La Diputació de València: incomprensible
Després dels resultats electorals locals i autonòmics, la institució més important que el PSPV podia presidir era la Diputació de València. Sembla que estava clara la voluntat de Compromís i PSPV de sumar vots, però la diputada Natàlia Enguix, representant del partit polític Ens Uneix creat per Jorge Rodríguez, en votar-se a ella mateixa va fer possible que, en la segona votació, també empatada a 15 vots, el president fora el de la llista amb més nombre de vots: el PP.
Pel que sembla, Ens Uneix demanava la Presidència de la Diputació, amb una sola representant. També s’ha dit que sols demanaven un any a la Presidència i els altres tres per al PSPV, que ha dit que era inassumible que amb una sola diputada hagueren de presidir la institució. Totes les coses cal analitzar-les en el context que les envolta:
Jorge Rodríguez va haver d’abandonar el PSPV l’any 2018 pel cas Taula, del qual ha estat absolt; el trencament va ser traumàtic i Rodríguez es va considerar abandonat pels seus.
Ara, al juliol de 2023, ves per on, el PSPV necessita el vot del partit de Jorge Rodríguez i aquest ha tirat per dalt. Si voleu el nostre vot, vos costarà car, molt car. Per part del PSPV estava al capdavant de les negociacions el secretari general de la província de València, Carlos Fernández Bielsa, alcalde de Mislata, i en aquest camp de batalla algú no ha estat a l’altura que s’ha d’exigir a un negociador. Calia acceptar fets difícils d’engolir? Clar, però el que no es pot acceptar és haver entregat el govern al PP. De segur que si a la taula negociadora hagueren estat «las viejas glorias», la Diputació no se’ls escapa. Sembla que la testosterona d’alguns ha impedit valorar altres coses.
Ningú no havia pensat en tot el treball que estan fent tantes i tantes persones que estan treballant en els diferents serveis de la Diputació? Ningú no havia pensat que ara el més normal és que la dreta ature molts serveis i els reoriente cap a altres mars? Ningú no havia pensat que amb quinze diputats i diputades del PSPV i Compromís, el treball que es podia fer en els quatre anys següents era molt gran? Ningú no havia pensat que la Diputació de València era la darrera institució que podia no estar en mans del PP? Ningú no ho havia pensat, de veritat?
Carlos Fernández Bielsa, pel que sembla, no ha estat a l’altura de la responsabilitat que tenia i faria molt bé de demanar perdó als valencians i valencianes per no haver estat capaç de retindre el govern de la Diputació de València. Quan es presente a secretari general del PSPV, a candidat a president de la Generalitat, o a qualsevol altre càrrec, que no oblide el que ha fet ara.
Ja mostren la poteta, i de quina manera…
A Nàquera lleven les banderes LGTBI. Borriana entra al focus mediàtic perquè un regidor de la dreta ultra censura revistes que estan escrites en valencià i ordena que no es torne a pagar la subscripció a Camacuc, posem d’exemple. A Torrent s’aprova que el nom de Vicent Torrent ja no siga el que identifique l’auditori, i aquestes decisions les han aprovades abans de les eleccions generals. Què faran després?
Volent equivocar-nos, açò no és sinó la punteta de l’iceberg de burrera que ens ve al damunt. Estiguem atents i units.
El MH President Carlos Mazón
Tal vegada, el que millor pot passar és que li posen davant el micròfon i la càmera perquè parle. És molt atrevit dir que aquest senyor ens donarà vesprades de molta glòria?
María José Català continua
Moltes persones diuen que aquesta política valenciana té una gran capacitat de treball, és clar, però també té una mena de full de ruta de per on ha de passar la seua trajectòria política. No se sap si Mazón dorm tranquil o si comença a tindre malsons…
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)
