Les empreses i el valencià a les xarxes socials: camp per córrer

Anna Peña. Periodista

 

La presència d’Internet en la nostra vida quotidiana ja és indiscutible. Ordinadors, tauletes o smartphones són objectes que ja considerem pràcticament imprescindibles per al nostre dia a dia. Molts de nosaltres, especialment en el sector més jove però cada vegada de manera més generalitzada, disposem de diferents comptes a les xarxes socials. Facebook, Twitter, Linkedin, Instagram ens serveixen per a mantenir-nos informats, per transmetre allò que vivim i la nostra visió sobre el món que ens envolta.

Segons un estudi recent de la VIU (Universitat Internacional de València), l’Estat espanyol és el més connectat d’Europa i s’inverteixen una mitjana de dues hores diàries en l’ús de les xarxes socials (i més de 4,4 hores de connexió d’Internet) amb un índex de penetració del 47 % de la població, molt per damunt d’altres països del nostre entorn. En els darrers 15 anys, els usuaris d’Internet s’han multiplicat per 8, unes dades que remarquen la importància de la presència a la xarxa i de la relació en aquest entorn entre ciutadans, institucions i empreses. Però, en quina llengua ho fem? Com usen les empreses el valencià a la xarxa?

Google ha situat el català entre les 10 llengües més actives a la xarxa en funció del seu nombre de parlants i de l’activitat més enllà del seu àmbit lingüístic. Aquesta vitalitat també s’ha mostrat en un dels llocs més visitats a la xarxa: la Viquipèdia, que ja registra prop de mig milió d’articles i la qualificació d’enciclopèdia perfecta en tenir els 1.000 articles bàsics amb continguts de qualitat.

L’adaptació de les diferents plataformes de les principals xarxes socials és un altre element a tenir en compte per a la millora de l’ús del valencià a les xarxes i del creixent interés d’aquestes empreses per disposar d’una presència normalitzada en la xarxa en les llengües predilectes dels seus milers milions d’usuaris. Les dues xarxes principals que compten amb un major nombre d’usuaris, Facebook i Twitter, han optat per sistemes similars per a adaptar les seues diferents versions (escriptori o web i aplicacions per mòbils i tauletes adaptades als diferents sistemes operatius) a la nostra llengua. Així, els dos disposen de centres de traducció on van afegint diversos idiomes i on són els usuaris els qui primer tradueixen les diferents frases que componen els textos i accions, i després a través d’un sistema de votació validen la millor opció per als milers de fragments de text de cadascuna de les traduccions. D’aquesta manera, les diferents versions es mantenen constantment traduïdes i a disposició dels usuaris.

L’ús del valencià a les empreses és desigual i avança a poc a poc. Després d’analitzar l’ús que en fan diferents marques i empreses, trobem que un nombre elevat d’empreses, davant la manca de segmentació dels seus canals de comunicació en funció de la llengua i del territori, opten per l’ús exclusiu del castellà. D’altres limiten el seu ús a ocasions especials com puguen ser les festes falleres, i altres no tenen el valencià com a llengua principal de comunicació però sí que l’usen en les respostes als usuaris en l’atenció al client sobre incidències o informació sobre productes, una de les principals demandes dels usuaris a les marques que tenen presència a la xarxa. També hi ha empreses que introdueixen missatges i campanyes en les dues llengües depenent, de nou, del tipus de contingut i de la seua ubicació geogràfica, i finalment hi ha empreses que han fet de l’ús del valencià ja part de la seua marca i és la llengua vehicular dels seus canals corporatius, o bé han segmentat els seus canals per atendre la diversitat lingüística de la seua comunitat d’usuaris.

Entre les bones pràctiques trobem una gran empresa de distribució d’alimentació com és Consum. Han traslladat a les xarxes el seu codi d’ús lingüístic (amb cartelleria, etiquetatge i atenció telefònica en valencià) i usen indistintament valencià i castellà també en la resolució de les consultes dels clients que es fan en funció de la llengua en què es vehiculen. Altres empreses que han incorporat el valencià als seus canals a la xarxa han estat Arroz La Fallera o la cervesa Túria, que també han fet de València (i del valencià en menor mesura) part de la seua identitat i del seu valor afegit.

