En Puntes

AAPV

El sindicat d’Actors i Actrius Professionals Valencians celebra cada any una gala de lliurament dels seus premis anuals. Hi són guardonats els i les professionals triats pels membres del sindicat. Sempre ha estat una nit reivindicativa de la professió, per la situació que viuen. Enguany, però, ha estat molt més que reivindicativa. Es va celebrar al Teatre Principal de València, cedit per la propietat que no és altra que la Diputació de València, com s’ha fet en altres ocasions. Per primera vegada en set anys, l’entrega dels premis no es va retransmetre per la televisió pública valenciana, À Punt.

Va ser impressionant escoltar les intervencions i veure les persones que omplien el teatre, alçades, demanant la dimissió del Molt Honorable President Carlos Mazón. El genocidi de Gaza va ser l’altre pol d’interessos dels parlaments. Una nit inoblidable i que faria enfurir a més d’un i d’una de les persones que haurien de vetlar per la cultura valenciana i en valencià.

 

Ja tenim pressuposts

Els valencians i les valencianes ja tenen, ja tenim, pressuposts aprovats per a governar l’autonomia. Han estat aprovats amb els vots a favor de Vox i el PP, partit que ha tragat amablement pedres de molí acceptant –no sabem si totes les peticions dels ultres o no–, però amb una clara línia de retrocés social, sindical i, més encara, cultural. Ara, en els mesos que queden de l’any, anirem veient, clarament, les malifetes i com això afecta la societat. I el que és més divertit: el PP i el seu president trauen pit dient que ells sí que tenen aprovats els pressuposts, no com Pedro Sánchez, qui encara no ha pogut aprovar-los. Si es pensa bé és, com a mínim, esperpèntic.

 

El Levante i l’Elx tornen a primera divisió

Sí, ja ha saben: els dos equips són, novament, de primera divisió, amb tot el que això implica per a les persones aficionades al futbol. I pel que representa, també econòmicament, per als dos equips i per a les dues ciutats, que rebran tots els equips de la primera categoria. L’enhorabona!

 

Reducció d’unitats a l’ensenyament públic

Fa molts anys, hi havia una publicitat que deia que el seu producte netejava molt bé els taulellets dels banys, entre altres coses. I demanaven fer la prova del cotó-en-pèl per a veure que sí, que, efectivament, els taulells restaven impol·luts. També es diu allò que, líquid blanc i de la vaca, és llet. Ara, com que una cosa són les grans declaracions i una altra la realitat, ja s’han començat a conéixer les reduccions d’aules a tots els nivells educatius públics del país. Després, Rovira i el MH Mazón insistiran, fins a l’avorriment, que ells estan a favor de l’escola pública. I, clar, si hi apliquem la prova del cotó-en-pèl ens pot entrar el riure fluix. No tenen vergonya.

 

Ayuso: provoca que alguna cosa en quedarà

Si Colom, realment, no va saber que havia descobert Amèrica, no serà en aquesta pàgina on es descobrirà que la presidenta de la Comunitat de Madrid viu –i mai no millor dit– de la provocació i de ballar un tango amb les idees més intransigents i amb la dreta més extrema a ella, si n’hi ha. En la Conferència de Presidències Autonòmiques es va alçar en sentir parlar eusquera, i sembla que la va afectar més que el català. El més trist de tot és que deu haver-hi persones a tot l’Estat que li aplaudiren la iniciativa intolerant i de falta de respecte a una realitat com és, afortunadament, la varietat lingüística que tenim. Sembla que per a ella i per a ells sols existeix l’espanyol i no estan disposats a saber, a escoltar, a estimar les llengües del país. És una llàstima com, en una dècada, han tornat a fer bo Franco. Molt, molt trist.

Revista número 514, pàg. 5. Juny 2025.