Els tirans i els llibres sagrats

29/06/2020

el Repunt 36

Posar en evidència i condemnar l’ús interessat dels llibres sagrats que fan els tirans del món, i avui em referisc a Trump, per a justificar les seues accions antidemocràtiques i possiblement criminals, crec que és una obligació ètica. He tractat de cercar precisament en la Bíblia (editorial SAÓ, 1996), alguns textos en què se’ls recrimina i n’he trobat; de passada també he localitzat algunes advertències als seus seguidors i votants. La Bíblia és extensa i la desconec en profunditat i per això m’he posat a cercar el que necessitava i pràcticament a ull, perquè no m’anava bé perdrem en l’índex temàtic, ni burjar en el tema del mal i del diable i les condemnes divines; jo volia ésser més superficial i deixar per als teòlegs aquesta feina. Finalment he parat en els Proverbis i concretament en les Sentències de Salomó.

Quan m’hi he posat, estava molt indignat per la foto oportunista i barroera del president ianqui enarborant la Bíblia, a la porta d’una església de Washington; com també m’indigní quan vaig veure Pinochet prenent la comunió que li donava aquell papa polonés o quan Franco entrava sota pal·li a les catedrals, amb el vistiplau dels mateixos bisbes que acabaven de cantar el Cara al Sol braç en alt. No m’indignava per la profanació que significaven aquells actes, cosa que correspon als creients i no a mi, sinó pel fet polític d’aprofitar-se de la fe ingènua dels seguidors dels tètrics personatges que acabe de nomenar. Indubtablement és cosa de la llei jutjar-los pels seus actes i crec en la justícia universal, però també crec que els ciutadans tenim el dret de retreure’ls l’abús que fan de la religió, de l’estafa que fan emparant-se’n.

Així, doncs, les cites bíbliques que he trobat serveixen per a Trump, però també per a Bolsonaro i per als respectius votants; també per a altres coneguts estafadors que se les donen de cristians i no ho són (reis, cardenals, periodistes, militars, etc.). Això mateix ho faré amb l’Alcorà per a veure si en alguna sura Mahoma desautoritza la corrupció dels xeics i dels reis, siguen emèrits o no (podré fer-ho si qui té el meu llibre i altres, me’ls tornen). També ho faré amb textos de Marx i de Mao, per a denunciar els falsos marxistes.

Li comente a un amic l’estratègia d’atacar els qui governen el món, que diuen que són creients, però els actes dels quals són tot el contrari; la idea és desbaratar-los les coartades amb què s’excusen. L’amic m’ho critica, perquè segons ell, si jo no sóc creient, de res hauria d’emprar altres recursos que els bíblics, alcorànics, etc. A tu et correspon denunciar-los per les lleis civils que incompleixen. Li dic que tampoc sóc jutge i li insistisc que la idea és posar en evidència la contradicció entre el que diuen i el que fan i també li dic que fer una cosa no impedeix fer també l’altra, a més que molts jutges no són de fiar, perquè estan controlats pels polítics i li pose d’exemple el Tribunal Suprem dels USA, totalment controlat per Trump, per no recordar-li el que pensem de la justícia espanyola. Aquesta gent ha aconseguit el poder aclamant-se i jurant per Déu, ben agafats a les bíblies i moltes vegades protegits per les esglésies, o siga estafant la gent que els ha cregut.

Com fetes a posta per a Trump i Bolsonaro he trobat en els Proverbis: “quan els justos governen, el poble se n’alegra; el poble gemega si mana un tirà”; “el just promou els drets dels pobres, el malvat és incapaç de reconèixer-los”; i per als seguidors i votants d’aquests energúmens: “qui va amb un savi es torna savi, però qui va amb un neci es torna més neci” (29,2; 29,7;13,20). Fantàstic, açò funciona. Intente tranquil·litzar el meu neguitós amic, perquè el problema no el tindré jo, llegint aquests llibres, sinó els polítics que tractaré de denunciar amb aquesta estratègia, encara que no els faré ni pessigolles. Són uns cínics.

