Tens 0 productes a la teua cistella
De vacances i en bici, visitant les platges més pròximes, un esforç saludable, divertit i ecològic…
El dissabte fou un dia cansat (29+29 km aproximadament) però molt agradable:
– Només començar, uns 300 m abans de la Via Verda (baix de la Cova de les Meravelles) veiérem per dalt una àguila de panxa blanca (?) gran i preciosa que planejava sobre els camps, potser buscant alguna presa. Òbviament, paràrem uns minuts per a gaudir d’aquell regal que ens feia la Natura i li férem fotos (disculpeu la poca qualitat, però el mòbil senzill que duguem no dona per a més)…
– La VV com sempre molt concorreguda, amb col·legues a peu i sobretot en bici, passejant entre muntanyes i camps. Amb les oronetes i avionets voletejant en alguns trams al costat nostre.
– El Portijol en l’ombra, fresquet i envoltat de vegetació mediterrània pels costats i quasi per dalt.
– Passàrem per Benifairó, en festes ara, que algú encara no el coneixia.
– Seguírem els camins al costat del riu Vaca, amb poca aigua i moltes canyes.
– Passàrem al costat de la Cova de Bolomor i paràrem a veure-la des d’1 km, aproximadament. Està enmig d’un barranc que ara no duu aigua (pels molts pous que hi ha al voltant, que baixen l’aqüífer, i per l’absència de bosc) i ens imaginàrem com seria allò fa 10.000 anys, probablement un riuet fèrtil i molt adequat per a viure-hi i caçar…
– Després de passar l’autovia per baix, als canals veiérem aus aquàtiques, tortugues (no sabem si autòctones o invasores com el galàpago de Florida, NO COMPREU ANIMALS EXÒTICS!) i peixos grans, potser carpes?
– Arribàrem a la platja de Xeraco, part esquerra del riu (molt menys massificada que l’altra banda, on hi havia fins a 4 fileres d’ombrel·les) i deixàrem les bicis a 50 m del mar, recolzades entre elles. I de seguida a l’aigua. Mmmmm que bona, després de fer tants km. Millor que un jacuzzi…
– Una hora després buscàrem lloc per dinar, tot a preu de guiris…
– I finalment anàrem al bar del càmping, que ja coneixíem. El dinar bé, però van trobar quelcom al·lucinant: UN ROBOTET QUE REPARTIA ELS PLATS ALS CLIENTS (i ho deixem ací perquè açò mereix una anàlisi ampla i pujarem un vídeo curt i farem un article complet sobre el tema, ja que té implicacions socioeconòmiques i laborals molt importants…).
– Descans i migdiada a l’ombra dels arbres del Parc de Xeraco, massa xicotet però bo.
– Nou bany a la nostra Mediterrània.
– I passeig per la platja, que ja no tenia l’aglomeració al matí. Per cert, que xicoteta és la nostra Mediterrània, un de nosaltres va trobar part de la família treballant al xiringuito de la platja…
– I després, cap a les 18:30 h, quan ja el Sol no molesta, tornem pel mateix camí.
– En passar el Portijol trobàrem esbarzers amb mores madures i paràrem a berenar un poc.
– Però el millor fou més tard, ja entrant al terme d’Alzira, que trobàrem una figuera tocant la VV, en un camp abandonat (quin crim el que estan cometent els comerciants amb la nostra agricultura), que tenia un muntó de figues madures, i ací acabàrem de berenar.
– I arribàrem a Alzira just quan el Sol desapareixia pel Ponent.
– Xe, un dia magnífic, ideal, perquè no feia massa calor i el vent sol ens va castigar dos poquets, quasi ja en la platja i en tornar quasi ja en Alzira, tinguérem sort. I aprofitàrem molt bé el dia!
Més imatges a la web: www.lariberaenbici.net
