Els Reis d’Orient, epíleg del mes dels infants

UN MES DEDICAT ALS XIQUETS

L’article del mes anterior el vam dedicar a Sant Nicolau, una festivitat que, celebrada el 6 de desembre,[1] obri les portes al cicle nadalenc: «Sant Nicolau obre les festes de Nadal amb clau». Moltes de les tradicions i llegendes associades al sant estan relacionades amb els infants, des dels nicolauets de Borriana, Vinaròs, Catí o Castalla al bisbetó dels escolans de Montserrat; per no parlar de la llegenda salvífica del sant en relació a tres xiquets als quals va tornar a la vida després d’haver sigut morts i servits en putxero per un hostaler malvat. A més, es tracta d’un sant proveïdor de dolços i joguets als infants centreeuropeus, per a molts dels quals el sant prové d’Alacant.

Recordem que ens les dies previs a Nadal, els xiquets tenen dret a exigir les estrenes, asguilando o arguilando, regals dolços o monetaris, com recorda la cançoneta que empraven a Alcoi per requerir-los en botigues o als majors que trobàvem:

Done’m l’asguilando,

que me’l té, me’l té que donar,

i en, en esta cistella

me’l té, me’l té que posar.

Els xiquets tornen a tindre protagonisme la nit del 24 al 25 de desembre (recordem que antigament el dia començava amb el crepuscle nocturn), i no tan sols perquè es commemora el naixement d’un nen, Jesús, sinó perquè també eixa nit molts xiquets reben joguets: en uns casos per part d’un sant Nicolau transmutat en Santa Claus (sant Nicolau > Sint-Nicolaas > Sinterklaas > Santa Claus), l’alter ego del Pare Nadal; i en uns altres els regals que provenen de fer cagar el tió (un tronc o soca al qual s’ha estat alimentant des de Sant Nicolau). També la Nit de Nadal els xiquets de moltes poblacions fan rodar sense soltar, torxes fetes d’espart sec i cru, acompanyat o no d’herbes seques com l’espígol; són les anomenades aixames, xameles, atxes o fatxos, segons els llocs.

A Onil (la Foia de Castalla) la Nit dels fatxos indica que s’està en la Nit de Nadal, com al Carxe (la comarca valencianoparlant en territori murcià); i el mateix podem dir de la Rodà de les aixames de Xixona i la Torre de les Maçanes (l’Alacantí), Tibi (la Foia de Castalla) i Relleu (la Marina Baixa); o de les xameles, a Benimassot i Gaianes (el Comtat). En ser rodades, descriuen un cercle igni perpendicular al terra, qui sap si fent-ne una al·legoria del Sol que a partir d’ara creixerà, com ho fan els xiquets que fan rodar les torxes.

Més endavant, i de nou, els xiquets són els protagonistes llegendaris de la diada dels Sants Innocents, que commemora la matança d’infants que el rei Herodes va ordenar (Mateu 2:16) en assabentar-se pels mags de l’Orient que havia nascut el Messies; i tot i que per eixa raó s’hauria de celebrar en data posterior a la de Reis, la tradició l’ha situada en el 28 de desembre.

En la huitava de Nadal, és a dir, l’1 de gener, es commemora la circumcisió del nen Jesús i la imposició del seu nom, tant el profètic d’Emmanuel (Isaïes 7:14 i 8:8; Mateu 1:23)  —que significa ‘Déu amb nosaltres’— com el personal de Yeshúa/Jesús (Mateu 1:21), que vol dir ‘Salvador’.

I, per finir el mes dedicat als xiquets, dotze dies després de Nadal i un mes després de Sant Nicolau celebrem els Reis o els Reis d’Orient (que no els Reis Mags, que això és una mala còpia del nom en castellà), molt sovint coneguts popularment com els Reixos.

Una festa lligada als joguets, amb especial significació a dos pobles de la Foia de Castalla, Ibi i Onil, i a la capital de la Marina Alta, Dénia; el primer, i inicialment, pel que fa als joguets metàl·lics; el segon, especialitzat en les nines; i Dénia en els joguets de fusta. Joguets la història dels quals afortunadament ha quallat en museus temàtics, com els ubicats a les ciutats anteriors així com a Almassora (la Plana Alta) i a la Universitat Politècnica de València.

ALCOI, LA PRIMERA CAVALCADA DELS REIS

La cavalcada de Reis més antiga de què es té constància documental és va celebrar a Alcoi el 1866, tot i que de forma continuada es fa des del 1885, i és per això que li dedicarem un poc més d’atenció, no tan sols a la cavalcada sinó als actes que la preludien.

Així, el matí del diumenge anterior al 5 de gener s’hi celebren Les Pastoretes, una desfilada infantil sobre carros engalanats des d’on reparteixen caramels i paperets amb al·leluies, i es dirigeixen a l’estable per retre homenatge i obsequiar el Xiquet. En la vesprada del 4 de gener, i com a preludi de la Cavalcada, es fan el Pregó del Tio Tiam i el Ban Reial en què l’emissari de Ses Majestats anuncia, mitjançant versos escrits en valencià, l’arribada dels Reixos; va seguit d’unes burretes que porten bústies al llom i en què els xiquets dipositen les cartes que els han escrit per demanar allò que volen, i mentrestant en la veïna muntanya de Sant Cristòfol fogueres i bengales simulen el campament dels Reis d’Orient.

I, per fi, a poqueta nit o capvespre del 5 de gener s’esdevé l’esperada Cavalcada dels Reis. Acompanyats d’una legió d’escortes, portadors de torxes i servidors sobre carrosses i carros guarnits, camions plens a vessar de paquets de joguets, bandes de música, colles de dolçainers i grups de danses, Ses Majestats a lloms de dromedaris es dirigeixen cap al naixement vivent per a, en arribar-hi, descavalcar i fer-hi l’adoració pertinent al Diví Infant. Mentrestant, i al compàs de la cavalcada, una legió de patges, els Negres, han anat pujant per escales de mà als balcons dels carrers per on passa el seguici a fer entrega dels joguets als xiquets. Tot un model que amb variants i afegits han seguit les cavalcades posteriors a l’alcoiana, que curiosament posseeix una peculiaritat no copiada: el rei negre, per als alcoians, és Gaspar, mentre que per als altres és Baltasar.

LES ATXES ASSENYALEN EL CAMÍ

No són tan sols els regals els protagonistes objectuals del la Nit de Reis. Com que els personatges han d’arribar de nit fins als llocs més recòndits, sempre hi ha el risc que es perden i que hi haja xiquets que es queden sense allò que van demanar amb tanta il·lusió. I potser per això va nàixer la tradició de les Atxes, que encara es conserva a Elx; les atxes són torxes portades pels menuts que en aquesta ocasió no es roden, sinó que serveixen per indicar als vinguts d’Orient on han de dirigir les passes de les seues cavalcadures. Es preparen fent servir com a eix el raquis de la fulla de palma, el cascabot, al voltant del qual s’incorporen capes de fulles seques i de sedassos[2] que es lliguen amb una trena d’espart cru.

Com veiem, tot un món cultural (llegendari, històric, etnobotànic, culinari…) al voltant d’una festa.

[1]En algunes esglésies cristianes ortodoxes (de Rússia, Ucraïna, Sèrbia) se celebra el 19 de desembre.

[2]S’anomena sedàs el teixit fibrós de protecció de l’estípit o tija de la palmera, i que es disposa entre les bases de les fulles i la mateixa tija.