La revista degana en valencià

Els valors naturals d’un arxipèlag únic

01/04/2022

Les Illes Balears són un entorn natural excepcional que presenta una diversitat d’hàbitats i endemismes tan diversos com fascinants. No obstant això, el monocultiu turístic imperant el darrer mig segle i les estratègies comercials que hi van associades han instal·lat a l’imaginari col·lectiu una sèrie de tòpics que defineixen la nostra terra com un mer producte vinculat al sol i platja.

El medi natural ha estat considerat durant massa anys, per un sector de la classe política illenca, com una comparsa i, de fet, si avui dia, s’han pogut conservar alguns dels indrets més emblemàtics de l’arxipèlag ha estat gràcies a la mobilització constant de la ciutadania i l’ecologisme social contra els interessos especulatius i depredadors d’alguns.

Gràcies a aquests moviments, s’ha pogut salvar de l’urbanisme salvatge indrets tan espectaculars com l’illa de sa Dragonera, ses Salines d’Eivissa o la platja d’Es Trenc, que avui compten amb la figura de Parc Natural. D’aquesta manera, no només s’ha evitat que aquests espais hagin estat urbanitzats, sinó que s’hi puguin dur a terme actuacions de conservació essencials per a mitigar al màxim els efectes de l’emergència climàtica que patim.

N’és un exemple el projecte de restauració dunar que actualment s’està executant a Es Trenc, una de les platges més populars de Mallorca i a la vegada l’indret de l’arxipèlag més afectat per l’increment del nivell de la mar. Els darrers estudis estimen que la platja hauria perdut més de 13 metres els darrers 60 anys. En són la prova fefaent d’aquest retrocés de la costa els antics nius de metralladora que es van construir durant la Segona Guerra Mundial per evitar una suposada invasió aliada i que, actualment, ja es troben gairebé engolits per la mar. Actualment, aquestes construccions, decorades per iniciativa popular amb versos de poetes mallorquins, s’han convertit en una icona del Parc Natural, una cruïlla on es donen la mà la història més dramàtica del segle XX i l’emergència climàtica, l’amenaça principal del segle XXI.

El Parc Natural d’Es Trenc es troba entre les més de 100.000 hectàrees de territori que s’han protegit d’ençà 2015, quan es configurà l’actual Pacte d’Esquerres que governa a les Illes Balears. Un impuls en benefici de la conservació que té el seu símbol en l’ampliació del Parc Nacional de Cabrera, que s’ha convertit, d’aquesta manera, en el més gran de la Mediterrània occidental.

Visitar l’arxipèlag de Cabrera és visitar l’emblema de la protecció a les Illes Balears. Un territori, de més de 90.000 hectàrees terrestres i marines que, gràcies de nou a la perseverança i impuls de l’acció política i social, es gestiona des del Govern de les Illes Balears. Una fita històrica que ens permet donar continuïtat a projectes ja iniciats i engegar-ne de nous. Gaudir de Cabrera implica també gaudir de la gran diversitat ecològica que hi habita, protegida amb figures com el corredor de cetacis o les Zones Especialment Protegides d’Importància per a la Mediterrània (ZEPIM). Comptar amb aquesta protecció afegida permet que espècies com el catxalot, el dofí mular o la tortuga marina segueixin tenint un santuari.

Un altre dels indrets de Mallorca que serveix com a santuari de moltes espècies i on habiten molts endemismes és la serra de Tramuntana. El Paratge Natural, declarat com a tal l’any 2007, és l’hàbitat de moltes rapinyaires i escenari de l’impuls de polítiques de conservació i recuperació d’algunes espècies, com el voltor lleonat, l’àguila coabarrada o la milana. No hem d’oblidar que també és refugi d’un endemisme com el ferreret, que es va donar per extint fins que un grup d’investigadors, als anys 80, en va trobar de nou. Des de llavors, s’ha treballat de forma ingent per recuperar les poblacions, fins a poder-les estabilitzar, com hem constatat enguany.

El Paratge Natural és un indret complex, ja que és de gran extensió i abasta molts municipis. No només per la diversitat de la fauna que hi habita, sinó per la riquesa vegetal, amb un elevat nombre d’espècies endèmiques, com l’estepa joana. A la mar, també se n’hi troben d’altres d’alt valor, com les comunitats de coral·ligen o la posidònia, encarregada del fet que les Illes Balears en concret i la Mediterrània en general puguin comptar amb la transparència d’aigües que tenim.

Aquestes aigües es poden apreciar, també, al segon parc natural que es va declarar a les Illes Balears: Mondragó. Un indret que es va protegir de l’urbanisme salvatge gràcies a aquesta figura, però que encara pateix molta pressió antròpica a algunes de les seves platges. Tot i que ses Fonts de n’Alis i s’Amarador són els topònims que tothom té al cap en sentir parlar d’aquest espai natural protegit, el cert és que la seva riquesa és ben àmplia i es pot gaudir des de les diverses rutes senderistes que hi ha.

