Tens 0 productes a la teua cistella
Durant la transició democràtica, amb el naixement de les Comunitats Autònomes, augmentà l’atractiu de la història nacional i també d’aquella que tenia un àmbit més restringit, la història comarcal i local. L’espai comarcal es va convertir en un gran centre d’interés per a moltes persones que volíem col·laborar en el desenvolupament dels aspectes culturals, artístics, empresarials, polítics i pedagògics del lloc on vivíem alhora que es produïen profundes transformacions estructurals al nostre país. La transició política va propiciar un dinamisme cultural que aviat es concretà en un nombre extraordinari de projectes d’estudi on el fet comarcal va adquirir un gran protagonisme.
Als inicis dels anys huitanta, a l’espai que coneixem avui com a Horta Sud, la Caixa de Torrent afavoria convocatòries d’idees per a desenvolupar la integració comarcal. Així, l’any 1981 es premiaven projectes com «Una emissora comarcal en freqüència modulada» o la «Tecnología educativa al servicio de l’Horta Sud». El nom de la comarca adquiria rellevància amb exposicions culturals com la II Mostra Comarcal d’Art l’Horta Sud, o convocatòries com les Jornades del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic a l’Horta Sud (1982). Al mateix temps, el 26 de març de 1982, el Consell institucionalitzava els pobles que integrarien la comarca de l’Horta Sud: Alaquàs, Alcàsser, Aldaia, Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Lloc Nou de la Corona, Manises, Massanassa, Mislata, Paiporta, Picanya, Picassent, Quart de Poblet, Sedaví, Silla, Torrent i Xirivella. En aquells moments, es parlava també de «fomentar la identitat dels habitants de l’Horta Sud per tal d’afirmar la seua vocació comarcal».
La voluntat d’estudiar la comarca es convertia en una acció plural on es defensava des de la protecció del seu patrimoni artístic fins a la necessitat de preservar el medi ambient. Els estudis comarcals, especialment els d’Història, Economia i Art, eren quasi objectius militants i reivindicatius; pensàvem que ens podien ajudar a reflexionar i comprendre la situació que estàvem vivint. Molts, també consideràvem que editar noves publicacions, organitzar debats, patrocinar investigacions i llançar propostes d’estudi ajudaria a conéixer i millorar el nostre entorn.
Amb la perspectiva que ens dona el temps passat, puc dir que l’IDECO de l’Horta Sud és producte d’aquelles reflexions que en els primers anys huitanta ens féiem moltes persones. Aquell període venia a ser un temps d’activisme cívic on el passat segrestat del nostre país adquiria un protagonisme essencial. Va ser també un moment d’entusiasme i compromís.
La tardor de 1981 comentava amb Pepe Soriano, director de la revista L’Horta, la possibilitat de fundar a l’Horta Sud una «entitat independent, que iniciara o fomentara activitats d’índole científica i cultural a la nostra comarca», coincidint amb les reformes administratives que estaven portant a la comarcalització del nostre país. Jo era professor de l’institut d’Alaquàs, on m’havia traslladat des de Figueres (Girona). A la ciutat empordanesa col·laborava amb l’Institut d’Estudis Empordanesos, institució d’investigació d’àmbit comarcal que dirigia el meu amic Albert Compte Freixanet, ànima de l’associació. Admirava aquella institució i volia proposar la creació d’un institut semblant a l’Horta Sud.
Pepe Soriano em va suggerir que escriguera una nota a la revista L’Horta contant la meua proposta i convidant la gent a formar part del projecte. La carta al director, amb el nom de «Cap a un Institut d’Estudis de l’Horta» va eixir publicada la tardor de l’any 1981. En ella, jo mateix escrivia que els fins concrets del nou Institut serien «la investigació històrica, artística, ecològica, econòmica…, amb les que es donarien a conéixer els variats aspectes comarcals i se salvaguardaria la seua personalitat… Entre els seus fins –escrivia– donaríem importància a la publicació d’uns Annals, la concessió de premis d’investigació, l’encàrrec de treballs sobre la comarca a professionals… A més, les noves promocions universitàries i els estudiosos locals trobarien en l’Institut i en els Annals un mitjà per a publicar les seues tesines, tesis, etc. També es podrien catalogar els arxius parroquials i municipals… L’Institut d’Estudis de l’Horta naixeria per a potenciar la nostra comarca i ajudar a mantindre la seua entitat sociocultural…».
