En puntes

María José Català, la de la imatge

Cal reconéixer que la nova alcaldessa de València té les coses clares: val més una imatge que mil paraules. Ella i el seu partit li la tenia promesa als carrils bici. És igual que la ciutat, ara, està més tranquil·la que mai; que són milers i milers de persones les que diàriament utilitzen la bicicleta o qualsevol altre mecanisme per a desplaçar-se per la ciutat. Això són bajanades i fins i tot posar en perill milers d’euros d’Europa, per no citar els milers d’euros que costarà desfer els carrils. Ella es presenta en el barri de Sant Isidre, el més pròxim a la seua ciutat, i diu: «fins ací ha arribat Grezzi: que eliminen el carril bici». I li fa igual que fora una obra elegida pel barri dintre dels pressuposts participatius. A ella, plim! Semblava que serien quatre anys difícils, però, a mesura que passen els dies, es poden superar totes les previsions.

Vox

No és cap broma, però sembla que en aquest partit tenen un conjunt de persones amb un nivell educatiu i cultural molt, però que molt elevat. Deixant a banda els tres que van signar el «Pacte de la Servilleta», un dels quals ara és conseller de Cultura, entre altres coses, han estat incapaços de nomenar tots els càrrecs públics que els pertocava pel pacte de govern. I quan en trien algun, el senyor Abascal sembla que té un ull que fa por: alguns tenen sentències per maltractament, altres tenen més de trenta empreses del sector que han de gestionar… Clar, igual desconeixien les lleis. I ara hauran de perdre molts diners perquè un salari de conseller o de director general no arriba ni al 10 % del que estan acostumats a cobrar en blanc. Dels altres diners, ja ni en parlem.

El MH President Mazón

Tal vegada es deu creure que està fent les coses d’una forma genial, com a mínim, i que és l’enveja dels populars de tot Espanya. Són moltes les persones que diuen que els recorda Zaplana quan era jove. I, segurament, ja li hauran dit des del carrer Génova, que si ell no haguera fet el que feu amb Vox, el «Pacte de la Servilleta», probablement a Feijóo no li faltarien quatre escons per poder formar govern. I ell, tan content d’haver estat el primer que tancava l’acord amb la dreta que està, encara més, a l’extrem.

Sobre el valencià

No res, que hem tornat al segle passat. Que ja tenim novament la dreta i la dreta extrema defensant el valencià, això sí, en un perfecte castellà. És indiferent que en siguen deu, vint, trenta… les sentències dels tribunals de justícia, eixos que no volen canviar. El problema, per a ells i elles, realment, no és entre el valencià o el català, no. És entre el valencià i el castellà. Haurien de tindre una miqueta més de vergonya.

L’idíl·lic inici del curs escolar al País Valencià

Que sí, que no hi ha hagut problemes i si se n’ha produït algun és per culpa del Govern de Botànic, que ho deixà tot malament. Ho diuen i, tal vegada, s’ho creuen. Però la realitat és la que és: nomenament i de vacances. Un economista en Educació que va entrar en la Conselleria com un hipopòtam molt enfadat i trencant els llaços amb tots els sectors educatius. Hui dic que els directors d’institut li han dit que no saben què fer amb tants mestres que els sobren; demà cessa tots els assessors i assessores dels CEFIRE encara que els torne a nomenar a l’endemà. El dia 31 d’agost publiquen una resolució que tira per terra els horaris de tots els centres de secundària, a sis dies de començar les classes. I de les adjudicacions del professorat, no cal ni parlar-ne. Sembla que han alegrat el dia a tot el professorat que els va votar en les passades eleccions autonòmiques.