Tens 0 productes a la teua cistella
Terme que definiria el molt pocs més rics del planeta i, possiblement, els seus únics amos.
Quan els governs van intentar frenar la greu crisi provocada per la pandèmia, per a protegir les seues poblacions van decidir gravar amb impostos bancs i empreses energètiques. Tanmateix, se’ls «van oblidar» les Big Tech2 —autèntiques «teracapitalistes»—, perquè son els que més guanyen i menys impostos paguen, i han esdevingut un poder paral·lel superior a l’estatal.
Segons l’economista Thomas Piketty4, les directrius dels «teracapitalistes» ens estan duent a un període revolucionari. Ell parla de la Revolució Francesa (1789)5. Jo preferiria parlar de període pre-revolucionari francès i hi afegiria, a més a més, l’etapa immediatament anterior a la Revolució russa (1917)6.
La minoria de «teracapitalistess» que controla el planeta es caracteritza per posseir empreses amb pocs treballadors mal pagats, evadir i eludir7 impostos, i esborrar la competència de la faç del capitalisme reforçant monopolis8 i oligopolis. El seu eslògan podria ésser «fer-ho tot amb el menys possible, però rebent-ho tot a canvi». Exemples coneguts: Apple, Uber, Airbnb, Amazon, Tesla, Facebook, Tik Tok, Instagram, X, Google…I aquells dels quals desconeixem la seua identitat, que deuen ser, per cert, els més «teracapitalistes» de tots.
Si els que més impostos haurien de pagar no ho fan perquè no volen i els qui els paguen deixen de fer-ho perquè els «teracapitalistes» els exprimeixen com si d’esclaus es tractés i els han arruïnat, podem donar per liquidats la col·laboració social, la riquesa, el destí comú, l’Estat i l’estat del benestar.
L’origen de la creixent desigualtat planetària té ja 55 anys i és deguda a l’ascensió del neoliberalisme. Els seus «cadells» —els «teracapitalistes»— paguen ja menús impostos que les classes treballadora i mitja des del 2020. I com volen pagar-ne encara menys, busquen el suport de la classe mitja per a mantenir els seus privilegis impositius. El mateix Elon Musk —propietari de Tesla— va intentar espantar-la dient que, primer, anirien a pels «teracapitalistes» (ell, per exemple) i, després, a per ella9.
Recentment, el mateix Trump ha amenaçat la CE10 que li augmentarà encara més els aranzels si no li retira una multa de 3.000 milions de dòlars a Google per cometre un delicte de control.
La vigilància dels «teracapitalistes»
George Orwell parlava d’«espionatge» en la seua novel·la, 1984. Hui veiem que es va quedar curt, encara que si visqués ara, parlaria de «teracapitalisme vigilant», l’objectiu del qual és l’hegemonia total gràcies al coneixement de la ciutadania i la seua «monetarització11».
La conseqüència és que la nostra vida queda reduïda a una suma de dades que s’utilitzaran per a dirigir el nostre comportament consumista, i Internet és una de les seues vies més eficaces per a aconseguir-ho. Han establert així un sistema esclavista oposat a la democràcia que ens considera esclaus a tots els éssers humans, ja que controlar-nos i vigilar-nos ens converteix en els seus serfs.
«Teracapitalistes» versus «capitalistes paleolítics»
Els capitalistes d’abans se’ns apareixien com a homes grans —mai dones— de gest antipàtic i missatges prohibitius.
Els «teracapitalistes» es presenten com a joves d’aspecte esportiu, roba informal i missatges idealistes, com el «no siguis malvat», de Google. Aparentment, tenien l’aura del medi ambient, fins que s’ha constatat que era pura escenografia o «societat de l’espectacle12». També asseguraven encarnar un capitalisme humà. Afirmació doblement falsa, perquè no hi ha capitalisme humà i el que ells representen és el més descarnat de tots, ja que ens «vampiritzen», sobretot als més joves. Ara bé, amb el pas del temps han perdut atractiu en caure’ls la màscara i deixar al descobert el seu autèntic rostre.
Les seues riqueses son tan elevades —arriben a gastar més que un Estat—, que s’han fet incompatibles amb la democràcia burgesa, ja que interfereixen en les lleis estatals per a imposar els seus objectius; fins i tot han posat en risc el capitalisme en ofegar la competitivitat. La seua lluita contra la competència devora tot el que apareix, si bé ens ho oculten, i els Estats ja no poden frenar-los.
