Tens 0 productes a la teua cistella
El Consel ha passat a la història
No es tracta de llançar les campanes al vol, però sembla que el nou Molt Honorable President de la Generalitat està mostrant una cara molt diferent de l’anterior. Cert és que el nivell a què havia arribat, i que manté el senyor Carlos Mazón, era tan baix, era tant catacúmbic, que qualsevol actuació normal sembla un avanç important. El nou inquilí del carrer dels Cavallers parla valencià, no diu Consel, ha fet la primera visita a Picanya i s’asseu en una cadira a parlar amb l’alcalde Pep Almenar. No hi ha estridències més enllà de les diferències ideològiques. Uf, sembla normal!, i això ja és molt venint d’on venim. Ara, el MH President pot dir «bon dia» amb normalitat.
Nadal 25, i sense convocatòria
L’any està ja acabant i les festes, o no, nadalenques toquen amb intensitat a les portes de la societat. I els mitjans de comunicació en valencià continuen sense tindre publicades les bases de subvencions. L’any passat les van convocar a temps; per què enguany no? El senyor Rovira estava en altres coses, o simplement les han posat al congelador? És una forma d’ofegar els mitjans de comunicació en valencià? El senyor Pérez Llorca té ara una possibilitat real de demostrar que el valencià i els mitjans de comunicació en valencià també es mereixen l’ajut institucional. En quedem a l’espera, entre les veus que canten les nadales.
Les mentides tenen garretes curtes
De segur que han sentit més d’una vegada aquesta expressió. La denominada «jutgessa de la dana», la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, està fent un treball immens, potser per això han intentat apartar-la tantes vegades. Ha tornat de citar per a prendre declaració a persones que, presumptament, havien mentit en seu judicial després de conéixer les declaracions de l’exconsellera Salomé Pradas en un programa televisiu i de mostrar uns missatges de mòbil que han posat Mazón entre les potes dels cavalls i a qui continua defensant-lo. Ara ha tornat a citar com a testimoni José Manuel Cuenca, exsecretari del Gabinet del President i Comunicació de la Generalitat, amiguito del alma de Mazón. S’arribarà a saber-se mai quantes mentides han contat aquests personatges? Haurà d’anar a declarar també Nuñez Feijóo perquè havia estat informat en temps real i ara es demostra que és una altra mentida?
La velocitat de l’exconsellera Salomé Pradas
És el silenci una gran mentida, de vegades? En tot el que està passant en el procés d’instrucció del Cas Dana, són molt sorprenents les llacunes de les persones. La periodista Maribel Vilaplana va estar nou mesos callada sense dir pruna, i el va trencar amb una carta oberta que, malauradament, ja s’ha demostrat que moltes de les afirmacions continuaven no coincidint amb la realitat. Moltes persones han dit que els sembla perfecte el que dues persones adultes pogueren estar fent una vesprada del dia 29 d’octubre de l’any passat, però no la vesprada que s’estava ofegant la gent, i més encara si tu ets el President de la Generalitat. Com és possible que ara, un any després de la catàstrofe, la senyora Pradas mostre els missatges del mòbil? És simplement que ara ja és conscient que el procés avança i cada dia que passa ella està molt més a prop de seure en un judici amb una previsible sentència que l’afectaria? Ja s’ho ha pensat millor i ja no vol assumir tota la responsabilitat? S’ha vist traïda per Mazón i per tot el poder intern de Presidència? Està molt bé que els haja mostrat ara, però ha de saber que no té perdó que haja tardat un any a fer-los públics. Les coses haurien canviat molt si s’hagueren conegut el dia 30 d’octubre de l’any 24.
El silenci de Mazón
El Partit Popular ha acollit aquest senyor des del primer moment. És cert que, com a primera autoritat, no hi havia altre remei. Ara que ja ha caigut per la pressió de la societat valenciana, per què no li demanen l’acta de diputat? Per què li apugen el sou anomenant-lo portaveu d’una comissió parlamentària que no es reuneix mai, pràcticament? Quants favors li deuen i quanta informació d’ací i d’allà (Madrid) té al seu arxiu? Caldrà esperar a veure com acaba. Tal vegada demà bote la llebre i ens indique el camí.
Revista Saó Núm.519, pàg.5. Desembre 2025.