Els boscos de pins i alzines, el lliri de mar, aus com el sebel·lí o el busqueret i els sistemes dunars que els hi fan d’hàbitat a moltes d’elles fan de Mondragó un espai únic. Un indret que els contrabandistes també consideraren únic, i on es poden observar encara les restes d’una època i de com es feia per entrar mercaderies de forma clandestina des de la mar.

Moltes vegades, ens quedam només amb la costa i els paisatges idíl·lics que formen, però és important que, quan parlem d’espais naturals protegits, tenguem en compte, sempre, que són protegits, que accedir-hi i conèixer-los és el nostre dret, però que conservar-los i mantenir-los és el nostre deure.

A Mallorca, just a l’altre costat de l’illa d’on es troba Mondragó, hi tenim el Parc Natural de la Península de Llevant, que enguany compleix vint anys com a espai natural protegit. S’hi troben restes arqueològiques, vestigis de la defensa contra els atacants que venien per la mar i de les misèries de la Guerra Civil que ens ajuden a fer memòria, com el Camí dels Presos.

La gran diversitat d’ambients amb penya-segats costaners, coves i avencs, fonts i torrents, boscs i garrigues, fan d’aquest parc natural una àrea de gran valor paisatgístic i amb moltes espècies endèmiques. També, la conservació del paisatge sumada al manteniment dels usos tradicionals, han afavorit que les artesanes segueixin fabricant estris de palma, a causa de la gran quantitat de garballó al parc.

Protegir espais naturals és una feina imprescindible que només és possible fer amb representants polítics amb convenciment i una societat i moviments socials crítics que facin d’impulsors. I així queda demostrat amb els pactes de progrés d’aquestes illes. El primer és el responsable de la declaració de Llevant, però també del de ses Salines d’Eivissa i Formentera, de la Reserva Natural de s’Albufereta i de les Reserves Naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent. Aquests dos darrers, de l’ampliació de Cabrera i de s’Albufera.

S’Albufera va ser el primer parc natural que van tenir les Illes Balears i és, juntament amb s’Albufereta, de les zones humides més importants de l’arxipèlag. S’hi poden observar infinitat d’aus, com la fotja banyuda, desapareguda fa dècades i reintroduïda fins estabilitzar-ne la població. La raó: és una zona de pas de les que migren fins a l’Àfrica i indret que n’escullen moltes d’elles per passar l’hivern, a causa de la biodiversitat que tenen aquestes zones humides.

Tant el Parc Natural com la Reserva són imprescindibles no només per la biodiversitat que acullen sinó perquè són punts de recàrrega d’aqüífers. Ajuden a mantenir les reserves hídriques, un bé especialment escàs a les Balears i que, amb l’emergència climàtica, es veurà també afectat.

Una altra zona humida protegida es troba a Menorca, s’Albufera des Grau. Un espai natural que conté ecosistemes únics, però també restes de la cultura talaiòtica.

Ses Salines d’Eivissa i Formentera són un exemple paradigmàtic de la riquesa de la biodiversitat mediterrània. Són àrees de descans i nidificació d’aus, com els flamencs, a més d’englobar hàbitats terrestres i marins amb alts valors ecològics i paisatgístics. El seu emblema són els estanys saliners i les platges d’arena blanca, però recorrent la part terrestre del parc es poden observar com es constitueix la costa amb el canvi als boscos i els sistemes dunars. A Eivissa, a més, es pot aprofitar per fer memòria de la Guerra Civil i la dictadura, ja que Rafael Alberti es va refugiar en una cova del parc.

Les reserves naturals des Vedrà no es poden visitar si no és amb el personal, una mesura que permet que segueixi essent emblema de la costa eivissenca i refugi d’aus i sargantanes. Els illots són un dels principals llocs de cria d’aus marines i rapinyaires com la gavina corsa o la noneta.

Un altre dels indrets on nidifica la gavina corsa és a sa Dragonera, un espai protegit gràcies a l’impuls ecologista. Els fons marins són una mostra representativa i ben conservada dels ecosistemes submarins de la Mediterrània occidental.

Podria continuar escrivint i descrivint les meravelles dels espais naturals protegits de les Illes Balears, que han aconseguit conservar ecosistemes i hàbitats que són un tresor, no només per la ciutadania d’aquestes illes, sinó per tota aquella gent que s’estima la natura.

Aprofit aquest espai per recordar que sense implicació política i social, res d’això seria possible i que està en les nostres mans, tant de residents com de visitants, seguir fent d’aquests espais emblema de conservació. Per això, convid els lectors de la revista degana del País Valencià a visitar les nostres illes, a fer-ho amb respecte, evitant els llocs més massificats. A gaudir-les i estimar-les com ho feim nosaltres: deixant-hi la mínima empremta.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top