En punta – Núm.524

El concert amb l’Opus Dei

No, no es tracta d’una actuació musical, sinó d’una prova més de l’estreta relació que hi ha entre el Partit Popular valencià i l’Opus Dei, en concret amb els seus centres educatius que, hui en dia, continuen segregant per sexe. Ja sobrepassat el primer quart del segle XXI, pagat amb diners públics, encara tenim centres educatius sols de xics o sols de xiques: de tot l’alumnat que tenen matriculat, pocs més de quatre-cents han compartit aula. Tal vegada els més menuts, perquè sempre hi ha com una nebulosa que afecta els centres, i de segur que la Inspecció Educativa de la Generalitat manté els mateixos controls que en els centres públics… Si tots els anys són més de dotze milions la quantitat que va destinada a aquests centres, ara han estat més de setanta. Com i per què? De veritat que no es pot fer res per evitar aquesta situació? Quin és el poder real i fins a on arriba la influència de l’Opus Dei? I encara clama més al cel haver-ho fet quan no hi ha diners per a atendre les necessitats dels centres públics. És molt difícil d’entendre. O no tant.

Les lliçons dels docents dels centres públics

Cal reconéixer-ho: el col·lectiu de docents dels centres públics estan demostrant que ja estan cansats de tantes promeses i de suportar diàriament els efectes del menyspreu del govern valencià. Evidentment, sí que tenen diners per al que volen, com els centres de l’Opus Dei. El sistema educatiu públic els és una miqueta indiferent, i el malestar del personal ha arribat al límit. En el moment d’escriure aquestes ratlles, porten més d’una setmana de vaga indefinida i perdent el salari, al qual, per cert, li descompten fins i tot la part proporcional de les vacances. Molt bé també pels sindicats educatius, que s’han unit tots i han aconseguit mobilitzar, com feia dècades, el personal docent i moltes famílies. Sort, perquè és l’ensenyament públic, en valencià i de qualitat el que està en joc.

Tancament de la comissió d’investigació de la dana a les Corts

Una persona que sabia molt d’aquestes coses va dir que si volies que mai no se sabera el que havia passat, era necessari crear una comissió d’investigació, del que siga però comissió d’investigació. Les Corts en van crear una i ara, ves per on, la ultradreta i l’altra decideixen que ja n’hi ha prou, que no cal que hi passen més persones, que la qüestió està molt clara: la Generalitat Valenciana ho va fer tot bé, que Mazón no va tindre un tall de digestió, i que la culpa de tot la té el govern d’Espanya. I punt. La tanquem i no perdem el temps. I ací pau, i guerra a la Moncloa. El problema, però, és que ho fan i sembla que s’ho creuen. Quan es perd la vergonya, ja es pot dir i fer el que desitges. El dia del tancament de la comissió, Mazón va fer dues hores més de sol.

Eleccions andaluses

Ja s’ha conegut el resultat de les eleccions andaluses. Ara, cadascú les llegirà d’una manera o d’una altra, però el que sí que és clar és que el PP del senyor Juan Manuel Moreno Bonilla ha perdut la majoria absoluta. D’acord, li fan falta un parell d’escons, però l’ha perduda i, per tant, ara entrarà en acció la irracionalitat de Vox amb les demandes que retrotrauen a la barbàrie. El PSOE també, en la línia de les darreres convocatòries, continua aconseguint uns resultats molt baixos. Una altra cosa és pensar com és possible que, amb tot el que ha passat a Andalusia, les persones encara voten massivament el PP.

El Llevant, el València i l’Elx

Encara no està tot el peix venut, però, mira per on, el València ja s’ha salvat i continuarà en primera divisió; el Llevant està pràcticament salvat, i l’Elx… En la temporada 26/27 tal vegada continuarem tenint tres equips en primera divisió. Ho veurem.

 

Revista Saó Núm.524, pàg.5. Maig 2026.