Històricament les religions han servit de coartada perquè els poderosos “justifiquen” les seues males accions, ja que ells millor que ningú saben que la religió manté la gent sotmesa; la religió és l’opi del poble, com va dir Marx. El muntatge és gairebé perfecte, els governants cerquen el seu benefici, aprofitant-se de la ignorància de la gent; els bisbes i capellans (i els ulemes i els rabins) els beneeixen, a ells i a llurs exèrcits i forces d’ordre; els governants, doncs, s’enriqueixen impunement, perquè tenen instruments protectors a l’abast (policia, jutges i capellans): uns xollos inesgotables i tot a l’empara dels llibres sagrats en què creu la gent.

És imprescindible, si volem fer i avançar en la democràcia, acabar amb la tendenciositat de molts polítics de fer-se servir de la religió. Jo que puc presumir de poques coses, puc fer-ho d’haver estat l’únic alcalde de la democràcia, em referisc a Silla (l’Horta), que no ha anat mai ni a missa ni a les processons. Contràriament, també puc presumir d’haver ajudat l’església local, els musulmans, els testimonis de Jehovà, etc. a dur endavant les seues activitats. Fins i tot vaig ser capaç d’adaptar un auto sacramental per a representar-lo en l’església de Silla en un acte profundament religiós. També ho hauria fet si una altra religió o secta m’haguessen demanat algun text ad hoc. Això ho has d’explicar amb detall, em diu el meu neguitós amic. Ho faré.

Tornant a Trump i les seues accions antidemocràtiques i pot ser que criminals (ho han de dir els jutges), el fet que estiga compromès a ajudar Netanyahu a ocupar els terrenys palestins i a reduir els seus habitants en guetos, que és com liquidar-los, és una prova més de l’ús i abús que fa de la religió a favor dels seus interessos. En aquest cas, el que cerca Trump són els vots del poderós lobby jueu nord-americà, de cara a les eleccions de la tardor. Els sinistres falcons israelites estan decidits a fer als palestins el mateix que els feren a ells els nazis, volen reduir-los i acabar-los; a canvi, ajudaran Trump en les eleccions de la tardor perquè mantinga la presidència. Així, doncs, amb una absoluta manca de moral, els israelians aconseguiran l’aniquilament dels palestins i Trump la reelecció. Mentrestant, Europa no diu res a favor dels palestins, ni Rússia, ni la Xina, ni els monarques corruptes d’Aràbia… L’holocaust palestí està en marxa.

Per acabar i, ja que m’he ficat on no em criden, he tret altres cites, referides al diable, que inspira els homes a fer el mal, perquè “el món sencer està sotmès al Maligne” (1ª Joan, 5,19), la qual cosa fa exclamar al mateix apòstol a l’Apocalipsi (12,12): “Ai de la terra i del mar, perquè ha baixat cap a vosaltres el diable, ple de fúria”. Així, doncs, ja estem advertits del que hi ha. Quan Trump torne a agafar la Bíblia, o la presidenta interina de Bolívia, a qui també li va la marxa, que s’ho pensen millor i també els seus seguidors, perquè és el dimoni qui està al darrere. Jo no crec en el dimoni, però ells diuen que si, o els convé dir que si.

La nota final la vull dedicar a Xerxes i Ester. No contaré la història, però si el final, perquè l’heroïna jueva Ester, que duia de cap el poderós rei persa Xerxes, amb qui s’havia casat en un concurs de bellesa, va aconseguir l’alliberament dels jueus, que pogueren tornar a Jerusalem i que, per a celebrar-ho, encara fan la festa dels Purins. El rei “envià cartes a totes les províncies de l’Imperi, a cada província segons la pròpia escriptura i a cada nacionalitat segons la seua llengua des de l’Índia fins a Etiopia” comunicant-ho. Ja podrien aprendre de Xerxes els governs espanyols, i els bisbes i cardenals espanyolistes, especialment els qui ens envien a València. I ara que hi pense, el Vaticà podria tenir en compte que qui haja de substituir Canyissars, que està a punt de jubilar-se, havia de saber no tantes llengües com Xerxes, però almenys les dues llengües de l’arquebisbat. Amén.

Una ullada general a la situació en el món sencer