La revista degana en valencià

En Puntes abril

 

Glòria Tello

Ha fet públic que té un càncer de mama. Des d’aquesta pàgina li enviem un grapat de força perquè puga superar la malaltia. Endavant.

 

La jutgessa de Catarroja

La Justícia és lenta, molt lenta al nostre Estat, però és innegable que aquesta jutgessa instructora, que centralitza la causa penal de la dana per presumpte homicidi imprudent, Nuria Ruiz Tobarra, està fent un treball intens, amb rapidesa i està mostrant moltes realitats i incongruències en els relats que es coneixien. A més, parlant amb una de les persones afectades, va comentar que el seu tracte amb totes les persones que han declarat és exquisit i que mai no ha tingut hores per a acabar i, si cal, s’ha esperat fins a l’hora que siga per acabar les declaracions programades. Això, ho agraeixen molt les famílies de les víctimes.

 

Salomé Pradas

L’exconsellera ja ha declarat davant la jutgessa i sembla que va defensar el MH President. Però, realment el va defensar? Si aporta les trucades que li va fer i les hores, és una defensa o un atac a la línia de flotació de Mazón, polític que braceja per no ofegar-se però que totes les persones que l’envolten, menys ell, són conscients que té molt difícil la salvació política? Una altra cosa són les afirmacions d’aquesta senyora dient que ella, realment, no tenia ni idea d’emergències i eixes coses, que ja estaven els tècnics, i tal i tal altre… Doncs, per a què estava ella? Ni per a exigir eficàcia i rapidesa en les actuacions?

 

Ajuntament de València

María José Català, novament, se’n torna a eixir amb la seua, o això sembla. Sempre s’ha dit que hi ha persones, també en el món de la política, que pareix que tinguen una flor al seu cos que les allibera de molts dels problemes que es presenten en el dia a dia. Català ha tornat a demostrar que no té una flor, no; té un jardí complet! Els seus socis de govern de la dreta extrema, un d’ells és amonestat pel seu propi partit. Una altra regidora del mateix partit diu que també se’n va. I deixa, clar, en una situació política molt delicada el govern de l’Ajuntament de València i la seua primera autoritat. Fins i tot es fa una remodelació de les competències municipals i es demanen informes sobre els acords que havia adoptat Català en el tema de la representativitat en les comissions municipals. Mira per on, de hui per a demà, les aigües tornen a baixar calmades i tot és com abans. Ara bé, hi ha algunes preguntes de les quals seria molt bonic saber les respostes: què ha acceptat Abascal perquè el regidor i la regidora tornen a la casa comuna? I, més encara, què ha acceptat Català perquè les relacions s’hagen normalitzat?

 

El superconseller Rovira

Hi ha persones que, en parlar, aporten serenitat, calma, dolçor, amabilitat. Que demostren que tenen ganes d’aportar idees per a solucionar problemes. I estan les altres: aquelles que ofenen més que parlen, que sempre estan disposades a augmentar la tensió, la baralla, l’enfrontament, que semblen viure la seua felicitat provocant l’adversari per a imposar les seues idees no amb raonament, no, sinó per la força del poder, sempre temporal, que li han donat les urnes o el seu Molt Honorable President. En quin grup de persones està aquest conseller?

 

El rei emèrit

És innegable que sempre hi ha hagut personatges d’eixos que podríem denominar de pandereta, que provoquen una certa gràcia, un somriure. En alguns casos, però, es converteixen en patètics pel que han estat, pel que són i pel que representen per a moltes persones. De veritat, no hi ha cap persona a la qual puga fer cas el senyor Juan Carlos I perquè no continue amollant brofegades? Que no n’ha fet ja prou? Encara en vol més? Això de presentar una demanda contra el senyor Revilla no és més que un nou exemple de l’emèrit.

 

Revista número 512, pàg. 5. Abril 2025.