Empar Marco: «Sense mitjans de comunicació, la llengua no sobreviu»

«Sóc una persona que creu fermament en el servei públic»

«Va ser una barbaritat tancar un servei públic de comunicació que és imprescindible per als valencians i valencianes»

«Estem donant visibilitat de punta a punta del país»

«Sense mitjans de comunicació, la llengua no sobreviu»

«À Punt és feminista»

Entrar, novament, a l’antic edifici de Canal 9 –ara À Punt– mai no deixa indiferent, entre altres coses perquè saps que des d’allí naixen les decisions i els continguts que després podrem escoltar i veure a la ràdio, a la televisió i a la pàgina web. Havia quedat amb Empar Marco, a la qual vaig trobar a l’entrada de l’edifici. Acabades les presentacions, vam pujar al seu despatx per fer l’entrevista, i he de dir que no va defugir en cap moment les preguntes. Semblava una mica cansada malgrat ser dilluns, però la seua dinàmica de treball deu ser molt intensa. En contestar la segona pregunta, semblava que ja no estava ni cansada.

–Empar, com se li va ocórrer i per què presentar-se a les responsabilitats que ara té?

–Perquè sóc una persona que creu fermament en el servei públic i crec que si tots no aportem el nostre granet d’arena deleguem sempre la responsabilitat en altra gent. Per això vaig pensar que era un bon moment per a presentar-me i posar el meu granet d’arena.

–Les persones que tancaren Canal 9 ho van fer molt bé perquè ha costat moltíssim obrir-la? Per què tant?

–No sé si algú va treballar per fer-ho molt bé; està clar que de molt bé no es pot qualificar en cap cas perquè tots sabem que va ser una barbaritat tancar un servei públic de comunicació imprescindible per als valencians i valencianes. El que passa és que quan tanques alguna cosa d’aquest calibre, que té una dimensió molt gran i és una empresa pública, això porta una sèrie de mecanismes administratius que desapareixen i que després els has de tornar a muntar. En eixe sentit, ha costat i està costant molt.

–Sobre el model d’À Punt, què aporta o millora respecte de l’antiga RTVV?

–En primer lloc, la situació de fa cinc anys no és la mateixa que ara; calia, per tant, fer un model que s’adaptara a les circumstàncies actuals del món comunicatiu dels valencians, però també de la resta del món. En aquest moment cap consumidor consumeix informació ni entreteniment com es feia fa pocs anys. Havia de ser un model adaptat al consumidor d’ara. Veure què necessitem, com fer-ho, esgotar tots els recursos que tenim a l’abast i donar visibilitat al que ens passa als valencians. Visibilitat interna i externa. El model està basat en això, en la forma de consumir i de com volem fer-ho.

–La nova TV dóna una imatge real del que és el País Valencià? Vertebra comunicativament tot el territori?

–Mai nosaltres parlem de televisió; nosaltres parlem de mitjans públics. Crec que és molt important interioritzar això. Si parlem de televisió, parlem d’un model antic i, per tant, nosaltres no en parlem. Està clar que s’ha de fer una televisió i una ràdio i has de donar servei a la gent que consumeix de forma tradicional, sí, però és en açò també on està la dificultat del model, que s’ha d’ajuntar el tradicional amb el modern o de consum més actual.

Per a nosaltres, una de les coses primordials és que vertebre, perquè si no vertebra no fem res. Hi ha un alt índex de població al Baix Segura i nosaltres hem de donar servei a eixa gran població, però també a les comarques més despoblades. Pense que això sí que ho estem aconseguint perquè estem donant visibilitat de punta a punta del país.

–La llengua, una radiotelevisió feta íntegrament en valencià, és una decisió valenta que està per damunt de les audiències?

–Clar, està en la llei, i això està per damunt de tot. Ací s’han creat uns mitjans públics en valencià, no en castellà o bilingües. L’oferta que tenim a l’exterior és brutal en castellà; no tindria sentit que ens sumàrem a l’oferta que ja existeix. Açò té sentit si es fa en valencià. La llei així ens ho indica. Els mitjans de comunicació són molt importants per tal que el valencià sobrevisca. Sense mitjans de comunicació, la llengua no sobreviu.

–Parlem una miqueta d’una joia que no es sap de qui és. Què passa amb l’arxiu de RTVV?