Ben aviat, gràcies al poder de convocatòria de Pepe Soriano i altres amics, com Pepe Ferrís, Benito Nemesio, Paco Pons, Quico Moret i d’altres, es va reunir un grup de persones que en pocs mesos donaren cor a allò que vam denominar Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud.
El 7 d’octubre de 1982, el diari Levante-EMV publicava la notícia del naixement de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud per «la necessitat de canalitzar a través de la cultura i la investigació les diferents realitats municipals». La investigació històrica, artística, ecològica, econòmica; o l’organització d’activitats d’àmbit comarcal perquè la comarca fora escoltada en les institucions superiors, eren alguns dels objectius que ens proposàrem. Recuperar la memòria històrica dels pobles de l’Horta Sud, crear la consciència de pertànyer a un espai estimat, conegut, que li déiem Horta Sud, eren grans objectius. Es pretenia també promocionar els contactes entre els estudiosos de la comarca per tal de coordinar els esforços i intercanviar els resultats entre tots. Vetlar per la catalogació, conservació, divulgació del patrimoni artístic i cultural del territori; o sensibilitzar els poders públics i les entitats ciutadanes respecte de les necessitats culturals, socials i econòmiques de les poblacions de l’Horta Sud eren altres dels objectius (Levante, 30 d’abril de 1983). L’IDECO naixia, doncs, com un gran projecte social i cultural per tal d’ajudar a crear la consciència comarcal necessària per a la seua institucionalització.
Així, el nom Horta Sud aplicat al nostre entorn es consolidà als primers anys huitanta gràcies a l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud (1981), la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud (1982) i a publicacions com L’Horta (1978-1981) o 7 Dies de la Comarca (1983-1985) que, al costat de l’Institut Pro-Desarrollo de Caixa Torrent, mostraren el camí per a posar nom i vida institucional al territori que preteníem vertebrar. Ben aviat es parlava d’una planificació educativa comarcal de la mateixa forma que es produïen acords en altres serveis com bombers, escorxadors o en l’eliminació de residus sòlids. La participació del professorat era vital per ajudar a explicar la identitat comarcal; així que, l’any 1983, es va fundar, dintre de l’IDECO, l’Associació de Renovació Pedagògica de l’Horta Sud que tenia com a objectiu «la formació permanent i la renovació pedagògica dels professionals de l’ensenyament en el marc de la comarca de l’Horta Sud». I, dos anys més tard, el 1985, naixia el Centre de Professors de Torrent, concreció institucional que consolidaria la visió comarcal educativa a través de moltes publicacions didàctiques sobre el nostre espai geogràfic. Aquell mateix any es publicava el Mapa Comarcal de l’Horta Sud, enviat a totes les escoles. Pertot arreu es parlava de l’Horta Sud.
El treball dels ajuntaments per fomentar l’estudi i la recerca, especialment després de les eleccions municipals de 1979, va ser extraordinari. Es convocaren premis d’investigació com el Premi de l’Ajuntament de Benetússer (1976), el Premi Ramon Muntaner de Xirivella (1980), el Premi d’Estudis Locals de Picassent (1980), el Vila de Catarroja (1980), el Vila de Massanassa, el Pelegrí Llorens i Raga (1981) i Berenguer Dalmau (1987) també de Catarroja, o els premis d’investigació «Les dones de l’Horta al llarg del temps» (1989) que convocà l’IDECO amb els ajuntaments d’Alaquàs, Aldaia, Torrent i Xirivella.
