Tens 0 productes a la teua cistella
Una nova revista acaba de veure la llum al Maestrat: es tracta d’Empelt. Revista de lletres i humanitats del Maestrat. Un projecte impulsat per l’associació Maestrat Viu i que té com a propòsit projectar la cultura del territori en l’àmbit dels estudis acadèmics, dins del corrent dels estudis locals o comarcals, amb l’objectiu de ser una publicació amb rigor metodològic en els articles que publica. Aquest primer número té un contingut exclusivament literari, però la intenció és anar incorporant altres disciplines en l’òrbita de les lletres i les humanitats.
El projecte naix de l’Estiu Literari al Maestrat, que va celebrar la seua primera edició l’any passat a Traiguera. L’objectiu d’aquesta activitat és realitzar una trobada d’estudi sobre la literatura comarcal, amb la idea d’impulsar el coneixement d’aquest patrimoni cultural de la comarca, que ha tingut una presència molt limitada en el territori mateix, en les institucions i en l’àmbit acadèmic universitari.
L’Estiu Literari, així com la revista, ha comptat amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner i la Fundació Càtedra Enric Soler i Godes. El CEFIRE de Vinaròs l’ofereix com a activitat de formació docent amb la intenció de promoure aquests continguts culturals en l’educació. Empelt tindrà periodicitat anual i publicarà tots els treballs presentats en les successives edicions de l’Estiu Literari, que enguany ja ha realitzat la segona edició a Sant Mateu.
En el primer número trobarem un extens estudi del professor Josep Meseguer-Carbó, sobre la literatura popular del Maestrat, que porta per títol «La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics a la investigació etnopoètica». En ell es recullen cent vint-i-cinc exemples dels diferents tipus de formes etnopoètiques que es classifiquen en vuit grans gèneres: rondalla, mite, llegenda, relat sobre experiències reals, acudit, fórmula, cançó i gèneres etnopoètics no orals.
La doctora Maria Lacueva publica el treball titulat «Sofia Salvador: una escriptora valencianista durant el franquisme». Es tracta d’una aproximació a l’escriptora de Benassal, des de dos punts de vista: com a activista davant l’intent d’anihilació cultural que van dur a terme les autoritats franquistes i com a autora de poemes, contes i novel·les curtes, que com a conseqüència del context sociopolític van tindre poca difusió.
La professora Montserrat Vericat publica l’article «L’obra literària d’Armando Vericat», un novel·lista amb una obra molt imbricada al Maestrat. La seua imaginació creativa sempre va estar situada en aquest escenari.
Finalment, jo mateix publico l’article «La poesia de Manel Garcia Grau: do de la paraula, la vida i el compromís», en què s’analitzen algunes de les característiques més destacades de la seua obra poètica, que es va moure entre l’humanisme existencial i el realisme crític. El paper de la paraula en la vida de l’home és l’element més destacat de la seua producció poètica, però en els seus versos també va reflexionar sobre el paper de la poesia i de l’ofici d’escriure.
