Els nostres tresors arxivístics

Francisco Javier Sánchez Portas. Arxiu Històric de la Comunitat Valenciana

Normalment, quan utilitzem la paraula tresor és per a referir-nos a peces destacades per la seua importància material, per una rica enquadernació o per una ornamentació realitzada amb acuradíssimes miniatures, o bé per la importància dels documents que contenen, com ara concessions reials o pontifícies. Un exemple en són els preuats llibres de privilegis i el butlaris, còdexs on eren copiats els privilegis o les butles papals rebudes per una ciutat o per una seu.

Al llarg de molts anys, que els documents estigueren escrits sobre pergamí o que el seu productor tinguera una gran rellevància, com ara el rei, ha donat origen a sèries factícies de pergamins, cartes reials, o han sigut considerades com allò més valuós d’un arxiu. Són molt coneguts els rics fons d’aquest tipus conservats a l’Arxiu del Regne, a l’Arxiu de la Catedral o a l’Arxiu Municipal de València, on trobem exemplars molt significatius, però aquesta valoració crec que queda ja bastant antiquada.

Sense minvar la importància de tals documents, que sens dubte la tenen, especialment per a alguns investigadors, considere que el gran tresor dels nostres arxius rau en la possibilitat d’estendre l’interés pels seus documents a un gran nombre d’usuaris i usuàries i que els arxius siguen considerats com l’autèntica memòria que tenim de les persones que ens han precedit i del nostre territori on vivim.

A la biblioteca trobem tot allò que es publica, però si els ciutadans i ciutadanes volen esbrinar dades del seu interés han de saber que han d’anar a les fonts primàries, als documents conservats als nostres arxius, que custodien documents que es tornen essencials per tal de conéixer els nostres avantpassats, les seues propietats, aficions, béns, situacions… A la fi, els arxius es tornen fonamentals per tal de no perdre la noció de qui som o d’on venim.

Cada persona pot tindre interés per qüestions diferents i, per tant, per documents diferents, dels milions que conservem als nostres arxius; en trobar aquell que li interessa, trobarà el seu tresor arxivístic.

Per això, per la multitud d’interessos individuals, específics i concrets en què ens podem moure, l’autèntica riquesa dels nostres arxius rau en la continuïtat de les seues sèries de documents. La gran quantitat d’aspectes que hi podem trobar i la diversitat de dades que ens proporcionen poden ser substancials i únics per a la persona que les cerca.

Una primera aproximació a la informació que conservem als nostres arxius es va fer amb la confecció del Cens-guia, publicats el de la província de València al 1986 i els d’Alacant i Castelló en 1995, instruments molt importants per tal de mostrar-ne la veritable riquesa. D’exemples en podem assenyalar alguns.

Si una persona tracta de cercar un avantpassat nascut als pobles valencians, gràcies als Censos-guia pot assabentar-se si es conserven les sèries de naixements o bateigs del municipi o parròquia del seu interés i si té la possibilitat de trobar la dada que li interessa. O al contrari, si veu que aquestes sèries no es conserven o les dates d’inici són posteriors a les que cerca, s’adonarà de la dificultat de trobar-les en altres sèries, podrà acudir, tal vegada, a les sèries de padrons d’habitants o també a les sèries de quintes en el cas dels homes; però si aquestes sèries no es conserven o són inaccessibles, augmentarà la dificultat de trobar la dada que cercava.

Si una persona fou atesa pel Tribunal Tutelar de Menors de València (1923-1989) i cerca el seu expedient, de res li servirà trobar milers i milers d’expedients que es conserven si no es conserva el seu. Un ciutadà amb vint o amb seixanta anys que vulga conéixer detalls de la seua adopció o del seu ingrés en un centre de menors, o qui foren els seus pares, o la desatenció que va patir, sols podrà trobar-la al seu expedient; així, l’arxiu esdevindrà un tresor si troba l’expedient que li interessa, o al contrari serà molt decebedor si no ho aconsegueix.

La recerca de dades sempre és d’allò més dispar i diversa, i generalment per un objectiu molt diferent al que inicialment fou la causa de la gestió dels documents que les contenen. Un altre exemple: gràcies als expedients de matriculació de vehicles, que conservem a l’Arxiu del Regne de València, podem identificar el propietari d’una sèrie de fotografies. Si veiem un arxiu fotogràfic on apareix un cotxe amb matrícula V-1555 i altres amb un altre vehicle amb la matrícula V- 1830, en consultar els expedients podem saber que ambdós vehicles eren l’any 1922 d’un mateix propietari, la qual cosa ens permetrà datar les fotografies, la possibilitat d’identificar les persones que hi apareixen  i fins i tot els llocs on apareixen. La conservació o no d’aquests expedients en faria inservible la resta.

Per tot el que expose, considere que la gran riquesa dels nostres arxius es troba en el fet de conservar les sèries de documents íntegres i completes durant dècades i segles. El motiu que va generar el document ja no és la seua raó de ser, ja no és la raó de la seua custòdia i conservació; la raó de ser del document estarà en la multiplicitat de valors afegits que ens ajudaran a trobar la informació que cerquem.

Per a mi, un dels majors tresors arxivístics són els registres notarials; els protocols m’han donat moltíssima informació d’allò que cercava, però també en alguna ocasió m’han decebut quan he trobat que s’havien perdut els protocols d’un notari o no es conservaven els d’algun any concret. Quant es podria investigar si es fera un buidatge dels documents que contenen! I, lògicament, aquest és un treball dels arxivers i arxiveres. Els investigadors miraran molts documents, tal vegada milers o milions de folis, per tal de trobar allò que cerquen, però al ciutadà o ciutadana no podem dir-li que vaja al Patriarca a mirar els 30.000 registres notarials que conserva. i que si no ho troba que vaja a l’Arxiu del Regne i mire 20.000 volums més…

Diu el refrany que un cigró no fa olla. Alguna cosa pareguda hauríem de dir dels nostres arxius: és molt important que els arxius tinguen sèries completes de documents i que aquestes estiguen degudament catalogades, amb totes les possibilitats que ens permeten els mitjans informàtics del segle XXI, per tal que la recerca d’una dada no implique sacrificar mesos de vida de la persona que la fa. La descripció correcta dels nostres documents, la seua ràpida localització són fonamentals per tal que els arxius puguen ser utilitzats per milers d’usuaris que potser no siguen investigadors addictes i diaris d’un arxiu, però que poden ser-ho ocasionalment. Es torna, per tant, fonamental la difusió de les nostres fons documentals i de la gran riquesa de dades que contenen els nostres arxius.

També els arxivers i arxiveres hem d’estar disposats a resoldre qualsevol dubte que tinguen els nostres usuaris i usuàries ocasionals, puix per a nosaltres qualsevol persona té dret a tindre a l’abast la informació que demana, sempre respectant la intimitat d’altres persones. Els arxivers i arxiveres han de donar prioritat a la descripció de documents.

Els arxius estan plens de tresors, menuts i grans, de dades que amb el pas del temps aniran descobrint diferents persones i per a diversos objectius i finalitats, no sols per a grans investigacions històriques sinó, a més a més, per a distints interessos de persones que viuen en llibertat i diversitat.

Article publicat al nº 416 (juny de 2016). Ací pots fer-te amb un exemplar