L’Institut Pro-Desarrollo editava la Guia de recursos socials i culturals de la comarca (1986) i a finals d’any se celebrava el Primer Aplec d’Ensenyants de l’Horta Sud, prosseguit per les Jornades d’Arrelament al Medi dels Centres Educatius (Catarroja, 1987). Des de l’IDECO naixia la col·lecció Monografies de l’Horta Sud (1988) que acompanyaria els Annals al llarg del temps i també es convocaven els primers Premis d’Investigació Comarcal (1988). A més, professors i socis de l’IDECO publicaven a l’editorial Teide el text L’Horta Sud per a l’assignatura de Coneixement del Medi de 4t de primària. La dècada dels huitanta s’acabava amb la convocatòria del II Congrés d’Història de l’Horta Sud sota el títol «Un món rural en transformació», continuació del I Congrés d’Història de l’Horta-Albufera que s’havia celebrat el 1981.
La gent de la nostra comarca demostrà una gran vitalitat. L’esclat d’investigació i l’expressió meravellosa de la normalització lingüística ens va portar altres manifestacions culturals com les publicacions Quaderns d’Investigació d’Alaquàs (1981), Torrens (1982), Afers (1984), La Riba, fulls de cultura de Catarroja (1984), la Col·lecció Al-Baquassani d’estudis sobre Picassent (1988), etc. El Centre de Professors de Torrent, a més, editava, gràcies a l’ajut de la Conselleria de Cultura i l’Institut Pro-Desarrollo, desenes de materials didàctics que tenien la comarca de l’Horta Sud com a centre d’interés. El mes de maig de 1986 es publicava el primer volum de Quaderns de Bibliografia, amb l’objectiu de donar a conéixer els estudis i treballs que pertot arreu es publicaven a la comarca per tal d’introduir-la en les nostres aules. La relació bibliogràfica s’ampliaria significativament l’any 1990, quan es publicà L’espai local. Bibliografia de l’Horta Sud. Indagacions i propostes en el marc del II Congrés de l’Horta Sud.
No entra dintre de l’extensió i intencions d’aquest article referir els innombrables projectes culturals, socials, econòmics… que al llarg d’aquella primera dècada i els anys posteriors es portaren a terme a la nostra comarca. Cal dir que tots ells són fruit del treball de moltes persones que amb el seu compromís encara enriqueixen la nostra memòria i fixen i cristal·litzen el que representa l’Horta Sud. Molt s’ha fet al llarg d’aquests quaranta-cinc anys per part dels ajuntaments, les fundacions, les institucions culturals i educatives, les cooperatives, les caixes d’estalvi o l’IDECO de l’Horta Sud… Totes les institucions enfilen íntimament, al llarg de les darreres dècades, els records d’un emotiu llistat de persones meravelloses que han portat a bon terme programes culturals o socials que han estimulat el desenvolupament comunitari de les poblacions de l’Horta Sud. Pense que hem passat la prova del temps; així és que vaja per davant el nostre reconeixement a totes les persones que, amb la perspectiva que donen els anys, amb el seu treball intel·ligent, militant, reivindicatiu, han demostrat les grans possibilitats de l’Horta Sud. La protecció del patrimoni, l’animació social i comunitària, la investigació, la formació, la solidaritat amb altres institucions, la informació, el debat…, han estat àmbits d’actuació prioritària al llarg d’aquests més de quaranta anys. Al llarg del temps s’han desenvolupat noves recreacions culturals i socials que, n’estic convençut, han ajudat a demostrar que les persones de la comarca hem participat en una empresa comuna que ha tingut com a objectiu sostindre l’esperança d’un futur social, cultural, econòmic que ens il·lusiona i es construeix cada dia.
Finalment, ara mateix no podem deixar de pensar en tot el que ha passat des del 29 d’octubre de 2024. Coneixem el cor de la comarca i som solidaris amb el seu dolor i també amb les seues exigències; ens reafirmem en el valor de la comunitat de persones que vivim en cadascun dels nostres pobles. Expressem el nostre agraïment a tots els que ens han ajudat i ens continuen ajudant. I, malgrat el gran drama viscut, tots continuarem treballant per aquesta xicoteta pàtria que és l’Horta Sud.
Revista Saó Núm.515, pàgs.30-33. Revista Saó.