Com a exemple d’empresa que ha fet de l’ús del valencià identitat de marca trobem Caixa Popular, que vehicula tots els seus missatges en valencià. Aquest ús lingüístic, a més d’un dels pocs casos que podem trobar, està relacionat amb la vocació de ser una caixa de proximitat i arrelada al territori i al seu teixit productiu i social en un moment en què els valencians hem perdut totes les entitats financeres pròpies.

Adés hem comentat la manca de segmentació dels comptes de les empreses en funció de la llengua o del territori. Si bé és cert que suposa un major esforç per a les empreses i entitats, té diverses potencialitats a més de possibilitar l’ús del valencià d’una manera més extensa i menys conflictiva. La segmentació permet posar en valor el producte en un territori concret i adaptar-lo a l’entorn d’una manera més natural, a més de desplegar campanyes territorialitzades amb major potència. Si bé no es tracta d’una empresa a l´ús però sí que és una entitat privada, aquesta és la via del València CF, que ha obert un compte específic en valencià a Twitter. Caldrà veure si altres empreses que sí que han territorialitzat i vehiculat en valencià algunes de les seues campanyes adopten aquest camí.

Sobre l’ús del valencià a les empreses, conversem amb Eugeni Alemany, guionista i actor que ha participat en diverses campanyes com l’encetada per Arroz La Fallera per aconseguir un emoji (icones que usem en Whatsapp) de la paella o en campanyes d’una coneguda empresa cervesera. Per a Alemany, «les xarxes socials són una oportunitat per al valencià, ja que els valencians som éssers molt socials i és un espai que permet fer barret». A les xarxes no escrivim, sinó que parlem com ho faríem al carrer. El valencià no necessita tant de defensa com de visibilitat, i el mercat es comença a moure en aquest sentit més enllà de la temporada de falles. Per exemple, en el cas de la campanya de La Fallera el resultat és que els diferents canals a les xarxes a Facebook i Twitter i el web són en valencià més enllà de la campanya concreta i ha arrossegat altres empreses del seu sector a iniciar campanyes també en valencià, com ha ocorregut amb Dacsa i «El valencià que no sabia fer paelles».

«De vegades ens fixem massa en la correcció lingüística de tot allò que publiquen les empreses, i fins i tot alguns acaben fent-ne escarni. Crec que l’opció correcta és fer un reforç positiu de les bones pràctiques que facen les empreses com Consum o Caixa Popular, per posar-ne més exemples, que a més acaben eixint de les xarxes i llançant cartelleria i altres elements també en valencià. Les empreses no tenen la funció ni la responsabilitat de recuperar la llengua, ara bé, també creuen que el client té sempre la raó. Si ens adrecem en valencià a elles i a més fem un reforç positiu del seu canvi d’actitud, continuarem guanyant espais. Al cap i a la fi, si felicites la tasca d’una empresa la competència reacciona i acaba desenvolupant accions també en la nostra llengua», explica Alemany.

Tot i l’evolució positiva de l’ús del valencià entre les empreses privades, encara queda molta feina per fer tant a la xarxa com fora. En aquest sentit, caldrà veure l’impacte que tindrà la proposta de la Conselleria de Cultura de crear un segell de qualitat lingüística per a empreses que facen un bon ús de les dues llengües amb valor afegit i caire internacionalitzador, i si entre els aspectes a avaluar serà l’ús del valencià en els diferents perfils corporatius de les empreses. Una oportunitat més de reforçar les bones pràctiques en un àmbit, el de les xarxes socials, on el valencià té molts espais a guanyar.

Article publicat al nº 412 (febrer 2016), dedicat al valencià a les xarxes socials. Ací pots fer-te amb un exemplar.