–És una situació kafkiana que s’està resolent dia a dia. L’usem nosaltres i és així que la Corporació ha fet una inversió en la modernització de l’arxiu. El personal està ací des del primer dia, depenen de l’Institut Valencià de Cultura i tenen una situació diferent, diguem-ne, de la resta de treballadors, situació que s’haurà de resoldre perquè nosaltres també ens estem ocupant que aquesta gent treballe a gust, que tinga els seus mitjans… Som els primers interessats que això funcione bé. S’ha de resoldre de manera administrativa, però, com que hem d’avançar, avancem treballant amb ells. Nosaltres intentem donar el màxim servei: és el mínim que podem fer.

–Respecte de la programació, la graella cobreix les expectatives de tots els sectors d’edat?

–Nosaltres intentem arribar a tots. És complicat perquè hi ha un consum que és molt tradicional i un consum que és d’un altre tipus, i segmentar això per edats, de vegades, és també difícil. Però ens adonem que la nostra resposta, la resposta de l’audiència, ja respon a eixa manera de consumir. Encara no tenim audiències, però pel que estem veient per les visualitzacions al Facebook, Twitter… podem extraure que sí que ens hi estem adaptant. Per a això necessitem temps, acabem de començar. Temps al temps.

–La producció de programes externalitats serà el camí a seguir? Podrem potenciar el sector audiovisual valencià o vindran de fora…

–Existeix el perill que vinguen les grans productores de fora, però això també ajuda. Nosaltres el que volem ara és que tota la producció que fem fora la facen productores valencianes. Si s’associen amb productores de fora no pensem que siga negatiu; pensem que és positiu perquè una productora de fora que tinga un pes específic pot donar molt de coneixement a les empreses d’ací i, així, les empreses d’ací a poc a poc anar creixent i caminant cap al model que nosaltres volem. A nosaltres no ens agradaria que açò estiguera copat per empreses de fora i que les de dins no hi tingueren res a dir, però també és inevitable que les empreses valencianes s’hagen d’associar amb empreses de fora. No ho veiem negatiu.

–Algunes persones trobem a faltar una bona campanya de publicitat per a potenciar À Punt, no creu? És per diners?

–No, no és per diners. Segurament, les dues campanyes que s’han fet de coneixement dels mitjans, potser ens hem equivocat i no hem apostat el suficient quan probablement sí que podríem haver-ho fet. No hem tingut el resultat que volíem, però ara estem intentant fer-ho d’una altra manera, més capil·lar, arribar a més actes de manera més disgregada per tot el territori i tindre presència en tots els actes públics, en els mercats, en grans actes… Moltes vegades parles de nous models en determinats sectors, i en altres no. Estem intentant arribar al consumidor d’una altra manera.

–Un baròmetre d’audiències assegura que l’oferta d’À Punt és més atractiva per a la gent més jove, però això no vol dir que la joventut veja la televisió autonòmica. És una contradicció?

–Sí, ja et dic que pot haver-hi moltes contradiccions, però de vegades les contradiccions que es posen en relleu tenen explicació. És difícil voler programes per a un consumidor concret perquè, per exemple, el programa «Bambant per casa» arriba fins a espectadors d’alta edat. Hem de pensar molt quins tipus de programes volem i acostumar el públic a aquests tipus de programes. Servei públic també vol dir que tu has de fer determinats continguts que tal vegada saps que no tenen un consum molt gran, però els creus necessaris per anar creant eixe tipus de consumidors.

–En un moment d’expansió de plataformes en Internet (Netflix, per exemple) que ofereixen pel·lícules i sèries de certa qualitat per a adolescents i joves, què pot fer À Punt davant d’aquesta competència?

–Nosaltres també ens volem encaminar cap a una plataforma de continguts, per això el nostre web és molt important. Hem d’anar mirant com s’emeten programes, continguts, com fer veure continguts que solament siguen per al web… Ja et dic que tot açò, que sí que ho tenim com a objectiu, requereix un camí i una trajectòria que es podrà jutjar en un any, dos… Tot ha de tindre un recorregut: no es fa amb pressa, s’ha de fer bé.

–Això ens du als dèficits del doblatge. Les pel·lícules i els dibuixos animats (públic infantil) d’À Punt són prou antics. Hi ha previst oferir continguts més moderns i actuals?

