El Col·lectiu Ovidi Montllor de Músiques del País Valencià (COM) ha fet públic el veredicte dels finalistes de la vint-i-unena edició dels Premis Ovidi, la gran cita anual de la música en valencià. Amb un total de 217 treballs avaluats durant l’últim any —dels quals 112 són àlbums de llarga durada, la xifra més alta de la darrera dècada—, el jurat ha seleccionat 51 candidatures repartides en tretze categories diferents. La gala de lliurament tindrà lloc el pròxim dissabte 21 de novembre, a les 19.00 hores, al Teatre Auditori de Dénia, amb el suport de l’Ajuntament de la capital de la Marina Alta i de Caixa Popular.
En l’apartat de nominacions, el projecte Seserino lidera la llista amb quatre candidatures, seguit d’Andreu Valor i Malifeta, amb tres nominacions cadascun. El palmarès honorífic d’enguany reconeixerà a títol pòstum la figura de Remigi Palmero amb el Premi Trajectòria, el músic i activista Fermín Muguruza amb el Premi Guillem Agulló, i el periodista Vicent Xavier Contrí amb el Premi Suport a la Música en Valencià.
Els líders de les nominacions
La llista de finalistes d’aquesta 21a edició situa en posició capdavantera tres propostes de perfils i trajectòries ben diferents. Seserino acumula quatre opcions a guardó gràcies al seu treball Les arts: opta a Millor Cançó per «Autoretrat» i a Millor Lletra per «L’amor quan mor», a més de figurar en les dues categories visuals de la convocatòria (Disseny de portada i Videoclip).
Per la seua banda, Andreu Valor suma tres nominacions amb el disc Els camins que elegim, que competeix en Millor disc de Cançó i en Millors Arranjaments i Producció, mentre que el tema «Sort que et tinc a tu» li val una candidatura en la categoria de Millor Cançó.
També amb tres nominacions figura la formació Malifeta: el seu àlbum Brega és finalista a Millor disc de Mestissatge, i dos temes inclosos en aquest mateix treball («Brega» i «De nit») opten respectivament als guardons de Millor Cançó i Millor Lletra.
A continuació, amb dues nominacions cadascun, destaquen noms com Feliu Ventura, Tomás de los Santos, Maria Faubel, Pep Gimeno Botifarra, Titana, Naina, Quinto i AnimalPersona.
Múscul artístic davant la precarietat de la indústria
Més enllà de les xifres individuals, les dades d’aquesta edició mostren la vitalitat creativa de la música feta en valencià. El jurat ha avaluat 217 treballs, dividits entre 112 discos de llarga durada i 105 senzills digitals. Aquesta abundància de producció ha fet especialment complex el procés de selecció en apartats com el Disc de Cançó i el Disc de Pop, on han quedat fora treballs d’alta qualitat que en altres convocatòries haurien optat directament als guardons.
El president del Col·lectiu Ovidi Montllor, Jesús Barranco, ha destacat que aquesta participació massiva és una demostració del «múscul artístic de l’escena malgrat la precarietat de la indústria musical autòctona i la falta de suport institucional».
Relleu generacional i mapa de categories per gèneres
El veredicte reflecteix així mateix un procés de renovació en l’escena. En la categoria de Revelació s’han avaluat 31 propostes noves, xifra que palesa l’emergència de projectes que debuten discogràficament. Els quatre finalistes seleccionats en aquest apartat són Drasen, Low Kost, No som de Seattle i Tarongers.
Aquest relleu es fa evident també en les categories generals, on artistes que fa poc figuraven com a promeses competeixen ara en les seccions principals. És el cas de Quinto (guanyador del premi Revelació el 2024) i Naina (finalista l’any passat), que enguany aspiren als guardons de Millor disc de Pop i Millors Arranjaments i Producció. En la categoria de Pop comparteixen nominació amb AnimalPersona i Júlia, que torna a la final cinc anys després del seu últim disc.
El repartiment de les seccions per gèneres queda configurat de la manera següent:
* Cançó: Andreu Valor (Els camins que elegim), Feliu Ventura, Maria Faubel i Tomás de los Santos.
* Folk: Jonatan Penalba, Pep Gimeno Botifarra, Titana i Xiomara Abello.
