Tens 0 productes a la teua cistella
Trump, el personatge
Són moltes les persones que, en celebrar el seu natalici, any rere any, i més encara si inicies una dècada, es fa festa. Si celebres els huitanta anys, està bé que faces una festa grossa. I segons el que organitzes, tal vegada, solament tal vegada, indica per on es pot buscar la teua forma de ser, la teua personalitat. Aquest senyor s’ha preparat una festa als jardins de la Casa Blanca, una festa per a cinc mil persones. Un combat d’arts marcials o similar. ¿Ens fa pensar, ens dona pistes aquesta festa de per on va ideològicament i, políticament parlant, aquest personatge que passa per ser la persona més poderosa del món? Doncs, això: utilització dels espais, i segurament de diners públics, i un combat, que és el que realment està fent ell amb el món. És una llàstima i una bona radiografia d’aquest personatge. Que acabe ràpidament aquest malson!
Netanyahu
Per això de continuar amb un altre gran personatge, aquest senyor, que ha portat la mort allà on arriben els seus míssils, és un pocavergonya. Ara va i, com que encara no ha assassinat prou persones, ara es posa valent al mateix president dels Estats Units i li diu que eixe acord amb l’Iran ell se’l passa per forro de les seues armes i continua bombardejant el Líban. Que què? Al final, tenim dos amics que estan amb un desig d’esgotar les bombes i altres armes, i que al final sembla com si Trump encara tinguera més coneixement que el president israelià. Com és possible que no se’ls acaben les bombes i la burrera assassina?
À Punt i les corregudes de bous
Sempre s’ha dit que, per molt malament que vaja una cosa, sempre pot empitjorar. Afirmar que À Punt i la seua programació està molt a prop de l’abisme de l’audiència zero i d’un nivell de qualitat tendent també a zero, potser no és cap animalada. Però, a més a més, sembla que els qui manen a la cadena estan disposats a continuar treballant, dia a dia, per confirmar que l’objectiu, a més de la provocació, no és altre sinó servir els interessos del PP ací i a Madrid, i els de Vox. Com es pot qualificar la retransmissió de la fira de bous madrilenya de Sant Isidre? Quants diners ha costat i quina empresa els ha cobrats? Però per a parlar de, posem per cas, la vaga educativa…
Una pregunta, no discreta
Tots sabem que hi ha hagut una vaga indefinida al món de l’ensenyament públic. I també sabem quina ha estat la resposta de la Conselleria d’Educació. La pregunta, sense maldat, clar, és: ¿de tots els alts càrrecs actuals de la Generalitat Valenciana, quants porten els seus fills o filles a l’escola pública o a centres educatius de l’Opus Dei? Si alguna persona ho sap, que ho diga. Tal vegada explique l’actuació o moltes de les actuacions de la Conselleria d’Educació al llarg de tota la vaga educativa.
La importància de la formació musical
La Generalitat Valenciana, sobrepassat la meitat del mes de juny, encara no ha publicat la convocatòria per a ajudar les societats musicals, i en són més de cinc-centes. L’any passat ho van fer, encara més tard, obligant el personal a treballar i anar de cap més d’un dia del mes d’agost. Enguany tornarà a passar? Com és possible que encara no hagen tingut temps de preparar-ne la convocatòria? I mira que diuen que estimen les societats musicals i que som la terra de la música. Encara com…
De Madrid, al cel?
El Sant Pare ha estat a Madrid, a Barcelona i a les illes Canàries. Primer va visitar el territori Ayuso sempre acompanyat per una cohort reial i de les màximes autoritats del país. I després va visitar Barcelona. I deixant a banda el contingut dels discursos del papa i els altres, d’unes actuacions musicals i les altres, el que sí que sembla clar és la diferència de tot el que s’ha fet a Madrid i a Barcelona. Dir que en aquesta ocasió també ha guanyat amb diferència l’estil català, de Barcelona, no és cap gosadia. La capital del regne semblava molt més…, com dir-ho? Tot més antic, més del segle passat? Vostés diran.
Revista Saó Núm.525, p.5. Juny 2026.
