Tens 0 productes a la teua cistella
L’estiu del 2020, el Regne Unit va ser el primer país a anunciar que entrava en recessió a causa de la pandèmia: la seva renda nacional havia caigut un 20,4%. Sorprenentment, la Borsa de Londres no sols no es va desplomar, sinó que va pujar un 2,3%. Els experts sabien que era una prova contundent que els rics nous ja no funcionaven com els antics.
Nuvolistes2 i capitalistes
Com és possible que, en un país en recessió, en pugi la Borsa? La causa, el crac del 2008; els orígens, el del 1929.
La «Gran Depressió», greu crisi econòmica provocada pel crac del 1929, es va caracteritzar per un empobriment generalitzat, una inclinació política envers l’extrema dreta, una guerra mundial i una llarga postguerra. El New Deal3 va arribar per neutralitzar-la i va fer anar drets els mercats financers que havien provocat la primera crisi econòmica greu del capitalisme. Un cop recuperada l’economia mundial, els financers tornaren a fer per controlar-la.
El segon desenfrè financer va provocar el crac del 2008 i feu entrar en pànic polítics i bancs centrals, que no volien una situació com la del 1929 ni un altre New Deal que lligués curt els financers. Així que els bancs centrals, amb el vistiplau de tots els polítics, posaren en marxa la «maquineta» de fer diners —és a dir, a imprimir-ne com uns bojos— per regalar-los als financers o accionistes. Pensaven que aquests individus els invertirien en les empreses a fi de crear més llocs de treball i evitar el col·lapse de l’economia. Però la crua realitat és que els empraren per a comprar més accions, cosa que en va augmentar el preu i els va fer més rics encara, enmig de la crisi econòmica generalitzada.
Aquell moment clau va ser l’inici de les inversions al núvol4 i la gènesi d’una acumulació de riquesa que ha acabat amb els beneficis, substituïts per rendes. Igual que els banquers, grans empreses com General Electric o Volkswagen es negaren a invertir perquè hi veieren masses de treballadors condemnats a sous baixos, treballs de merda i perspectives precàries. Per això, amb els diners impresos procedents de la maquineta, recompraren les accions de les seves pròpies empreses i n’augmentaren preus i riqueses…
L’enriquiment de les grans empreses tecnològiques
En plena pandèmia, mentre als EUA5 es perdien 30 milions de llocs de treball en un mes, Amazon en creava 100.000 i quedava com una «germaneta de la caritat» lliurant paquets a domicili. Però la seva mà d’obra eren autèntics «proletaris del núvol» perquè estaven molt mal pagats i eren brutalment explotats pel Sr. Bezos.
Els bancs centrals tornaren a imprimir diners durant la pandèmia per regalar-los-els —aquesta vegada— a les grans tecnològiques i per això van augmentar les riqueses dels nuvolistes en plena crisi brutal. Fins i tot, empreses com Uber i Airbnb, que perderen clientela a causa del confinament, en van guanyar un munt, perquè reinvertiren al núvol les enormes quantitats de diners que els regalaren els bancs centrals. Ni «multibilionaris» ni bancs centrals no van tenir en compte la terrible crisi sanitària que castigava el planeta.
Ara bé, des de llavors, mentre creix l’amuntegament de riqueses al núvol en mans d’uns pocs, els beneficis capitalistes han perdut el seu predomini.
Els nous rics del món
La història tradicional ens ha contat que la humanitat s’ha valgut de la tecnologia per a avançar. Però, avui, una poderosa minoria ha «assaltat» la tecnologia i l’ha manipulada per a acumular més riquesa encara i, així, retenir el poder sobre la humanitat.
Les tecnologies actuals han engendrat el capital al núvol. A més, han desenvolupat capacitats mai no conegudes abans, són captadores d’atenció, fabricants de desitjos, impulsors del treball proletari, desencadenants de mà d’obra gratis i massiva i creadors d’espais de transacció digital privatitzats. Així mateix, ni compradors ni venedors tenen les opcions dels mercats normals, perquè els nuvolistes els han llevat el control dels diners als capitalistes i, per tant, el poder. Així, empreses com Amazon o Alibaba no permeten que els seus compradors i venedors puguin comunicar-se entre ells; sols ells decideixen què poden i no poden veure-hi i fer-hi.
