16/12/2020
Els valencians El Diluvi publiquen “Culminació” d’Ovidi Montllor, una cançó que parla del maltractament de la cultura per part dels polítics.
- Els membres d’El Diluvi, que ara és un dels principals grups de l’escena valenciana, són grans coneixedors de l’obra d’Ovidi Montllor, que fins i tot els va inspirar el nom.
- La cançó està acompanyada per un clip realitzat per Pau Berga.
El grup valencià de folk El Diluvi publiquen “Culminació”, una cançó original d’Ovidi Montllor, escollida a consciència per actualitzar-la i parlar de la situació en que es troba la cultura al 2020. Al llarg dels mesos de pandèmia, els valencians van adonar-se que la figura d’Ovidi Montllor tornava a estar més al dia que mai i que una cançó seva com “Culminació” els ajudava a manifestar que la cultura estava tocada de mort i molt maltractada per molts sectors polítics. ”Aquesta cançó -diu El Diluvi-, vol fer reflexionar cara endins a les companyes de sector i cara enfora al públic. I també cara als despatxos i sobretot a qui decideix quan sí i quan no la cultura és necessària”.
“Culminació” es tradueix al llenguatge audiovisual amb un clip firmat pel realitzador valencià Pau Berga (ZOO, Sopa de Cabra, Prozak Soup…) on es plasma explícitament el missatge de la cançó. Aquell precís instant en que la cultura deixa de ser creativa, lliure i independent, i s’utilitza com una eina d’Estat, es prohibeix, es mutila i, fins i tot, no es deixa exercir.
El clip presenta un personatge que és una ventríloqua, certament oportunista, que es mou pels seus interessos personals, i que al clip narra l’abandonament de la seua titella. La peça està plena de simbolismes: la titella representa el món cultural potser més innocent però amb moltes ganes. La seva funció és només crear. I la ventríloqua representa tot aquell procés mental pel qual al final l’individualisme porta també a un cert narcisisme o depressió o buit existencial. La cultura es veu finalment abandonada per aquest motiu.
“No sabem ara mateix qui és l’amo o l’ama de la cultura, si els artistes i treballadors i treballadores de la cultura, o algú que des dels despatxos decideix que es fa i que no. I per això com a l’Ovidi, ens preocupa el nostre cul”, diuen El Diluvi.