Els mitjans de comunicació davant el canvi climàtic

El canvi climàtic exigeix un tractament informàtic urgent. Tanmateix, no rep la cobertura que mereix. Quines en poden ser les causes?

Actitud dels grups implicats en el canvi climàtic
Els científics troben enormes dificultats a l’hora de transmetre els seus coneixements al públic, perquè tenen tan interioritzat el seu discurs que la gent no comprén el que els conten. Caldria, doncs, que «baixen el seu nivell» per a facilitar-ne la comprensió als qui els escolten o llegeixen.

Després estan els «experts» que treballen o actuen com a portaveus de governs i plutòcrates. No semblen conèixer —o prefereixen fer creure que ignoren— l’accelerada progressió temporal del canvi climàtic.

Finalment, tenim els responsables polítics. Acostumen a actuar de forma irresponsable, contradictòria, erràtica, enganyosa, desinformada i perversa. A més a més, estan al servei dels poders fàctics. Els uns afirmen que el desenvolupament econòmic pot ser sostenible; és a dir, que decreixement i capitalisme poden anar de la mà sense cap problema. Els altres, que l’energia universal torna a ser la panacea universal (així ens ho asseguren, per exemple, els Verds alemanys). Uns tercers sostenen contundents que el canvi climàtic és fals. Pocs, però, diuen que estem al caire del desastre.

Conseqüència més greu de les postures tan discordants dels grups implicats
És l’escàs pes que el canvi climàtic té en l’agenda dels nostres governants i el lent i tortuós avanç de les negociacions internacionals per tal de fer-li front. Els grups de poder —que sotmeten Estats i governs— tenen com a objectiu crucial ocultar la seua responsabilitat en el col·lapse climàtic.

Els mitjans de comunicació projecten la impressió que el canvi climàtic és irrellevant
A continuació enumeraré sis motius pels quals el paper dels mitjans de comunicació és molt deficient.

En primer lloc, molts periodistes presenten una formació mediocre i la seua ignorància respecte del tema és escandalosa, la qual cosa fa que no li presten la suficient atenció o que cada cop li’n presten menys.

En segon lloc, la precarietat —almenys en el nostre país— d’un periodisme d’investigació solvent que facilite informació adequada i àmplia.

En tercer lloc, les pressions que els mitjans de comunicació reben dels grups de poder amb enormes interessos en àmbits econòmics responsables del canvi climàtic. No oblidem, a més a més, que molts d’aquests mitjans són de la seua propietat.

Les conseqüències poden ser-ne diverses: ocultació informativa davant la gravetat del canvi climàtic, bé desviant l’atenció del públic envers qüestions menys compromeses o força superficials, bé repetint fins al cansament les mateixes notícies a fi d’esgotar el públic; la ideologia neoliberal d’alguns informadors, que coincideix amb la dels seus «amos»; finalment, les amenaces que reben els mitjans independents si informen de forma cabal amb la retirada de publicitat, si no és que ja l’han retirada…

En quart lloc, i relacionat també amb la pressió exercida pels grups de poder, els mitjans de comunicació se centren exclusivament en aquelles directrius que reben de «dalt». Raó per la qual el públic sols sent parlar de negociacions internacionals sense especificar, energies renovables sense saber què renoven i geoenginyeria, terme indesxifrable per a la població en general.

Tanmateix, res no diuen de les conseqüències socials, econòmiques i polítiques que el canvi climàtic ja provoca: pujada de preus en productes de primera necessitat (encara que li tiren la culpa a Putin per la guerra d’Ucraïna), migracions massives a causa de la desertització, fam, desocupació, empobriment generalitzat, desigualtats socials i econòmiques cada cop més pregones, caos sanitari, conflictes bèl·lics… La llista és massa llarga i els problemes es propaguen cada cop a més velocitat, però continuen ocultant-se a la ciutadania.

