En punta

L’alcalde il·lustrat

Ara que està tant de moda la ràbia, la bronca política, el soroll, el confrontant violent, el no-debat, els missatges violents a les xarxes socials, ara, precisament ara, va i es mor qui va ser l’alcalde de València Ricard Pérez Casado. Home il·lustrat i discret, va arribar a l’Alcaldia. Va pensar i repensar la ciutat de València i es llançà a fer-la una ciutat moderna, preparada per al futur. El Jardí del Túria, el Palau de la Música, coses que no es veien com el clavegueram, l’urbanisme pensat per a les persones… I, pensat i fet, en un moment històric en què els hereus del franquisme continuaven tenint molta força i molt de poder, sense oblidar aquell blaverisme tan angoixant, des de les columnes d’alguns mitjans de comunicació o des de la barbàrie de negar la intel·ligència. I va poder fer-ho. No obstant això, al final el van fer fora de la gestió política.

Gràcies, Ricard, per tot el que vas fer i per la teua discreció. Fora bo també que algun dia es recorde com va ser tractada aquesta persona per uns i pels seus.

Qui va inventar el surrealisme?

A mesura que passen els dies, les setmanes, els mesos, l’any…, cada dia es pot trobar una mostra més de la pèssima gestió de la dana. Les persones que envoltaven Mazón a Presidència semblen triades a pols, i continuen faltant a la veritat sense moure ni una pestanya. Sembla com si tingueren la carta folrada de baqueta i continuen intentant enganyar la jutgessa i la societat.

El paperot de Feijóo

No se sap si el temps i la Justícia posarà a cadascú on es mereix. Com sembla que va dir el capo de Mazón, el que calia era controlar el relat, no fora que els morts ens descontrolaren la situació. Gran aportació a l’estratègia política, la del senyor gallec. Diu molt d’ell.

Mónica Oltra, sí. Mónica Oltra, no

Sembla que la tendència natural de moltes persones que es dediquen a la gestió política és agarrar-se fort al càrrec i no soltar-lo encara que et tallen la mà. ¿És possible que hi haja persones d’un mateix partit que tenen malsons imaginant la tornada, la reincorporació de persones que han estat i ara ja no hi són? Caldrà estar atents als moviments.

Gabriel Rufián, el Gran

Sense entrar en cap debat molt intens, sembla que el diputat d’ERC al Congrés de Madrid s’ha convertit en una mena d’influenciador polític en l’àmbit d’Espanya i més encara entre la gent jove que, sense coincidir ideològicament amb ell, el segueixen per la seua manera de dir les coses, per les intervencions des de l’escó madrileny. La pregunta és si serà casual que estiga venint, més que mai, per terres valencianes, per les comarques. També caldrà estar pendents de possibles combinacions preelectorals.

Juanfran Pérez Llorca

Sembla que el seu tarannà és diferent del que exhibia el seu predecessor. La pregunta és si realment és així, perquè manté com a portaveu del seu govern un senyor estrident, molt estrident. Difícil d’entendre.

 

Revista Saó Núm.520, pàg.5. Gener 2026.