La revista degana en valencià

ELS PROMETEDORS GALINDAINES

 

Ja són aquí, a les nostres ciutats, altra vegada! Mireu com adoben carrers, jardins, carreteres… queden pocs dies! A cada cantó, en mig d’un carrer, dalt d’un cadafal a la Plaça del poble… ofereixen fórmules remeieres, prometen sense parar! Les ciutats s’omplin en un obrir i tancar d’ulls de bruixots, bruixes, encisadors, salmaires, oracionaires, tiradors de cartes, senyadors de mals i fetillers, tots ells, sens dubte, grans divulgadors populars d’eufemismes.

I allà van alguns del poble a escoltar, entre coques, cervesa i música, estos endevinetes i estel·lers entesos en averanys i pronòstics que, al preu d’un vot, els canten predicots filosòfics determinants del futur de les ciutats i les coses del món. Però, de tots els prometedors, cal destacar el seu gran Mestre Taumaturg Suprem anomenat  “Pablo” que,  “casado con España”, promet a desdir delitant els asnals oïts dels seus acòlits, doncs la paraula d’un saludador falsari esdevé opinió i remei de molts d’ells. El que no sabem és si va néixer en dia de gràcia, o siga, al bell punt de la mitja nit del 24 de desembre, ni tampoc si tota la seua saviesa remeiera respon a oracions i fórmules adquirides la nit de Sant Joan o, potser més mundanalment, gràcies a algun màster miraculós.

El cert és que no para d’anunciar “con gesto alegre y firme el ademán” que, si ix elegit, li demanarà un cavall a “Santiago el abascanto”, l’apòstol que “cierra España” i, cavalcant tots dos des de Covadonga al regi ritme de D. Pelayo, creuant “con tesón y denuedo” les terres pàtries, arribar a l’encontre del “primo” de Ribera per, tots tres, qual trinitat sense misteri, alçar la bandera de la “santa tradición” i aconseguir una “España unida y en orden”. Serà aleshores quan, gràcies a paraules especials i al seu do màgic,  donarà salut a un bon grapat d’acòlits  i demés “ganao” ministerial afectat amb tota classe de mals: nafres querelladores, vòmits fiscals polititzats, cervells corruptes, mans podrides amb sobres, tumors barcènics, mal d’estómacs agraïts, indigestions per “pucherazos”, diarrees especulatives, febre villareja, vistes gordes, bulímia fiscal paradisíaca, tràfic intestinal d’influències, herpes de “correa”, i una llarga llista de malalties capitalistes, empresarials i patriòtiques sanejades convenientment “por la Iglesia y por España, por Cristo y la Hispanidad”, allò transcendent per dalt de la sanitat, la educació, els serveis socials i les altres llengües i cultures:

“Yo soy Pablo (va dir), yugo de Dios y la Patria, casado con España, profeta del Imperio, y digo que ya nacen traidores a la Patria todos aquellos que hablan una llengua materna no castellana. Así, hemos decidido, por la gracia de Dios con su articulo 155, que desde el primer dia de mi mandato se sustituya la oración del Padre Nuestro por esta otra, para más gloria de esta nuestra Unidad de Destino en lo Universal:

Cosa Santa es mi bandera,

que es la bandera de España,

y por defenderla diera

con honor y con gran saña,

la vida que Dios me diera,

sin que jamás consintiera

la ultrajara mano extraña. Amén.”

Però, aquesta vegada a la triada de la “Santa Tradición” li han eixit al seu pas gents de gran crèdit miraculós: són els desencantadors i desenbruixadors que, baix l’advocació de la Mare de Déu del Remei, tenen el compromís d’ajudar al comú de la gent a través d’un encanteri mediàtic d’interpretació dels fets que demostre l’estat d’ensopiment i d’hipnosi del qual en són víctimes la clientela d’aquestos prometedors enganyifes.

Dits prohoms, capaciten el do diví per poder vorer a través dels cóssos opacs, aconseguint així l’observar tots els dintres de les coses, reveladors autèntics del focus de tot mal.

Esperem, doncs, que l’aigua purificadora de l’Abril i el Maig que procuren estos nous benefactors de la societat, ens porte tot un recital d’eficàcia destruint tots els mals esperits i que en la Nit Màgica, l’herba de Sant Joan torne a bones mans.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top