Tens 0 productes a la teua cistella
Als alumnes que des del curs 2019-2020 i al llarg de set cursos han assistit al seminari La gent d’Alaquàs al llarg del temps. També a Cefe Marcos i a la corporació municipal d’Alaquàs que fan possible els cursos de la Universitat Popular.
La història d’un lloc ens mostra la vida de les persones que habiten en ell: la solidaritat col·lectiva, la sociabilitat, les angoixes, les alegries, les creences religioses i també la por. Els llauradors, els obrers de vila, els ollers, els músics, els metges, els ferrers, les dones, els xiquets… ens presenten imatges inèdites dels sabers locals que al descobrir-les ens fan reviure milers d’històries personals, la majoria oblidades, on es poden intuir les dificultats i les alegries de la gent.
Al llarg del temps, Alaquàs, no ha estat només el nom d’un lloc. A través de la investigació hem conegut realitats humanes que ens han permés establir relacions entre el passat i el present. Ens ha interessat la gent anònima que ha deixat el seu nom en un registre parroquial i de la que hem arribat a conéixer que va morir durant una epidèmia de pesta o en el transcurs d’una guerra o una riuada, o en complir una edat avançada; però, sabem que va viure al poble, va treballar al camp, va criar cucs de seda, va tindre dificultats per pagar els arrendaments senyorials i va gaudir de les festes una vegada a l’any. La vida quotidiana de la gent i la seua actuació en els processos de canvi al llarg del temps és el que ens ha interessat. Els estudis que els historiadors locals hem publicat no han buscat mai la nostàlgia d’altres èpoques ni enaltir el patriotisme local. Simplement, hem intentat saber cada vegada més sobre la diversitat individual i col·lectiva de la gent, allò que generalment no comporta visites turístiques.
Per les nostres investigacions han passejat els llauradors del poble, els ollers, els senyors, els frares de l’Olivar, els comerciants que venen el seu producte a la plaça major; també els pobres, els oblidats…, dones i homes que viuen en unes cases xicotetes situades entre un convent, una església parroquial i un castell de quatre torres; envoltats pels cursos d’unes séquies que reguen els seus camps i que viuen immersos en una atmosfera d’interessos personals i, a vegades, comuns; un món en tot cas difícil de descobrir i d’entendre quan més ens allunyem en el temps.
Les persones que descobrim als documents són homes i dones amb noms com Francesc, Jaume, Josep, Vicent, na Bessona, na Guerrera, Catalina o Elfa; o tenen cognoms com Peiró, Barberà, Tàrrega, Soriano, Garcia o Pardo; i tots mantenen una lluita individual, a vegades també col·lectiva, per sobreviure. I sempre amb la capacitat de mostrar-nos petites històries diferents.
Aquestes històries han orientat la nostra investigació al llarg d’un gran període de temps que abasta des del segle XIV fins ara mateix. Les institucions feudals presents fins a quasi els nostres dies; la vida rural que continua ara mateix activa a la memòria de la gent més major; l’organització jurídica de la petita comunitat, la cultura religiosa popular o les influències polítiques i intel·lectuals del liberalisme, per exemple, constitueixen grans temes d’investigació que es fan presents dintre del nostre compendi d’història econòmica, social, política i cultural local. I on intentem fer palés l’anàlisi minuciosa de la vida material i social de les persones, la consciència popular i l’estudi de la mentalitat de les dones i els homes que ens hem trobat a la documentació. A partir d’aquestes referències hem intentat elaborar una explicació convincent de per què els habitants d’aquest lloc que es diu Alaquàs, han pensat i s’han comportat com ho han fet.
És la història de la gent anònima la que ens fascina, la que afavoreix la nostra imaginació i intel·ligència. És aquesta forma intel·lectual d’entendre la Història la que ressaltem ara mateix, en un món que canvia contínuament, i on les històries de les persones discorren ràpidament, massa ràpidament.
