Tens 0 productes a la teua cistella
En «Els murs del Jericó messiànic (1)»1— parlava de l’«Estat de Judea», de l’«Estat d’Israel» i d’alguns agents que podien accelerar la caiguda d’Israel.
En aquest segon article n’exposaré els restants.
SON SIONISTES TOTS ELS JUEUS?
No. Sobretot si no viuen a Palestina2. De fet, hem constatat la nombrosa participació de jueus dels EUA3 en les protestes contra l’actuació d’Israel a Palestina. Per tant, no sembla anar-los massa bé als sionistes i podria ser un avís que hi aniran a pitjor. Així mateix, un bon grapat de jueus d’arreu del món consideren que els ideals del judaisme es contraposen als del sionisme i un altre que en «passa» per complet. Fins i tot, hi ha jueus que ja proposen com a única solució factible la creació d’un únic Estat a Palestina amb drets iguals per a tots dos pobles.
Als EUA, els jueus han estat molt més universalistes, lleials als ideals liberals de la igualtat i radicals que no pas altres immigrants. Fins i tot, n’eren molts més que catòlics i protestants que volien els EUA fora del Vietnam. L’explicació: molts jueus arribats al país fugien de l’est d’Europa quan eren països controlats per governs autocràtics. La mare d’Allen Ginsberg, el gran poeta nord-americà líder de la Beat Generation, hi va arribar des de Rússia i va fundar del Partit Comunista dels EUA.
Cada vegada hi ha més generacions jueves antisionistes i contràries a Israel i les actituds antisionistes més radicals estan en les generacions millennial i Z. Si cada cop se’n distancien més i augmenta el nombre d’antisionistes, podria desembocar en la caiguda d’Israel. L’única sortida que li quedaria a l’Israel sionista seria rebre suport del sionisme cristià, de l’extrema dreta i de partits i moviments feixistes i nacionalistes de tot arreu.
La Hillel, per exemple, és una organització estudiantil jueva molt important on va haver-hi un enfrontament intern quan Israel va atacar Gaza el 2014. De fet, convidaren conferenciants contraris a Israel a les universitats més prestigioses dels EUA.
Birthright, fundada el 1994, és una organització que facilita viatges a jueus entre 18 i 26 anys per visitar Israel i entrar en contacte amb les seves «arrels». Doncs bé, la Jewish Voice for Peace ha demanat a la població jueva estatunidenca que boicotegi aquests viatges.
La desafecció de la joventut jueva per Israel no deixa d’augmentar alarmantment, cosa que implicarà un rebuig major del sionisme i ja no considerarien Israel una llar on refugiar-se amb seguretat.
HI HA DECLIVI ECONÒMIC A ISRAEL?
Encara que es considera un país del «Primer Món» i va superar la crisi financera del 2008 i la pandèmia del covid-19, les xifres globals no son gens falagueres: la bretxa entre riquesa i pobresa ha augmentat, l’estat del benestar és mínim, la mobilitat social és enorme per als nivells econòmics més baixos i l’atur, creixent. Ras i curt: Israel està fracassant, malgrat les fortes injeccions de les grans fortunes sionistes mundials.
El 20% de la població israeliana viu en la pobresa i el 77% dels més rics son mil milionaris; és una de les nacions menys igualitàries del món; la lluita pel lloguer és acarnissada i l’obtenció d’un habitatge públic és gairebé impossible.
Si els successius governs sionistes destinen encara més diners a una guerra interminable amb tot el veïnat, la càrrega es farà insuportable i, si els rics decideixen fugir del país pel creixent perill, la situació socioeconòmica es desequilibrarà més i el país acabar rodolant per un despenyador.
Què passarà, llavors, si l’Estat ja no pot garantir a una majoria poblacional una via mínimament digna?
ÉS INVENCIBLE L’EXÈRCIT ISRAELIÀ?
No, perquè les FDI4 no saben respondre als qui li han perdut la por a tot.
En juliol del 2023, en el camp de refugiats de Yenín (Cisjordània), les forces israelianes van perseguir la població palestina de manera tan violenta com després farien a Gaza. Volien abatre les Brigades de Yenín per, segons ells, ser terroristes. En realitat, es tractava d’un reduït grup de palestins de menys de vint anys que va ser atacat per MIL soldats hebreus —alguns, pertanyents al cos d’elit—, 150 vehicles blindats i 10 incursions aèries. Van morir 12 palestins: 9 brigadistes, 2 nens i un jove de 23 anys. Entre els israelians, va morir un soldat perquè un company li va disparar per error.
La pregunta que es fa la població israeliana és: té Israel forces ben entrenades per a una confrontació militar? Resposta: no. Les forces militars terrestres sols estan ensinistrades per a la vigilància i les aèries han estat incapaces de derrotar Hamàs en dos anys.
Quan Hamàs va obrir una bretxa durant les primeres hores del 7 d’octubre del 2023, les FDI van trigar un bon grapat de dies a desallotjar els voltants de Gaza de combatents palestins i son incapaces de neutralitzar Hamàs.
Aquesta ineptitud crea una sensació d’abandonament entre la població jueva, perquè el seu exèrcit ni sap defensar-los ni atacar els enemics. Tan sols assetjar palestins indefensos i assassinar-los. No és un exèrcit convencional.
