En puntes gener

Page i els socialistes
Més d’una persona ha pensat que el president del govern d’Espanya deu tindre algun donyet que l’ajuda a superar la prova següent. Quan ja sembla que no hi ha eixida i és imminent la caiguda, mira per on, torna a superar el repte i es dirigeix a la següent prova. Dir que és un supervivent de la política és una afirmació contrastada per la realitat. I dir que, també, s’ha convertit en el polític més odiat/perseguit per la dreta i la dreta extrema és una altra afirmació molt compartida per quasi tot el món. Ara bé, que a més de tota flota mediàtica, alguns jutges i la dreta extrema són els qui li disparen, o el pengen d’un fanal, tal vegada entra en el joc barroer de la política. Però que dirigents del seu propi partit (Felipe González, Guerra, Page…) es convertisquen en membres destacats dels coristes que l’ataquen per tot, deu ser difícil de digerir. Cal continuar atents a veure el següent atac.

Més Compromís
Afirmar que aquesta coalició de partits polítics no passa pel seu millor moment, és indiscutible. Va haver-hi canvis de persones i responsabilitats; uns tornen de Madrid (Joan Baldoví) i altres se’n van (Àgueda Micó). Unes eren vicepresidentes de la Generalitat; ara, evidentment, no. Apareix Sumar i… Iniciativa, un dels partits que integren la coalició, està molt marejada. I sempre es vol donar la imatge de calma i tranquil·litat, però la lluita pel poder, pel control, està molt viva i activa. Desitgem que la barca arribe a bon port i puga recuperar forces (i vots).

El PSPV i el futur immediat
Dir que Ximo Puig, amb totes les seues coses bones i no tan bones, ha estat una persona fonamental en la vida interna, i externa, d’aquest partit en els darrers deu anys, sembla obvi. Ell i el seu partit van mantindre, i fins i tot van augmentar, el nombre de vots que van rebre en les passades eleccions autonòmiques. Però, com va declarar en una entrevista publicada a la revista, ha fet un pas al costat i ara està oberta la magrana de la successió a secretari, o secretària, general del PSPV. En escriure aquestes línies, la cosa no està clara, ni de bon tros. Tres possibles persones per a substituir-lo. I de les tres persones, solament Diana Morant parla valencià. El poble valencià ha de tindre molta sort per a mantindre, com a mínim, l’ús de la llengua entre els seus dirigents polítics.

Les auditories de la dreta
Sembla que ara s’ha descobert –tècnica utilitzada des de temps immemorial– que no hi ha res millor que amenaçar l’adversari polític amb allò de: «d’acord, ara veuràs, et faré una auditoria i…». Però que ho diga i ho faça el partit que té tres presidents autonòmics, com a mínim, encausats per la justícia, no sembla molt coherent.

De la Justícia i els seus jutges i jutgesses
El grau d’hipocresia d’una part importantíssima de «la classe política» i també d’una part de la societat sembla que no té límits. En públic sempre diran allò de «respecte escrupolós a les decisions dels jutges», i és mentida, perquè saben que, segons siga la persona que ha de jutjar, passarà una cosa o una altra. I les lleis són les mateixes. Una ministra diu –mira quina casualitat– que un jutge, amb una llarga i clara trajectòria, diu que cal mirar si a Puigdemont poden buscar-li les cosquerelles amb la paraula terrorisme, i ix tota la bateria mediàtica i la dreta i l’ultra a dir que cal fer-la dimitir. Sense oblidar que els grans jutges okupes haurien d’haver deixat de ser-ho fa més de cinc anys perquè s’han agarrat a la taula del poder, i no els renoven ni volent. Si tenen algun dubte sobre la professionalitat d’alguns d’ells, solament cal fer una ullada a les seues decisions i veure quin partit polític ha estat més beneficiat amb les decisions. Com que no podem criticar les decisions dels jutges? Clar que sí!

Revista número 498. Gener 2024.