Tens 0 productes a la teua cistella
Saó rep el premi a la millor portada
L’APPEC ha concedit a Saó el premi a la millor portada de totes revistes que es publiquen. L’obra és de Daniel Olmo, i la portada és la del número dedicat a Algemesí. Per a Saó, i de segur que també per a Daniel, ha estat com un buf d’aire revitalitzant que ajuda a seguir el camí que sempre, i ara més que mai, és difícil, molt difícil.
La veu de Mazón
Sempre s’ha dit, com a mínim fins que ha arribat la intel·ligència artificial, que la veu de cada persona és única i una ferramenta bàsica per a identificar les persones. Darrerament hem escoltat moltes vegades el MH President, que ja ha dimitit sense dir-ho explícitament, i més d’una persona ha trobat una gran similitud, una gran coincidència, entre la seua veu i la del senyor Aznar, més encara quan Mazón parla pausadament. Potser només són imaginacions…
Junts i la virginitat
Cada partit polític és ben lliure de seguir els camins que vulga, aquells que s’adiuen més a la seua ideologia. Cap persona aliena a eixe partit és ningú per a modificar-ne els plantejaments programàtics i les estratègies a seguir. I Junts, com a partit polític que és, té tot el dret del món a marcar les seues línies d’actuació: l’encertaran o no, i això se sabrà en comptar les paperetes de les pròximes eleccions autonòmiques, locals o nacionals. Cert és també que l’aritmètica parlamentària de les Corts a Madrid li han atorgat un paper de jutge decisiu i que marca, o ho intenta, la política de l’actual govern de Pedro Sánchez. Fins ací, tot correcte. Però també és cert que les seues actituds, els seus comportaments, les seues declaracions, en massa ocasions semblen com una mena de xantatge. És clar que tots els partits polítics han de jugar, i juguen en el tauler polític per aconseguir els seus objectius. Ara bé, el to, les mirades, les amenaces de les darreres setmanes, semblen més un reflex desesperat per mirar de mantindre i, si poden, augmentar el nombre de votants. Recorden una miqueta aquella situació quan els xiquets i xiquetes, jugant al carrer, si no aconseguien el que volien sempre tenien un oncle policia que els podia fer realitat els anhels.
MH i les seues postures desafiants
A aquestes altures de la història recent valenciana, el senyor Mazón sembla com si no tocara terra, com si levitara més enllà del bé i del mal. Amb les seues actuacions i declaracions, s’intueix, mostra un solatge de xulet que no fa sinó engrandir-se dia a dia. No cal parlar de la manca de sensibilitat davant les víctimes, perquè mai no ha demostrat ni un gram de sensatesa, però és que eixe punt de xulet se li escapa contínuament. Mai no sabrem quina quantitat és de collita pròpia o és producte dels treballs dels assessors més directes. Ara bé, s’ho haurien de fer mirar perquè resulta bastant sorprenent i indignant: portava un jersei a la motxilla, no vaig sentir el mòbil perquè també el duia a la motxilla… I ho diu sense parpellejar.
El Consell, en espera més de dos mesos. I ara, què?
Una derivada de l’actuació política del Molt Honorable ha estat crear, ell a soletes, una mena d’interinitat a tot el Consell. De segur que cap lector de Saó és conseller, però, per si de cas, fora ben interessant saber com es pot continuar gestionant si dos mesos abans s’anuncia una reforma del Consell. I ara, per acabar d’arredonir la situació, després de la renúncia del President, tot roda per la inèrcia del dia a dia, però sempre mirant per dalt del muscle, a veure què en diuen al carrer Gènova. Ahhh, i també l’opinió de Vox, no siga que també tinga poder de vetar persones per a la formació del nou Consell.
Català i la transició
María José Català és, segurament, una persona amb una trajectòria política de rècord. Es va presentar, quan ningú del seu partit volia ser cap de llista, a les eleccions del seu poble, Torrent, i les va guanyar. Es convertia en una mena de coet polític que ha anat aconseguint tot el que volia, tot el que perseguia. Ara, però, s’ha quedat descavalcada a l’hora de fer la transició. De segur que continuarà, a gran velocitat, per aconseguir els pròxims objectius.
Revista Núm. 518 – Novembre 2025.