L’atac i la defensa depenen de la tecnologia, mentre que l’exèrcit fa de carceller de la població palestina a la seva pròpia terra i utilitza l’espionatge per a assassinar persones que considera una amenaça. Més que d’un exèrcit es tracta de la força policial d’un règim enormement repressiu i cruel als territoris ocupats.
La població israeliana ja no confia en el seu exèrcit i els aliats del Govern —els que diuen que «tenen dret a defensar-se»— es pregunten com és que no saben fer-ho. Li farà el Govern sionista xantatge a Trump amb els papers d’Epstein a canvi de suport bèl·lic?
FUNCIONA L’ESTAT SIONISTA?
No. Vegem alguns casos d’abans del 7 d’octubre del 2023.
El 2010, un incendi forestal al Mont Carmel va cremar tres dies i va matar 44 persones. Israel va necessitar ajut per a extingir-lo, arribat de Grècia i Turquia.
El 2021, malgrat advertències des del 2008 dels especialistes, 45 homes i nens jueus van morir en una estampida de masses al Mont Meron, durant les celebracions del festival jueu Lag Ba’Omer.
El 2023, va haver un munt d’assassinats vinculats al crim organitzat.
La pregunta que tothom es fa: on està l’Estat?
Després del 7 d’octubre, les baixes van ser inimaginables per a Israel. Ni els ministeris ni els funcionaris van respondre als milers de persones que sol·licitaren ajut. Van evacuar desenes de milers de residents de les fronteres israelianes amb el Líban i Gaza, però el Govern no havia previst cap pla efectiu per al seu allotjament, la seva escolarització i el seu treball a llarg termini. Ans al contrari, el seu objectiu era que la gent tornés al més aviat possible al lloc d’on venia. En tornà un 90%, però el 10% restant s’havia quedat sense res i no podia tornar-hi. Amb tot, el Govern s’ha negat a continuar subvencionant-los. Israel ha tractat malament sempre les comunitats jueves de la frontera. És un lloc abandonat en sanitat, escolarització, transports i infraestructures, cultura…
És evident el fracàs de l’Estat davant el seu poble durant massa temps.
Com és possible que Israel parli contínuament dels perills a què està exposat per «culpa» dels seus veïns i demanant ajut militar contínuament, però que no estigui preparat logísticament ni tingui plans d’evacuació?
És conseqüència de la ineficàcia del funcionariat, ja que el seu nomenament no depèn de la formació sinó de «recompenses» relacionades amb la seva postura política sionista radical. L’estructura civil no és la seva prioritat.
Pel que fa a eliminar Hamàs, sempre ha estat lluny d’aconseguir-la. En la penúltima incursió al Líban trigaren més de sis setmanes a avançar tan sols 5 km.
Mentrestant, les penalitats de la població no deixen d’augmentar.
ELS SUCCESSIUS MOVIMENTS D’ALLIBERAMENT PALESTÍ
En l’àmbit intern, encara que els dirigents polítics palestins estan desunits i privats de drets i el moviment d’alliberament està fragmentat i segueix estratègies obsoletes, el poble palestí no ha deixat de manifestar des del 1917 la seva resiliència contra tots els intents d’expulsar-lo del seu propi país. En l’extern, si bé la resistència palestina ha fracassat per culpa de l’oposició i el silenci de les grans potències mundials, continua essent una força política sòlida.
Per la seva banda, els intents israelians de crear una elit palestina que donés suport al domini israelià i n’aplaqués la resistència, també han fracassat, perquè els palestins continuen aspirant a un Estat lliure i als mateixos drets que gaudeixen altres Estats.
Ara mateix, hi ha una generació palestina nova, vital i jove —de menys de 29 anys— preparada per a la lluita, més unida que les anteriors i amb una visió més clara del futur de Palestina. Estan sorgint més grups i moviments que volen organitzacions autèntiques i democràtiques, com la primera OLP, i exigeixen una autèntica solució per al model d’Estat. Caldrà que esquiven les trampes dels seus antecessors.
Israel té molt a «treballar». Hauria de fixar-se en països com Síria, on, després de la seva desintegració, està envaïda per un bany de sang. Si, a més, es produís el col·lapse, començaria la descolonització i no totes les nacions que s’independitzen de les potències colonials son societats més justes immediatament.
Sols en mans palestines està la direcció correcta, perquè el projecte sionista s’ha demostrat insostenible i va camí del precipici. Han d’exigir la descolonització i l’alliberament per a implantar un moviment nacional palestí. Només dins d’una Palestina descolonitzada i lliure pot redefinir-se la població jueva com una ciutadania igual i la primera «mini-revolució» consisteix a transformar a l’interior la política palestina.
Ara bé: no oblidem que tots som responsables —sobretot el Nord global— del descarnat expansionisme israelià. I també necessitem fer una revolució.
1 Podeu llegir-lo en: https://revistasao.cat/els-murs-del-jerico-messianic-1/. La font més utilitizada en aquests textos és Ilan Pappé.
2 Vull emprar aquest terme perquè és el seu nom de sempre.
3 Estats Units d’Amèrica.
4 Forces de Defensa Israeliana.