En cinqué lloc, l’existència de problemes transcendentals que exigeixen respostes immediates i que resulten tan apressants que impedeixen als periodistes «veure-hi el bosc». Amb to i això, alguns són conseqüència del canvi climàtic.

En sisé lloc, l’escassa habilitat dels mitjans de comunicació a l’hora de transmetre informació als seus lectors i oients. En aquest sentit, actuen de forma similar als científics. No obstant això, el canvi climàtic no és un tema puntual i haurien d’esforçar-se a aprendre a comunicar-lo. Per una banda, caldria que compensaren la seua manca de novetat amb un tractament més original i variat; per l’altra, haurien d’incorporar suports a la informació que atraguessin la població. És a dir, cal gestionar millor la «creativitat informativa» perquè la gent veja que el canvi climàtic és un tema de la màxima prioritat.

Conseqüències d’una informació inadequada sobre el canvi climàtic
Tant a nivell individual com col·lectiu, el canvi climàtic ens supera en molts aspectes. Fins al moment, ha estat una font constant de males notícies i això ho percebem com a depriment, inassolible, difícil de resoldre i fora del nostre abast.

El seu caràcter desmoralitzador crea en nosaltres la sensació que som incapaços d’influir en la seua evolució i l’eliminem de la nostra agenda. En realitat, ens domina la por i la impotència, que es combinen de tal forma que inhibeix el nostre interés i, en conseqüència, ens impedeix actuar col·lectivament de forma proactiva.

No oblidem, a més, que hi ha una por irracional fortament arrelada en nosaltres que ens impedeix actuar. De fet, ha estat utilitzada al llarg de la història pels poderosos per a impedir-nos avançar. Jeremy Bentham, el pare de l’utilitarisme, parlava d’una fal·làcia política relacionada amb aquest temor, aprofitada pels qui retenien el poder a la Gran Bretanya per tal d’obstaculitzar qualsevol millora en la societat. És la por que la gent sent davant les repercussions que puguen tenir els seus actes. Temen que la seua resposta al canvi climàtic puga ser pitjor que no fer res. Sense actuar, han experimentat les conseqüències del canvi climàtic i saben a què atenir-se, però ignoren què pot ocórrer si reaccionen proactivament, ja que perceben les conseqüències com a imprecises i llunyanes. No obstant això, s’equivoquen, perquè la nostra espècie no hagués avançat en alguns aspectes de forma positiva si no s’hi hagués arriscat a actuar.

Finalment, els grups de poder eviten qualsevol canvi estructural —com podria ser la substitució del capitalisme pel decrecentisme— que frene el canvi climàtic tot potenciant una informació confusa basada en l’enfrontament entre els seus «experts» (que es presenten com a dipositaris de l’única veritat i amaguen que defensen els interessos dels seus «pagadors») i els científics que coneixen la situació real. Certament, la població desconeix aquesta circumstància i sols percep els desacords entre tots dos grups i els dubtes que plantegen els «experts», fills d’una «Ciència» (en majúscula i sentit irònic) que s’ha arrogat l’«imperi del coneixement» i que menysprea la tasca callada però seriosa i constant dels investigadors d’«a peu».

A més de les nefastes conseqüències que impliquen aquestes controvèrsies per a la població i els dubtes que projecta la comunitat científica —de vegades, de forma no premeditada—, està l’ús que en fan els escèptics i els negacionistes, la qual cosa neutralitza molt més la rellevància del canvi climàtic.

Vies per a trencar el nociu procedir dels mitjans de comunicació
En primer lloc, parlar, opinar, debatre, reflexionar i deliberar sobre el canvi climàtic.

En segon lloc, recuperar una virtut que el capitalisme ens ha arravatat: parar esment a tot el que ens volta.

En tercer lloc, actuar col·lectivament, sense por a les conseqüències, perquè mai no seran pitjors que els efectes cada cop més greus del canvi climàtic. Hauríem, doncs, d’agitar les consciències dels nostres conciutadans perquè participen de forma positiva i evitar així les connotacions negatives o catastrofistes.