En punta – Núm.522

De trens i falles

Dels actes fallers de la ciutat de València, la mascletà congrega diàriament milers de persones. És un dels més multitudinaris. L’alcaldessa del cap i casal va tindre la idea de demanar a RENFE que els trens de rodalia no arribaren a l’estació els dies principals de les festes a partir del dia 13 per evitar l’acumulació de persones, perquè l’any passat va haver-hi un dia de molta tensió. El ministre Puente va acceptar la petició. Els trens arribarien a l’estació d’Albal, i, clar, ¿com arriben les persones a la capital? En autocars, va dir l’alcaldessa, oblidant que no hi ha autocars que puguen traslladar 1.400 persones d’un dels trens. I a veure per on entraven a la ciutat… Tampoc no van caure que les persones també treballen. Haurien de pensar-se més les coses.

De derrota en derrota fins a la victòria final

No queda clar que hi figure a cap manual de ciència política, però sembla que quan a un partit polític, provocat per la manipulació informativa, per la justícia, per les xarxes socials, per mèrits propis…, comença a caure-li damunt una pedregada contínua, sembla que només cal esperar que escampe. Sumar, Podem, Esquerra Unida, Compromís, PSOE…, tal vegada pensen que no cal fer res més sinó esperar la pròxima convocatòria electoral per saber si no han perdut molts més vots. Que se’n vaja la tronada.

El senyor Barcala

José Luis Barcala Sierra és l’alcalde d’Alacant (PP). Sembla que va ser, o és, un gran esportista. Va destacar en les carreres de velocitat, i ara sembla que també va a una gran velocitat perquè no li passe per damunt l’adjudicació dels habitatges més famosos de la nostra comunitat autònoma. Ell corre i corre. Al final, no se sap si serà engolit perquè, tant si no sabia res del que passava, com si sí que ho sabia, aquest senyor hauria de pensar-s’ho molt bé. Tampoc no oblidem que l’alcalde Barcala, un dia 19 d’abril de 2018, va arribar a l’Alcaldia perquè en la votació per a fer alcalde Gabriel Echávarri, va haver-hi una regidora trànsfuga de Guanyar Alacant i un altre vot en blanc. Quantes coincidències per a arribar a l’Alcaldia… Ara continua sense saber res de l’adjudicació dels habitatges.

La Justícia espanyola: una, gran i lliure

A les persones que, en privat o públicament, pensen sobre les característiques de la Justícia espanyola, els acusen de tremendistes i no se sap de quantes coses més. La realitat és molt punyetera… Un jutjat fa un treball de sis anys intentant dilucidar que una persona molt unida a la presidenta Ayuso, ha fet trampes i, mira per on, canvien la jutgessa i tot l’expedient es resol dient que tot està bé. Veritat que fa una miqueta de por?

Taxa turística

De segur que tots coneixem algunes persones per a les quals el qualificatiu de cabudes és molt descriptiu de la seua forma de ser, pensar i actuar. Els partits polítics sembla que també tenen aquesta capacitat de no modificar una postura encara que es demostren per activa i per passiva els seus beneficis i que, al final, no passaria res important. Per què els partits de dretes estan en contra de la taxa turística? Si no pensem en la cabuderia, no s’entén. És igual que la festa siga de Moros i Cristians, les Fogueres, les Gaiates, les Falles… Quantes vegades sentim això de «quantes persones, és que està tot ple”!». A València, en Falles hi havia milers de persones que pagaven deu euros per una dotzena de bunyols o per un combinat. Realment seria un drama per a les ciutats turístiques o amb grans festes cobrar una quantitat, la que valen dos bunyols, per dormir una nit? Per què no volen la taxa turística? Perquè la gent no vindria, diuen. Sí, serà per això que ciutats com Barcelona, que sí que té taxa turística, no està plena de turismes. No s’entén.

 

Revista Saó Núm.522, pàg.5. Març 2026.