Els sindicats i les polítiques socioeconòmiques al País Valencià. Alguns canvis després de les eleccions de maig?

El 28 de maig es van celebrar eleccions autonòmiques i locals. Llevat que algú haja estat hivernat com Miles Monroe en la pel·lícula Sleeper de Woody Allen, sobra dir que aquestes eleccions han canviat el color polític d’una part dels governs al País Valencià cap a perfils conservadors. Aquest ha estat el cas del govern de la Generalitat i d’una part dels governs locals, entre els quals hi ha el de la ciutat de València. A més a més, en els dos casos esmentats, la majoria per formar govern s’ha assolit mitjançant una coalició entre els partits PP i Vox. Després de dues legislatures consecutives de governs de coalició progressistes (PSPV, Compromís i, en ocasions també, Unides Podem) ha acabat l’etapa oberta en les eleccions de 2015. És el resultat electoral i no s’hi ha de posar cap però: retornem a governs conservadors. Ara bé, això no lleva que calga remarcar una diferència substancial entre els governs actuals i els previs a 2015: en l’etapa actual no hi ha un gran partit que abrace tot l’espai que va des del centre dreta fins a l’extrema dreta, sinó que ara hi ha dues forces que vertebren aquest espai, i tots dos governen en coalició tant en la Generalitat com en bastants ajuntaments, la qual cosa impacta de manera clara sobre les polítiques, tant sobre els continguts (l’agenda) com sobre la manera de fer política. Hui parlaré de la manera de fer, concretament del diàleg social i les polítiques participatives, uns camps on la incidència de Vox pot resultar decisiva.

No és pas cap secret que Vox fa una valoració molt negativa dels actors socials, en particular dels sindicats de classe. L’1 de Maig d’enguany, en l’acte convocat pel sindicat Solidaridad (podríem dir que el braç sindical de Vox), Santiago Abascal va recordar que un dels objectius del partit era acabar amb les subvencions als sindicats més representatius, amb la consegüent reducció del seu poder negociador. Unes declaracions coherents amb el programa amb què aquest partit va presentar-se a les eleccions estatals del mes de juliol d’enguany, on es parla de «sindicatos ultrasubvencionados» i se’ls ubica junt a organismes ideològics i altres entitats subvencionades (com ara els partits polítics o la patronal), a més d’afirmar que els sindicats majoritaris han traït els treballadors (quelcom suposadament extensible a les treballadores) i han pretès atacar el sector agrari i ramader. És lògic, doncs, que l’esmentat programa electoral haja inclòs entre més propostes dins el bloc de fiscalitat la següent (la traducció és meua): «Acabarem amb les subvencions als sindicats, partits polítics i patronal. Aquestes organitzacions, que en moltes ocasions han renunciat a defensar els interessos dels seus associats, s’han de sostenir amb el finançament dels seus integrants. Com a pas previ, consultarem el poble espanyol sobre la seua voluntat d’eliminar les subvencions a partits, sindicats i patronals en aplicació de l’article 92 de la Constitució».

Podem entendre, doncs, per què hi ha diferències entre les comunitats autònomes i governs locals governats pel PP en solitari, on es mantenen les subvencions als actors socials, i aquelles altres instàncies on es governa en coalició amb Vox, on s’eliminen o es posen en qüestió aquestes subvencions, en particular les adreçades als sindicats. I això últim és el que ha passat a l’Ajuntament de València, amb un equip de govern format per tretze regidories del PP i quatre de Vox, i on l’àrea d’Ocupació, Emprenedoria i Formació és gestionada per Vox sota la direcció de Juan Badenas Carpio, qui alhora és segon tinent d’Alcaldia. El cas és que, en el procés d’elaboració i aprovació dels pressupostos de 2024 d’aquest ajuntament, s’han eliminat unes subvencions a CCOO-PV i a UGT-PV de caràcter finalista adreçades a la gestió d’accions de formació i orientació laboral en la ciutat de València, mentre que aquestes mateixes subvencions adreçades a la patronal s’han mantingut. Tot i que des de l’ajuntament afirmen que la supressió d’aquestes ajudes no és pas definitiva, és preocupant el greuge comparatiu entre actors socials, d’una banda, i també l’impacte que tot això pot tindre sobre els processos de diàleg social i sobre les polítiques participatives, com ara el Pacte per l’Ocupació de la Ciutat de València, de l’altra.

És cert que la mesura és bastant coherent amb les propostes i el programari amb el qual Vox s’ha presentat a les eleccions. Ara bé, no hem d’oblidar que a la ciutat de València hi ha un Pacte per l’Ocupació que es va crear en 2001, amb un ajuntament governat pel PP, i que s’ha mantingut en vigor ininterrompudament fins a l’actualitat malgrat els canvis de govern. L’actual edició estava en vigor per al període 2021-2024. Es tracta d’un compromís institucional que no es pot trencar de manera irreflexiva, a més de constituir una forma distinta de fer polítiques, la qual es fonamenta en l’entesa i la confiança entre els tres actors tradicionals dels processos de diàleg i concertació social: els poders públics (en aquest cas l’Ajuntament de València), els sindicats més representatius (CCOO-PV i UGT-PV), i en la darrera edició també CSIF i USO, i la patronal amb representativitat institucional (CEV), amb la porta oberta a la col·laboració amb altres entitats. Una forma de govern que podem considerar positiva a la vista dels seus resultats, tant en el cas de l’Ajuntament de València com en molts dels aproximadament trenta acords territorials per l’ocupació que actualment hi ha arreu del País Valencià.

De moment, el problema resta circumscrit a l’Ajuntament de València, però el foc podria anar estenent-se i arribar a la Generalitat Valenciana on, des de la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació (en mans del PP, amb José Antonio Rovira Jover al capdavant), acabaria afectant altres pactes i acords territorials per l’ocupació, i fins i tot podria posar en qüestió tant el programa autonòmic que amb fons europeus impulsa aquests pactes territorials arreu del País Valencià com el mateix procés de diàleg i concertació socials a escala autonòmica. Confiem que no bufe el vent de ponent amb força, que els serveis d’extinció arriben aviat i actuen amb eficàcia a l’Ajuntament de València, i que simultàniament els serveis de prevenció facen un bon paper a la Generalitat Valenciana.

Revista número 496. Novembre 2023.