La Xarxa Vives d’Universitats ha fet públic el veredicte dels Premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària 2026, uns guardons que reconeixen anualment les millors publicacions editades per les universitats membres i que s’han consolidat com el principal distintiu de qualitat de l’edició acadèmica en català.
Els premis, lliurats el passat 3 de juliol a la Universitat de Perpinyà Via Domitia, en el marc de l’acte de concessió de la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives, tenen com a objectiu destacar la contribució de les editorials universitàries a la transferència del coneixement i reforçar l’ús del català com a llengua de recerca, docència i divulgació científica.
En aquesta vuitena edició, el jurat ha distingit cinc obres en les categories d’arts i humanitats, ciència i tecnologia, ciències socials, coedició interuniversitària i qualitat editorial.
Una història de la literatura catalana contemporània
El premi al millor llibre d’arts i humanitats ha recaigut en Literatura catalana de la postmodernitat I i II. Transformacions, marcs i gèneres narratius, una obra col·lectiva coordinada per Jordi Marrugat, Víctor Martínez-Gil i Núria Santamaria, publicada conjuntament per Edicions de la Universitat de Barcelona i el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Els dos volums ofereixen la primera síntesi global de la literatura catalana produïda des dels anys seixanta fins a l’actualitat. Amb la participació de més de cinquanta especialistes, l’obra analitza els principals processos de transformació de la narrativa, la poesia, la dramatúrgia, la no-ficció i la recepció de les literatures estrangeres, convertint-se en una nova obra de referència per als estudis literaris catalans.
Comprendre la crisi ecosocial
En la categoria de ciència i tecnologia, el jurat ha distingit Canvi global. Crisi ecosocial i perspectives futures, de Marc Oliva, Jordi Martín, Carles Barriocanal, Juan Ignacio López-Moreno i Josep Bonsoms, editat per la Universitat de Barcelona.
L’obra ofereix una mirada transversal sobre els grans reptes ambientals del segle XXI, des del canvi climàtic fins a la pèrdua de biodiversitat, l’escassetat de recursos o la urbanització accelerada, tot proposant una reflexió pedagògica sobre les transformacions necessàries per afrontar la crisi ecosocial.
El plurilingüisme i l’ensenyament al País Valencià
El premi al millor llibre de ciències socials ha estat per a Ensenyar (llengües) al País Valencià. Reflexions des de l’interaccionisme discursiu, de Joaquim Dolz i Aina Monferrer Palmer, publicat pel Servei de Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I.
L’obra analitza els desafiaments actuals de l’educació plurilingüe i defensa un model que situe el valencià al centre de l’aprenentatge. Els autors aporten eines didàctiques, recursos innovadors i reflexions sobre el paper de les tecnologies i la intel·ligència artificial en l’ensenyament de llengües.
Filosofia sense artificis
El guardó a la millor coedició interxarxa ha estat concedit a La filosofia al natural, de Pere Lluís Font, editat conjuntament per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida.
L’assaig reivindica una manera d’entendre la filosofia allunyada de la retòrica i centrada en la claredat del pensament. L’autor hi reflexiona sobre la vigència de la disciplina i dedica una part important del llibre a figures fonamentals com Montaigne, Descartes i Pascal.
Un valuós patrimoni documental
Finalment, el premi a la millor edició ha distingit Llibre de privilegis de Morella (1225-1395), de Vicent Garcia Edo, publicat per la Universitat Jaume I.
L’obra recupera i edita una extensa col·lecció de documents medievals vinculats a la vila de Morella, des de privilegis reials fins a ordenances municipals, sentències judicials o concòrdies, convertint-se en una aportació de gran valor per a l’estudi de la història institucional i jurídica del Regne de València.
Un reconeixement consolidat
El jurat d’aquesta edició ha estat presidit pel vicepresident primer de la Xarxa Vives, Oriol Amat, i ha comptat amb la participació de la periodista i escriptora Núria Cadenes, la professora Caterina Mercè Picornell i l’editor Ignasi Moreta.
Des de la seua creació l’any 2019, els Premis Joan Lluís Vives s’han consolidat com un instrument per posar en valor la qualitat científica i editorial de les universitats de la Xarxa Vives i reivindicar el paper de les editorials acadèmiques en la construcció i difusió del coneixement en català.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)
