En Puntes

Habemus papam

És innegable que la mort d’un papa i l’elecció del següent és un esdeveniment internacional de primeríssima magnitud, no solament per la quantitat de responsables polítics que hi assisteixen al soterrar. És impressionant la quantitat d’hores que han dedicat tots els mitjans de comunicació, d’ací i d’allà, a informar sobre tot el que passava al Vaticà.

 

La Mare de Déu dels Desemparats

Per allò de les coses del protocol, el Molt Honorable President de la Generalitat va estar en la missa de celebració del dia de la Mare de Déu. I, clar, no deixa de ser una contradicció molt gran que ell, que no hi era quan tocava ajudar i salvar persones, ara estiga en un lloc preferent en la celebració. No se sap què en pensarien els oficiants, però el que sí que sembla és que el MH fuig de qualsevol acte al carrer perquè no es pot controlar que les persones li diguen en veu alta el que pensen d’ell. No va estar en la Santa Faç, no va estar en la processó de la Mare de Déu… Tindre por del carrer deu ser molt complicat de gestionar.

 

La traca d’Eurovisió

¿De veritat que no es pot fer res per no haver de veure com un país que està massacrant tot un poble, el palestí, participa activament en aquest concurs o el que siga? Si quan Rússia va atacar Ucraïna li van vetar la participació en infinitat d’esdeveniments culturals i esportius, per què no a Israel? Què tenen, a més de diners, per a ser tan provocadors i quasi ningú s’atreveix a dir en veu alta les veritats del barquer? Que Israel està assassinant impunement milers i milers de persones palestines.

 

El PP i la música en valencià

És que no paren, i sembla que mai no en tenen prou. S’han entossat a negar una realitat com són els grups i els cantautors i cantautores que utilitzen el valencià, la seua llengua, per a cantar. Doncs, cap problema: no se’ls programa i ja està. És una manera d’intentar fagocitar una realitat, també la musical. No sabem si hi ha cap estudi que explique aquesta mena de mania persecutòria a la llengua, la nostra, i a totes les realitats que la utilitzen.

 

El Consell Valencià de Cultura: una més

Les coses es poden fer molt bé, bé, regular, un poquet malament i molt malament. ¿De veritat que entre tots els candidats a poder presidir aquesta institució no n’hi havia cap que sàpia parlar valencià correctament? ¿De veritat no hi havia cap candidat o candidata? Sembla com si al govern actual sols els preocupara diluir i fer malbé tot el que s’ha avançat. No s’entén.

 

A per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua!

No se sap si per voluntat pròpia o perquè no són capaços de dir NO a la formació política de la dreta més extrema, ara, el govern de la Generalitat, en descobrir que no podia fer desaparéixer legalment l’AVL perquè no tenen els vots suficients, sembla que s’han dit: “d’acord, doncs l’ofegarem econòmicament i així moriran d’inanició”. ¿De veritat, de veritat, que entre la gent de la dreta no hi ha cap persona educada, formada, intel·lectual, que puga alçar la veu i dir que ja n’hi ha prou? De veritat que no?

 

Sobre les escoles de les bandes de música

És, pràcticament, impossible trobar cap polític en actiu, amb vara de comandament, que no parle de les bondats, que en tenen, de les bandes de música i de les seues escoles de música, referent mundial i únic. Però, mira per on, l’any passat, la Conselleria del ram va convocar les subvencions corresponents el dia 14 de març. Enguany, a la marxa que anem, s’acabaran abans les classes del curs que publicaran la convocatòria. Gestionar bé, gestionar millor?

 

Revista número 513, pàg. 5. Maig 2025.