En puntes

El 9 d’Octubre del 2023

Ja ha passat la data de la celebració, tal vegada la més important, del 9 d’Octubre. Sempre, aquesta celebració ha estat una mena de termòmetre de la situació política valenciana, més encara si s’observa la ciutat de València. Enguany, després de huit anys, les autoritats democràtiques no han rebut xiulits ni improperis de les persones que veien la denominada Processó Cívica. Es nota el sector sociològic que ha acompanyat aquest acte. Aquest 9 d’Octubre sols van rebre insults els manifestants de Compromís que hi anaven al final de la processó. A més, l’any 23 ha tornat a veure com la Senyera entrava a la Seu de València, també, després de huit anys. No deixa de sorprendre que hi participaren, amb pancartes i tot, els representants de Vox, fet que no deixa de ser esperpèntic vista la postura centralista i contrària a qualsevol nacionalitat històrica.

PP-VOX: fumata bianca a València

El dia 20 d’octubre es va fer públic el pacte signat entre aquestes dues forces polítiques a l’Ajuntament de València, més encara després que els regidors de la dreta extrema mostraren la poteta fins i tot deixant que algunes propostes del PP no foren aprovades. I, clar, el poder uneix més que el ciment. No obstant això, les persones que coneixen María José Català diuen que deu estar molt contrariada, molt enfadada per haver hagut de signar aquest pacte i repartir delegacions: no va amb el seu caràcter, tot i que diga que s’ha fet per «eficàcia i operativitat». Clar, posar un regidor de Vox com a responsable de l’Albufera és eficàcia i operativitat. Però, realment, ella ha escollit entre governar amb acords puntuals amb altres partits polítics o deixar-se abraçar per l’os. O tal vegada no ha estat ella qui ha elegit i les ordres li han vingut directament des de Madrid, de la calle Génova. Quin serà el nom que posaran a aquest pacte?

Calma, molt calma

Tot el món és conscient del canvi polític que s’ha produït a la Generalitat. Se sap també que han passat molts dies fins que alguns alts càrrecs de l’anterior administració han estat destituïts de les seues responsabilitats, no se sap si perquè no trobaven persones o perquè s’ho estaven pensant. Una cosa que sorprén és la certa normalitat i respecte que existeix, de moment, amb totes les activitats culturals programades i amb els responsables de portar-les a terme. Durarà molt aquesta calma? Estan reservant forces per a la revolució o estan esperant a veure si hi ha nova convocatòria electoral?

El valencià, sempre en el punt de mira

Mira que han passat anys, però la llengua, la nostra llengua, continua utilitzant-se com una mena de munició per a llançar a l’enemic polític i intentar captar vots. I el conseller d’Educació, economista de professió i lingüista de vocació, està fent malabars per a atacar la filologia i inventar-se qualsevol cosa que mine la unitat de la llengua i la ciència. Realment, no tenen vergonya.

Moment indescriptible

En acabar els actes de lliurament (en castellà!) de distincions al Palau de la Generalitat el passat 9 d’Octubre, amb el Molt Honorable President de la Generalitat en primer lloc, van eixir les autoritats autonòmiques cap a l’Ajuntament de València. Al carrer dels Cavallers hi havia, a banda i banda, una agrupació musical tocant. Més d’una persona va desitjar que tocaren el pasdoble Pan y toros. El conseller Vicente Barrera hauria reviscut vells temps…