Els privilegis de Jaume I a la catedral de València. En els orígens de la memòria escrita dels valencians.

L’any 2008, amb motiu del 800 aniversari del naixement de Jaume I, Publicacions de la Universitat de València va concebre un ambiciós programa d’edició de llibres i documents relacionats amb el Rei Conqueridor, que només es va poder dur a terme en part. El projecte preveia, entre altres, la publicació de tots els documents relatius a Jaume I que es conserven als arxius valencians, entre els quals, l’Arxiu de la Catedral de València. Aquest objectiu no sols ha vist finalment la llum, amb la publicació del llibre Iacobi Primi instrumenta in Archivio sedis Valentinae asservata, a càrrec d’un equip dirigit pel Dr. Francisco Gimeno Blay, catedràtic de Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de València, sinó que el llibre ha merescut el premi a la millor obra editada l’any 2017 que concedeix cada any la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE). El jurat, format per representants d’institucions acadèmiques i culturals i crítics literaris, ha valorat «el monumental treball d’edició i la qualitat de la solució material de l’obra». És a dir, el premi no sols reconeix l’interès científic del llibre, sinó també l’aspecte formal d’aquest, la cura amb què s’han reproduït en facsímil els documents, l’estoig que acompanya el conjunt (el llibre amb l’estudi i les transcripcions i la carpeta amb les reproduccions dels documents). En aquest sentit, és un premi compartit tant pels responsables científics –els professors de l’àrea de Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Universitat de València (l’esmentat Francisco Gimeno, Milagros Cárcel, Josepa Cortés, María José Carbonell, Vicent Pons, José Vicente Boscà i María Luz Mandingorra)– com pels editors materials –el personal de Publicacions de la Universitat de València. A tots aquests factors, cal afegir sens dubte el fet que el director i responsable de l’Arxiu de la Catedral de València, el Dr. Vicent Pons, siga al mateix temps professor de la Universitat de València i un dels autors de l’obra, cosa que ha facilitat i agilitat el procés de publicació.

El llibre reprodueix i estudia els privilegis concedits per Jaume I al capítol de la catedral de València, que es compten entre els més antics que es conserven per a la història dels valencians. Es tracta, en efecte, de documents que testimonien els primers anys del nou regne de València, creat pel monarca conqueridor arran de la incorporació de les terres del Sharq al-Andalus, que no foren simplement annexionades a Catalunya o Aragó, sinó que van ser erigides en un estat nou, autònom dins el conjunt de la Corona d’Aragó, amb les seues pròpies lleis i institucions. En aquests pergamins podem resseguir la creació d’una nova societat cristiana sobre la musulmana precedent, amb la conversió de les antigues mesquites en esglésies –començant per la mesquita major, ara catedral–, la creació del bisbat de València i la xarxa de parròquies de la diòcesi, la important dotació de propietats i rendes, la resolució de conflictes, etc. En definitiva, un valuós llegat documental, escrit en les tres llengües usuals en aquell regne tot just acabat de crear –el llatí, el català i l’aragonès–, que aquest important i lloable esforç acadèmic i editorial posa ara a disposició dels investigadors i lectors interessats i, en general, de tots els valencians.