Els ibers coneixien el sintagma «trenta monedes de plata»

En els anys seixanta es va descobrir de forma fortuïta el jaciment de la Punta de la Vall d’Uixó. El 1981, el SIP de la Diputació de València va publicar Materiales de la necrópolis ibérica de Orleyl (Vall d’Uixó, Castellón), on es narra el descobriment, es descriuen els materials, fonamentalment la ceràmica i els tres ploms de l’urna ii amb les inscripcions v, vi, vii, viii. Posteriorment, es donà a conéixer el plom iii que procedia de la mateixa necròpolis i de ben segur de la mateixa urna ii. Els materials de la necròpolis indiquen un horitzó entre els segles vi-iv aC. El cas és que l’estudi i la traducció dels ploms esmentats em permeteren revelar que el comerciant Boto Tigi va ser assassinat en una emboscada organitzada pel kar (representant de l’assemblea de Saiganda) Arri Bin i, simulant un robatori, l’assassinà el comando format per Laur Isker, Atille Beiu i Seken Iusu.[1] Després, amb la traducció del plom iii es va desvelar el final de la història: el kuretor Belez per a crims i robatoris del senat de Saiganda va indemnitzar Biur Tigi, fill de Boto Tigi amb aI i oIIII (quasi bé mig quilo de plata, aleshores tota una fortuna).

El cas és que l’oficiant i autor del plom vi hi va escriure les frases «La justícia és vehement. Units l’extenuaren de (per) trenta monedes de plata». Certament, Boto Tigi no portava damunt trenta monedes de plata. És a dir, el sintagma nominal «trenta monedes de plata» és una estructura nominalitzada, tal com l’utilitzà Mateu (27:9-10) al seu evangeli per referir-se a la traïció de Judes, però tres segles abans. És a dir, els ibers que governaven Saiganda entre els segles iv-iii coneixien l’expressió «per trenta monedes de plata» que apareix a la Bíblia des del segon mil·lenni aC fins al segle i. Anote les referències més importants:

Al llibre de l’Éxode (21-32), escrit aproximadament entre els anys 1550 i 1200 aC, tracta de les obligacions d’indemnització: «Si un bou corneja un serv o una serva (i se suposa que el mata), l’amo pagarà trenta monedes (sicles) de plata, i el bou serà apedregat». El sicle era una unitat bàsica i el seu valor era l’equivalent a 11,4 grams de plata.

Al Levític (27,1-8) es concreta el preu de les persones: «Parlà Jahvé a Moisés, dient: Parla als fills d’Israel i dis-los: Si algú vol complir davant de Jahvé un vot relatiu al valor apreciat a una persona, si es tracta d’un baró de vint a seixanta anys, el valor s’estimarà en cinquanta sicles de plata (…)». En aquell temps, l’expressió «trenta monedes de plata» no havia adquirit encara el significat figurat.

Jeremies (19,1-10), que va nàixer a Anatoth (Judea) i faltà el 585 a Daphnae (Egipte), diu: «I Jehovà digué (al profeta): Ves i compra una vaixella de fang del terrisser i porta-la amb tu i els ancians dels sacerdots i a la vall del fill d’Hinom proclamaràs (…) que venen dies que el lloc no es dirà mai més vall de Tofet o del fill d’Hinom, sinó Vall de la Matança (…) i els faré caure a espasa davant els seus enemics (…). Aleshores, trencaràs la vaixella davant dels ulls dels barons que van amb tu». No esmenta el sintagma «trenta monedes de plata», si bé el to del llenguatge s’escora cap al sentit figurat de perdre o trencar l’aliança entre Déu i el poble d’Israel, la fidelitat.

A Zacaries (11,12), escrit entre els anys 529-518 aC, utilitza el sintagma en l’apartat Els pastors inútils i diu: «Si vos sembla bé, doneu-me el meu salari; i si no, deixeu-ho estar. I valoraren el salari en trenta peces (monedes) de plata. I em digué Jehovà: tira’l al tresor. Formós preu amb què m’han preciat! I vaig agafar les trenta monedes de plata i les vaig llançar al tresor en la casa de Jehovà».

Mateu, al segle I, escrigué el seu evangeli i en el passatge 27:9-10 fa referència a l’expressió «trenta monedes de plata», que manté el significat denotatiu econòmic, tot i que ja ha adquirit un significat pejoratiu respecte de la fidelitat (aliança de Déu amb el poble d’Israel) i hi afig el component religiós, atés que les monedes foren entregades al temple.

Encara que «trenta monedes de plata» fora el preu d’un esclau o el salari d’un rabí, cal preguntar-se: per què trenta monedes i no una altra quantitat? La resposta potser fora que la civilització sumèria, auge a l’Orient Mitjà en el ii-i mil·lenni aC, tenia un sistema numèric sexagesimal i el seixanta era el nombre perfecte, de manera que ens dona peu a entendre que «trenta monedes de plata» era la meitat del nombre perfecte i, consegüentment, amb connotacions negatives. D’aquest sistema numeral ens queda també un altre concepte molt en ús en l’actualitat, la dotzena, la quinta part de 60.

Amb les aportacions exposades ens hem acostat a la cultura i a l’escriptura ibèrica tenint com a centre d’interés un sintagma nominalitzat. Espere que les autoritat acadèmiques podran ampliar el coneixement a partir d’aquesta via.

[1]           Manuel Civera Gómez (2018): «Els textos ibèrics de l’urna ii de la Punta. Mort i sepultura de Boto Tigi». Arse, Centre Arqueològic Saguntí.