* Pop: AnimalPersona, Júlia, Naina i Quinto.
* Hip-hop i Electrònica: Aina Koda, Frida, Sociologia Animal i Tesa.
* Mestissatge: Cactus, La Fulla, Malifeta (Brega) i Rascanya Sound.
* Rock: Arre AK, Hey Zuri, Lespurna i Romàntic Dimoni.
* Música Familiar: Ramonets, Verdcel i el projecte conjunt de Xavi Mata, David Reig i Raquel Maruenda.
En les categories específiques de temes, a Millor Cançó opten «Ai mareta» (d’Abril amb Pep Gimeno Botifarra i Figa Flawas), «Sort que et tinc a tu» (d’Andreu Valor), «Brega» (de Malifeta) i «Autoretrat» (de Seserino). En Millor Lletra competeixen «Com un sol segant el cel» (Feliu Ventura), «De nit» (Malifeta), «L’amor quan mor» (Seserino) i «Cançó urgent per a una absència» (Tomás de los Santos). En Millors Arranjaments i Producció figuren Andreu Valor, Elies Monxolí amb Univers Kavafis, Naina i Quinto.
L’impuls de les categories visuals i l’empremta d’Helga Ambak
Les seccions dedicades al disseny i a la realització audiovisual han registrat un increment notable de treballs respecte a edicions anteriors. En Disseny de portada s’han avaluat 46 propostes (12 més que el 2025) i en Videoclip se n’han comptabilitzat 57 (26 més que l’any passat).
La dissenyadora i creadora Helga Ambak destaca de manera especial en aglutinar quatre de les huit nominacions d’aquestes seccions visuals: dos en Disseny de portada (per Carrer del Ravalet, de Pep Gimeno Botifarra, i Les arts, de Seserino) i dos en Videoclip (per «Autoretrat», de Seserino i Abril, i «La llum en el present», de Titana).
Completen la categoria de Disseny de portada Enric Alepuz (per Plena, de Gem) i Maria Varó – Matinada estudi (per Miralls, de Maria Faubel). En Videoclip, opten també al premi Marcos Bañó i Aina Monferrer (per «Foucault», de Palmer) i Podenco (per «Un món feliç», d’AnimalPersona).
Homenatges honorífics: Remigi Palmero, Fermín Muguruza i Vicent Xavier Contrí
Com és habitual, el Col·lectiu Ovidi Montllor atorgarà tres guardons de caràcter honorífic durant la vesprada de Dénia. En primer lloc, el Premi Trajectòria (a títol pòstum), dedicat a Remigi Palmero, figura clau del rock mediterrani valencià traspassat el passat 24 de gener a Alginet a 76 anys. Pioner de la música en valencià des dels anys seixanta amb Els 5 Xics i posteriorment en solitari, Palmero va signar Humitat relativa (1979), obra de referència de la història musical del País Valencià.
En segon lloc, destaca el Premi Guillem Agulló. En aquesta ocasió, otorgat a Fermín Muguruza en reconeixement al seu compromís social continuat i a la seua trajectòria de lluita contra el feixisme.
Per últim, el Premi Suport a la Música en Valencià, Concedit al periodista Vicent Xavier Contrí per la seua trajectòria de difusió i acompanyament de l’escena musical, especialment vinculada a la comarca de la Marina Alta i a iniciatives com l’Almadrava Rock.
Una gala conduïda per Amàlia Garrigós i amb tribut musical a Palmero
La celebració dels XXI Premis Ovidi tindrà un fort component simbòlic i musical. La imatge gràfica d’aquesta edició, dissenyada per Cèsar Amiguet, incorpora un estel roig com a homenatge conjunt a Remigi Palmero, Fermín Muguruza i Guillem Agulló.
La gala serà presentada per la periodista Amàlia Garrigós i comptarà amb una actuació musical especial: una banda dirigida per Òscar Briz interpretarà una selecció de cançons de Remigi Palmero. La formació estarà integrada per Marina Alcantud (teclat), Sílvia Martí (bateria) i Mamen Bautista (baix). Dénia es convertirà així, el pròxim 21 de novembre, en l’epicentre de la celebració de la música en valencià.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)