–Això no és cert: els continguts d’animació són tots nous. En general, sabeu que tenim ací una gran fàbrica de producció d’animació molt bona. Hi ha moltíssims materials nous, no és veritat que siguen antics i he de dir que tenim demanda de coses antigues. A més, pel que fa a les pel·lícules, pense que ha pujat amb qualitat el doblatge. Dóna gust. També hi ha errors, és evident.

–En relació als pressupostos, Empar Marco demana per al 2019 uns 69 milions d’euros (14 més que en el 2018), però Ximo Puig ha dit que no i Mónica Oltra que sí. Com es resoldrà aquesta situació políticament?

–La pregunta no m’agrada com està feta. Els pressupostos es fan segons les necessitats. El pressupost l’ha aprovat el Consell Rector perquè ha vist que hi ha més necessitats. Evidentment, per a moure els mitjans de comunicació que estem movent fan falta diners, això ho sap tot el món. Que no hi ha recursos? No n’hi ha per a ningú, no solament per a nosaltres. Vull dir que Sanitat necessita recursos, Educació… És una evidència, i nosaltres tenim necessitats com té qualsevol altra àrea del govern. Nosaltres també estem penjats del pressupost: el nostre mínim és el 0,3 % del pressupost; si el pressupost puja, nosaltres pugem, si no patirem. El pressupost està fet d’acord amb les necessitats i amb el que nosaltres hem trobat. Hem hagut de fer inversió en l’edifici, en tecnologia, en operatius… Necessitem molts anys per a renovar i solucionar el manteniment. Si tots aquests punts no entren dins del pressupost de la Corporació, evidentment tindrem més diners per a recursos propis. Són apartats per decidir. La resposta del president no és un no; és que tot s’ha de repartir i en som molts.

–Amb 55 milions eixim a 11 euros per valencià davant 28 euros d’altres televisions…

–L’única que és més semblant és Tele Madrid. Per exemple, la televisió d’Aragó costa 36 euros per habitant, tres vegades més. Eixes dades estan ahí i es coneixen. Nosaltres estem usant pocs recursos, i eixa situació ha d’anar canviant a poc a poc.

–Hi ha combinació real en la plantilla d’antics treballadors de RTVV i joves periodistes acabats d’eixir de les facultats?

–Eixa plantilla és la que volíem. Vàrem dir que es necessitava experiència, però al mateix temps també idees fresques, i això és el que volíem des del principi. Està clar que fer tele o fer ràdio has de saber, no s’aprén d’un dia per a l’altre, i per això necessitem l’experiència, però si anem cap a un nou model, a més, hem implantat la redacció única i això vol dir que la gent ha de dominar diversos llenguatges i ha de treballar amb un altre estil perquè ha d’ocupar-se del web, de les xarxes socials… Tot açò crec que necessita un dinamisme que evidentment el dóna la gent que ha estudiat en els últims anys en les universitats i que ja ho ha estudiat d’eixa manera. Qui té experiència potser no té açò, i qui té açò potser no té experiència. S’ha de saber casar, i en això estem. No ha entrat molta gent jove, però sí la suficient com perquè es puga casar.

–El Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV) previst en la Llei 10/2018, de 18 de maig, es posarà en marxa i servirà per a garantir la independència de la CVMC?

–La independència dels mitjans de comunicació públics en la Llei de Creació té els mecanismes de garantia suficients, la Llei dels Audiovisuals n’és una més però no és el que ha de garantir. Sense la llei ja ha d’haver-hi eixa garantia. No es sap quan es posarà en marxa.

–Per cert, si ja està tot en marxa, quan tindrem reciprocitat amb la TV3 i IB3?

–Sí, però jo sempre dic que això no depén de nosaltres. El senyal de la televisió pública no és nostre, és de la Generalitat, que en aquest cas depén de Presidència i no depén de nosaltres. Depén d’una decisió. Es necessita un nou múltiplex, perquè si no eixes coses són més difícils de fer; si poses en el teu canó més mitjans la qualitat baixa, però no som nosaltres els qui estem impedint això. Per a mi, personalment, com més reciprocitat, millor.

–El fet que una dona estiga al front aporta sensibilitat, saviesa, alguna cosa…?

–Espere i crec que sí; aporta una certa sensibilitat respecte de determinats temes. Crec que això és evident. Ací tenim una mirada cap al gènere que crec que es veu en l’emissió dels mitjans públics. À Punt és feminista.