En punta

Paco Camps

Afirmar que aquest senyor és un supervivent no és cap barbaritat. No es pot oblidar que ell va deixar la Presidència de la Generalitat per les pressions del seu partit i d’alguna persona que era, i diu ser, molt amiga d’ell. Bé, fins ací, bé. Ha aconseguit eixir de tots els processos judicials en què estava implicat i n’ha eixit impol·lut. I ara, ves per on, sembla que té ganetes de veure si pot ser el president del Partit Popular. Deixant a banda totes les seues accions, no deixa de sorprendre’ns la capacitat d’adaptació al medi, al medi polític, fins a l’extrem que ha posat nerviós, fins i tot, el carrer Génova de Madrid. El senyor Mazón, al final, sempre diu el mateix: respecte escrupolós al senyor Camps. De moment, però, sembla que des de Madrid volen soterrar-lo definitivament. Ara bé, aquesta cursa d’obstacles provocarà moltes –com dir-ho?– anècdotes.

 

Ens Uneix

Des d’Ontinyent, a conquerir el món, sembla que s’han dit els ricardos i altres pensadors d’aquest partit que va nàixer com a rebrot del PSPV. Fora bo saber quantes vegades s’ha penedit Ximo Puig del que va passar i de com van actuar. La realitat, però, és que són els qui manen a la Diputació de València perquè hi tenen la clau del govern, pese a qui pese, fins i tot al llançat president Vicent, però saben que no poden tocar els pebrots als de la Vall. I ara sembla que volen aconseguir el mínim del 3% electoral per tindre representativitat a les institucions. Mira que si ho aconsegueixen? Ho tenen difícil, perquè tant el PP com el PSPV se la juguen. Però mai no se sap què pot aconseguir una agrupació política xicoteta. Aiii, si el senyor Bielsa haguera negociat amb més intel·ligència i menys prepotència la Presidència de la Diputació de València…

 

Mazón és un crac

Sí, és possible que moltes de les persones que llegeixen aquestes paraules neguen amb el cap, però no ens enganyem: sempre s’ha dit que, en política, quan es perd la vergonya, tot és possible, i fàcilment assolible. I el MH President de la Generalitat, embolcallat d’una aura de plors, de discriminacions entre les comunitats autònomes, reclama al govern de Madrid que li donen més diners perquè no pot pagar tot el que deu, després d’haver aprovat uns pressuposts fa un parell de mesos de la maneta de Vox, que no se sap si apretava la mà o el coll. Però Mazón és així i estava ben pagat de tindre pressupost aprovat. Ara, però, ja ha dit que reduirà no se sap quants milions per a fer front a les necessitats: 1.132 milions? Doncs, això, es retallen i en pau. Que ha d’estalviar quasi 500 milions en nòmines? Doncs es fa. La pregunta és: a qui retallarà? I, mentrimentres, sembla que són més de 500 milions els que ha reduït a les persones amb més ingressos. Ei, que tots els polítics no són iguals. Por, aquest senyor fa por.

 

Compromís, Més Compromís, Iniciativa…

Sembla que la Santíssima Trinitat és dogma de fe. Doncs, al partit, al conglomerat valencianista, fa falta una persona que, després d’explicar el poder de l’Esperit Sant, puga fer una guia didàctica per a entendre el que passa a Compromís, siga amb Sumar o siga restant. El més fotut és que els valencians i valencianes s’hi juguen tant que, si no fora per això, faria riure, riure molt. Així, però fa feredat. Continuarem a l’espera dels fets.

 

Les escoles de les bandes de música, sense convocatòria de subvencions

El conseller Rovira és un màquina! Això sembla que ja ho tenen clar moltes persones, no el MH President de la Generalitat. L’any passat, amb el govern del PP, el conseller de Vox va publicar la convocatòria el dia 14 de març. Enguany, encara no han tingut temps de publicar-la. Les més de 500 societats ja han acabat el curs 24-25 i no saben si podran obrir el següent, el 25-26. Encara com el senyor Mazón havia de… Què havia de fer el senyor Mazón?

 

Revista 515, pàg. 5. Juliol 2025.