.
Vint anys més tard, el germà, Ernest Maragall, va patir una situació similar, però a l’alcaldia de Barcelona: va ser la força més votada, però altres van pactar i no va poder governar. El seu grup municipal, ERC, va decidir repetir l’experiència del germà, però ara nomenant-lo «Govern d’Impuls». No obstant, el que podia haver estat un projecte encertat i amb impacte es va difuminar per fer una oposició com si foren socis de govern.
Pasqual Maragall ho va exportar i adaptar del parlament britànic, i Ernest Maragall ho va recuperar, sense massa èxit. Això va fer que a alguns llocs es començara a apostar de forma més habitual per aquesta figura. Ho hem vist a Catalunya amb Salvador Illa, que aprofita cada roda de premsa que fa per remarcar que és el representant del «Govern Alternatiu». A ell, li va passar com als Maragall: que va quedar el primer però no va reunir prou suports per governar.
Un altre escenari l’estem veient a casa nostra, amb governs que han deixat de ser-ho i volen mantenir una notorietat, donar veu a altres propostes i fiscalitzar el que fan els actuals representants. El «Consell Alternatiu» de Ximo Puig n’és un bon exemple, així com el «Govern Alternatiu» de Compromís a la ciutat de València, que fins i tot ha fet un logotip emulant el de l’Ajuntament, reinterpretant un disseny de Rafael Raga Montesinos per al cartell de Falles de 1932.
Per què són més habituals aquesta mena de governs alternatius o paral·lels? Principalment, per tres motius: en primer lloc, per treballar la notorietat i també el lideratge. Aquest projecte no es basa a fer una roda de premsa de presentació, sinó de dur a terme accions de forma continuada que generen notorietat i focus mediàtic. A més, hi hem de sumar que ajuda a treballar lideratges (i més quan ha d’haver-hi un relleu polític, com tot apunta que és el cas de Compromís per València) i permet visibilitzar figures que fent d’oposició a l’ús quedarien en un segon pla. En segon lloc, per fer de contrapés i fiscalitzar el govern actual, supervisant i qüestionant les polítiques que duu a terme, i presentant alternatives. En tercer lloc, per mostrar capacitat i competència, fent propostes, treballant en projectes clau i demostrant que, tot i no estar en el govern, es preocupa (o continua preocupant-se) pels problemes de la gent i es guanya així la confiança de l’electorat.
Per tant, podem afirmar que tenir un govern alternatiu quan estàs a l’oposició és una molt bona idea, que pot ser molt útil al llarg de la legislatura per fer front a la foscor de l’oposició. Ara bé, cal ser perseverant, treballar per fer-lo visible de forma constant i, sobretot, que siga coherent amb el tipus d’oposició que es durà a terme al llarg dels quatre anys que tenen per davant.
Presentació del Govern d’impuls d’Ernest Maragall
El Govern alternatiu del PSC de visita al territori
