La revista degana en valencià

També els valencians patim el 155

Sembla mentida, però a mesura que avança el nou any, ens adonem de la magnitud que té un article constitucional que es presumia lleuger, curt i proporcional. M. Rajoy i el seu govern li ha pres gustet i l’han aplicat a Catalunya, però també a Madrid i al País Valencià, si més no.

Passades les eleccions irregulars convocades sota la seua empara, el 155 li ha eixit per la culata al president del govern i a totes aquelles persones que “alevalentaven” les forces de seguretat de l’Estat, amb aquella cançoneta de caire esportiu, però també militant. El govern de Mariano, no ha parat de repetir que el 155 decauria automàticament quan hi haja un govern establert a Catalunya, però tothom sap que això és tan mentida com que no van haver sobres sotamà.

Els mitjans de comunicació de l’altiplà no paren de repetir que la invasió “monclovita” no s’havia fet per quedar-se, sinó per establir la “normalitat”, però la normalitat, ha volgut que el poble de Catalunya torne a reivindicar-se com a republicà i com a independent i per això, el govern de l’altiplà, ha posat setge a Iglesias perquè no se li acuda a Doménech acostar-se a Esquerra Republicana. Ni als “podemites” valencians, a fer costat als de Compromís d’Oltra, més enllà dels pressupostos del 2018.

Ja se sap que, a partir del 17 de gener, moment en què el president del govern de Madrid ha decidit que es constituirà el Parlament sorgit de les eleccions al·legals del 155, hi haurà un nou pretext per enfilar la segona part d’aquest esmentat article constitucional. No deixar governar les autonomies (cap de les autonomies) és el que han fet durant els darrers anys i no entra en els plans del govern de Madrid, deixar-les fer ara,ni a Catalunya, ni al País Valencià, ni a Madrid ni al País Basc o Ses Illes.

Cessar un govern ja s’ha assajat i, per tant, a la Moncloa en mans d’aquest gallec que no sap per on pegar, no li preocupa revalidar l’article 155 i, en un tres i no res, l’aprova el Senat i… endavant.

Però els valencians, que històricament sempre hem estat gent molt espavilada i molt llarga, sabem que el que passa al nord, ens afecta i molt: 155, corredor mediterrani, cites a les urnes, compromisos de Casp i decrets de Nova Planta inclosos.

Per a M.Rajoy, no li suposa cap mal de panxa repetir fins a l’infinit el “dia del liró”, tot i que alguns analistes econòmics i polítics de l’altiplà, en les seues previsions de futur per a entitats internacionals, ja alerten que el 21D no ha servit per a res i és per això que el que toca fer és, posar sota el prisma del Tribunal Constitucional amanyat, les lleis valencianes que resulten afavoridores al govern del Botànic i continuar aplicant el full de ruta que Catalunya va traçar. Cap problema.