Emergir de la riuada

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: Pla Sud. Eixida d’emergència en cas de riuada

Autor: Ricard Chulià Peris

Editorial: Afers

Any: 2024

Ricard Chulià, des del dolor, la ràbia i la impotència davant d’una catàstrofe que ens ha colpit a tots, assenyala com a responsables del resultat final uns polítics colonialistes supeditats a Madrid amb l’ajuda d’uns mitjans de comunicació que expliquen des de Madrid què ens passa als valencians sense comptar amb nosaltres: imposem el valencià, però el valencià es mor; el turisme genera riquesa, però empobreix els pobles turístics; demanar un finançament just és insolidari, però ens endeutem amb l’Estat que ens presta, amb interessos, els diners que no assigna a les competències infrafinançades.

Quants valencians han de morir perquè l’estat invertisca al País Valencià? Tant el PP com el PSOE han negat les obres d’arranjament hidràuliques aprovades el 2009 per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer com a prioritàries i que haurien atenuat els danys de la Dana i, evidentment, les pèrdues humanes.

Els valencians som els peons d’una partida d’escacs entre Feijóo i Sánchez on Mazón és una peça més que, arribat el moment, serà sacrificada. Un Mazón que canvia versions cada dia i envia els seus propis peons a morir per ell en l’arena política i, probablement, judicial.

Al discurs (re)centralitzador dels partits espanyols, de tots els colors, s’ha afegit Compromís defensant que l’Estat hauria d’haver pres el control de la Generalitat, negant així als valencians la capacitat d’autogovernar-se. L’autonomia valenciana és una víctima més de la Dana. Si recordem la Dana del Baix Segura del 2019, tothom estava al peu del canó, fins i tot Mazón, el mateix que desaparegué per unes quantes hores el passat 29 d’octubre. Són les persones i no les institucions les que han fallat al poble. I el poble isqué a salvar el poble, com sempre fa, però el poble sol no és suficient. Necessitem les institucions.

¿Quanta gent seguia per À Punt la informació i les terribles imatges en directe? Les autoritats haurien vist el que estava passant. Però À Punt els fa nosa, com demostra l’esquifida partida pressupostària assignada. Feren un gran treball, i hui, amb canvi de direcció inclòs, continua confrontant les excuses i versions de Mazón i els seus. Mentrestant, en les primeres hores, els mitjans espanyols es preocupaven, en el millor dels casos, de l’estat de l’AVE Madrid-València, del pont de Tots Sants i de com podrien arribar els madrilenys a la platja.

Quan la major part dels bombers valencians restaven a les seues bases i es rebutjaven bombers d’altres comunitats, la premsa, alguns polítics, però també el carrer es preguntava on era l’Exèrcit. Quants mitjans preguntaren on eren els nostres cossos de salvament, o què fou de la Unitat Valenciana d’Emergències? La creació de la Unitat Militar d’Emergències fou l’excusa de moltes comunitats autònomes per a no potenciar els seus propis cossos i serveis d’emergències i salvament. Les imatges de soldats als carrers, de Felip VI dirigint-se als valencians d’uniforme o el nomenament de l’exgeneral Gan Pampols com a vicepresident i conseller per a la recuperació, mostren un missatge militarista i de dependència que reforça la (re)centralització d’Espanya. I la seua unitat, és clar.

No som Catalunya o el País Basc a qui tots critiquen, però a qui tots acaben fent concessions. Els valencians vivim la contradicció d’una identificació majoritària amb la nació espanyola, però que no acaba de quadrar. Senyeres coronades i nues, la Muixeranga i l’himne regional… afloraren amb força després de la Dana. No ho podem considerar com un acte nacionalista, però sí com la prova de l’existència d’un poble valencià diferent i diferenciat, amb una llengua i uns símbols propis. Una anomalia per al nacionalisme espanyol.

Els valencians no som un subjecte polític, sinó que som objectes del poder polític espanyol. Ens cal un Pla Sud que ens faça amos de la nostra terra, amb un projecte per a gestionar el territori des de les nostres arrels, sense especulacions ni espolis.