La seua ideologia es basa en Ayn Rand13 i Milton Friedman14 i un model de tots ells podria ésser Peter Thiel, cofundador del sistema de pagaments PayPal i membre del consell d’administració de Facebook: contracta pocs treballadors, contribueix a causes conservadores que legislen a favor del retallament d’impostos als «teracapitalistes», condemna la competència perquè beneficia els consumidors, és un dels suports més sòlids de Donald Trump, es defineix a ell mateix com a llibertari i assegura que llibertat i democràcia son incompatibles.
1 «Teracapitalistes» és un neologisme propi amb el qual intento assenyalar que l’acumulació de riquesa en mans d’un sector cada cop més reduït a nivell global supera el terme «megacapitalistes» de Peter Phillips i «gigacapitalistes» de Riccardo Stagliano.
Tera- (símbol: T) és un prefix del sistema internacional d’unitats que denota 10 12 , o 1 000 000 000 000 (1 milió de milions). Confirmat el 1960, prové del grec τέρας, que significa monstre (Viquipèdia).
El terme «monstre» s’adapta bé als «teracapitalistes»…
2 Terme col·lectiu per a les empreses tecnològiques més grans i influents del món (Viquipèdia).
3 L’oligopoli implica que sols uns pocs competidors tenen capacitat per a influir en el mercat i, per tant, en el preu dels productes o dels serveis. Els seus productes son de pitjor qualitat i destrueixen la competència, base del capitalisme clàssic.
4 Economista francès especialitzat en l’estudi de la desigualtat econòmica. Ha estat director d’estudis de l’Ecole des hautes études en sciences sociales i és president associat de l’École d’économie de Paris.
Considera que la desigualtat econòmica és un assumpte ideològic i polític que es pot canviar; per això proposa solucions com pujar els impostos de la renda i del patrimoni, eliminar els impostos indirectes com l’IVA, construir institucions internacionals que vetllen per una fiscalitat comuna a més d’eliminar la lliure circulació de capitals, un paper més determinant dels treballadors en la gestió i la propietat de las empreses i cedir 120.000 euros a cada jove que complesca 25 anys, a més d’altres plantejaments. En síntesi: la seua obra advoca per un model basat en la propietat social i la descentralització del poder (Viquipèdia).
5 En síntesi, l’origen de la Revolució Francesa estaria en la manca de llibertats individuals, la pobresa extrema yi la desigualtat que existia a França i que es va aguditzar sota el regnat de Lluís XVI, l’actitud del qual era tan despòtica i il·limitada com la del clero i l’aristocràcia.
6 En síntesi, va ser conseqüència del malestar de la immensa majoria de la població russa per les condicions de pobresa, autoritarisme i esclavatge en què vivien sota el règim tsarista.
7 L’elusió fiscal consisteix a evitar o minimitzar el pagament d’impostos per vies legals. Es tracta d’una forma de planificació fiscal agressiva aprofitant llacunes jurídiques que permeten l’obtenció d’avantatges no previstos por la normativa tributària (Viquipèdia).
8 Es dona quan una sola empresa té el control total d’un producte o d’un servei en el mercat, sense que hi haja competència, i, per tant, no existesquen altres opcions de compra per als consumidors (Viquipèdia).
9 El text també va ser esmentat per l’actual president de la patronal espanyola, Antonio Garamendi. Es tracta d’un poema del pastor Niemöller que Garamendi va atribuir erròniament a Bertolt Brecht.
10 Comunitat Europea.
11 Consisteix en l’acció i l’efecte de monetitzar.
El terme «monetitzar» significa «donar curs legal com a moneda a bitllets de banc o altres signes pecuniaris» i «fer moneda», encara que cada cop és més freqüent veure-ho en notícies relacionades amb les noves tecnologies i les pàgines web amb el significat de «convertir un actiu en diners» (Viquipèdia). En aquest cas, l’actiu seria el propi ésser humà.
12 Definició de Guy Debord.
13 Escriptora de fulletó que presentava l’egoisme com a virtut i l’altruisme com a pecat; detestava l’estat de benestar i el consumisme.
14 Influent economista de l’Escola de Chicago (ultraneoliberal). Segons ell, l’obligació fonamental de tota empresa és augmentar els seus beneficis.
