La revista degana en valencià

Els Premis Joan Lluís Vives 2026 reconeixen l’excel·lència de l’edició universitària en català

La Xarxa Vives d’Universitats ha fet públic el veredicte dels Premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària 2026, uns guardons que reconeixen anualment les millors publicacions editades per les universitats membres i que s’han consolidat com el principal distintiu de qualitat de l’edició acadèmica en català.

Els premis, lliurats el passat 3 de juliol a la Universitat de Perpinyà Via Domitia, en el marc de l’acte de concessió de la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives, tenen com a objectiu destacar la contribució de les editorials universitàries a la transferència del coneixement i reforçar l’ús del català com a llengua de recerca, docència i divulgació científica.

En aquesta vuitena edició, el jurat ha distingit cinc obres en les categories d’arts i humanitats, ciència i tecnologia, ciències socials, coedició interuniversitària i qualitat editorial.

Una història de la literatura catalana contemporània

El premi al millor llibre d’arts i humanitats ha recaigut en Literatura catalana de la postmodernitat I i II. Transformacions, marcs i gèneres narratius, una obra col·lectiva coordinada per Jordi Marrugat, Víctor Martínez-Gil i Núria Santamaria, publicada conjuntament per Edicions de la Universitat de Barcelona i el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Els dos volums ofereixen la primera síntesi global de la literatura catalana produïda des dels anys seixanta fins a l’actualitat. Amb la participació de més de cinquanta especialistes, l’obra analitza els principals processos de transformació de la narrativa, la poesia, la dramatúrgia, la no-ficció i la recepció de les literatures estrangeres, convertint-se en una nova obra de referència per als estudis literaris catalans.

Comprendre la crisi ecosocial

En la categoria de ciència i tecnologia, el jurat ha distingit Canvi global. Crisi ecosocial i perspectives futures, de Marc Oliva, Jordi Martín, Carles Barriocanal, Juan Ignacio López-Moreno i Josep Bonsoms, editat per la Universitat de Barcelona.

L’obra ofereix una mirada transversal sobre els grans reptes ambientals del segle XXI, des del canvi climàtic fins a la pèrdua de biodiversitat, l’escassetat de recursos o la urbanització accelerada, tot proposant una reflexió pedagògica sobre les transformacions necessàries per afrontar la crisi ecosocial.

El plurilingüisme i l’ensenyament al País Valencià

El premi al millor llibre de ciències socials ha estat per a Ensenyar (llengües) al País Valencià. Reflexions des de l’interaccionisme discursiu, de Joaquim Dolz i Aina Monferrer Palmer, publicat pel Servei de Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I.

L’obra analitza els desafiaments actuals de l’educació plurilingüe i defensa un model que situe el valencià al centre de l’aprenentatge. Els autors aporten eines didàctiques, recursos innovadors i reflexions sobre el paper de les tecnologies i la intel·ligència artificial en l’ensenyament de llengües.

Filosofia sense artificis

El guardó a la millor coedició interxarxa ha estat concedit a La filosofia al natural, de Pere Lluís Font, editat conjuntament per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida.

L’assaig reivindica una manera d’entendre la filosofia allunyada de la retòrica i centrada en la claredat del pensament. L’autor hi reflexiona sobre la vigència de la disciplina i dedica una part important del llibre a figures fonamentals com Montaigne, Descartes i Pascal.

Un valuós patrimoni documental

Finalment, el premi a la millor edició ha distingit Llibre de privilegis de Morella (1225-1395), de Vicent Garcia Edo, publicat per la Universitat Jaume I.

L’obra recupera i edita una extensa col·lecció de documents medievals vinculats a la vila de Morella, des de privilegis reials fins a ordenances municipals, sentències judicials o concòrdies, convertint-se en una aportació de gran valor per a l’estudi de la història institucional i jurídica del Regne de València.

Un reconeixement consolidat

El jurat d’aquesta edició ha estat presidit pel vicepresident primer de la Xarxa Vives, Oriol Amat, i ha comptat amb la participació de la periodista i escriptora Núria Cadenes, la professora Caterina Mercè Picornell i l’editor Ignasi Moreta.

Des de la seua creació l’any 2019, els Premis Joan Lluís Vives s’han consolidat com un instrument per posar en valor la qualitat científica i editorial de les universitats de la Xarxa Vives i reivindicar el paper de les editorials acadèmiques en la construcció i difusió del coneixement en català.