«Cal canviar-ho tot perquè no canviï res»
Aquesta frase enunciada per un personatge de Il Gattopardo, actualment, sols té sentit en part, perquè els nuvolistes han enderrocat els capitalistes per restituir-los el poder als rendistes de tipus feudal…
El capital al núvol s’ha carregat conceptes com què significa una mercaderia, l’individu autònom com a ideal, la propietat de la identitat (nostra abans), el valor de la cultura, les funcions de la política, la naturalesa de l’Estat, els trets de la geopolítica i un grapat més…
Els capitalistes finançaven llurs fàbriques explotant la població colonitzada per ells. Els nuvolistes, amb els diners impresos que els han regalat els bancs centrals dels Estats capitalistes, han creat un capital social que ha provocat que milers de milions de persones els aporten més riquesa sense cobrar, perquè els ho regalem tot a través de les xarxes socials —a més d’afavorir el creixement d’un proletariat al núvol en condicions cada cop pitjors—, han afeblit la situació dels capitalistes, perquè viuen sotmesos als capricis dels nuvolistes, ja que han hagut de retirar les seves mercaderies dels mercats tradicionals; finalment, els nuvolistes no paguen ni impostos ni interessos.
Bancs centrals i extrema dreta
Els bancs centrals van regalar als financers els diners que havien imprès perquè pensaven que així salvarien el capitalisme. Però es van equivocar de cap a peus, perquè el capital al núvol ha aniquilat el capitalisme amb aquells diners.
Després del crac del 2008, el G7 es va reunir a Londres en abril del 2009. Bancs centrals i primers ministres rescataren els banquers, els principals culpables de la crisi. En lloc d’enviar-los a la presó, practicaren una política de New Deal amb ells imprimint diners i regalant-los-els mentre castigaven a la població mitjançant polítiques «austericides»: retalls brutals en despeses públiques que afectaren a treballadors i classe mitjana. Els efectes en l’economia mundial foren mortals i aconseguiren que la població ja no cregués en els polítics. L’austeritat es menja la inversió i arruïna les persones que necessiten l’ajut de l’Estat en èpoques difícils. A més, si l’Estat no gasta, la gent no guanya i no té diners per a gastar, amb la qual cosa, producció i llocs de treball cauen en picat.
Per contra, els diners que l’Estat va regalar als financers, aquests els invertiren en béns immobles, art i accions que es revaloraven contínuament en lloc de crear inversions noves. Per això, no hi hagué recuperació econòmica. En aquesta situació d’uns poquíssims cada cop més rics, està l’origen de l’augment de la pobresa i la precarietat, grans inversions en negocis immobiliaris que han gentrificat barris sencers i aguditzat les divisions socials. En les èpoques daurades del capitalisme, augmentava la desigualtat perquè els rics obtenien beneficis amb major rapidesa que els pobres. Després del 2008, ha augmentat perquè els ingressos dels pobres han disminuït mentre financers i grans empreses n’acumulen cada cop més.
Enriquint extraordinàriament els banquers que han actuat de forma delictiva, els Estats han dut a la misèria a una gran majoria de la població que, castigada amb una terrible austeritat, han donat lloc a una política enverinada i a un estancament sense sortida.
Efectes d’una política enverinada són l’ascensió triomfant de l’extrema dreta arreu del món, amb personatges com Trump. De l’estancament sense sortida, que els nuvolistes siguin cada cop més rics i nosaltres, cada cop més pobres.
1 Aquest article està basat en Tecnofeudalisme de Yanis Varoufakis (Editorial Deusto), economista, professor i antic ministre d’economia del govern grec.
2 Així com de «capital» deriva «capitalistes», de «núvol» en deriva «nuvolistes», tal com els anomena Varoufakis.
3 Reformes econòmiques i socials aplicades per l’Administració Roosevelt entre 1933 i 1938 per lluitar contra els efectes de la Gran Depressió. L’objectiu: donar suport als sectors més pobres de la població, reformar els mercats financers i dinamitzar de nou l’economia estatunidenca ferida pel crac del 1929 (Wikipedia).
4 Es basa en plataformes digitals més pròximes als feus tecnològics o feus al núvol, impulsats per dues maneres de liquiditat. Una és la renda del núvol, que és allò contrari al benefici, i l’altra són els diners del banc central, que va finançar la construcció del capital al núvol (Wikipedia).
5 Estats Units d’Amèrica.
