En Puntes febrer

Rovira

El conseller d’Educació, entre altres coses, sembla que és feliç provocant la societat valenciana i creant problemes allà on no n’hi ha. Diguen el que diguen, l’ensenyament en valencià i del valencià està molt assumit i integrat en la societat. És cert que sempre hi ha alguna persona, algun poble, algun càrrec públic que alça la bandera d’«El castellano está en peligro» o coses semblants. I la realitat, la inqüestionable realitat, és que també gràcies als jutges i jutgesses el Govern del Botànic no va ser, ni de lluny, un radical. De fet, en són moltes les persones que pensen que en els darrers huit anys de govern progressista es va perdre l’oportunitat d’anar més lluny en la incorporació del valencià a les escoles.

I ara, el senyor Rovira i el senyor Mazón, de la maneta de la dreta extrema, s’inventen una consulta a les famílies sobre quina càrrega de llengües volen per al seu fill o filla, embolicant-se en la bandera de la llibertat, de la llibertat d’elecció, de dir que són més democràtics que ningú. Realment, són uns provocadors i l’únic objectiu que persegueixen és eliminar el valencià de la vida, com ja ho han aconseguit ells, perquè mai no l’utilitzen. Després, però, es queixen quan se’ls acusa d’anar en contra de la llengua i la cultura, i diuen que són més valencians que ningú; això sí, ho diuen en un perfecte castellà.

 

Vicent Mompó i Natàlia Enguix

Vicent Mompó, president de la Diputació de València i gran defensor del valencià –l’utilitza i tot de forma contínua–, qui semblava que s’havia convertit en un nou líder dintre del Partit Popular valencià, mira per on, ha sabut que no es pot anar en contra de la voluntat del gran líder Mazón i del seu desig de fer fora de les escoles el valencià.

Natàlia Enguix, vicepresidenta de la Diputació i qui va fer possible que el Partit Popular arribara a la presidència de la institució, fa unes piruetes dient que si no s’elimina la consulta sobre l’ús del valencià, doncs això, que és una línia roja.

Al final, com que la pela és la pela, la convocatòria de la consulta s’ha publicat i es farà. Ell, Vicent, i ella, Natàlia, continuaran utilitzant el valencià i acceptant que el castellà guanye el poc terreny que encara no té. També és cert que Ontinyent continuarà rebent milions d’euros i tots i totes estaran tranquils i dormiran de nit. Molt trist.

 

Darrere d’un alt càrrec sempre hi ha un/a assessor/a

Cap de Comunicació, cap de Gabinet, cap de no se sap quantes coses…, però sempre hi ha un equip de professionals al darrere. El Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana i el seu partit polític de segur que també en tenen. La pregunta que es fan moltes persones de la societat valenciana i de tot l’Estat és per què fan les coses que fan, perquè pensen i executen unes accions amb les quals, realment, se’ls veu la trampa. La publicació de poc més d’un minut dels àudios entre dues tècniques el dia de la dana pretenia llavar la cara sobre el comportament de Mazón eixe dia i llançar a la cara de l’adversari polític, en aquest cas els socialistes, el fragment d’àudio en el qual semblava que donava la raó a la Generalitat.

Però, de veritat, ¿aquestes ments privilegiades no van pensar que no seria difícil aconseguir el conjunt de la gravació i posar, encara més, contra les cordes les persones del PP amb responsabilitats polítiques el dia 29? Resulta molt, molt incomprensible. Això sí, així estan convertint Mazón en una espècie de bufó en l’àmbit de tot l’Estat.

 

Feijóo per què manté Mazón?

Diuen les persones que saben d’això que, per a Feijóo, la candidata per a substituir el Molt Honorable ha de ser María José Català. Entesos. I per què manté a aquest senyor, que en definitiva pot restar-li vots en les pròximes eleccions estatals? Una primera raó pot ser deixar-lo que acabe de consumir-se en la flama de la seua incompetència i ja caurà pel seu propi pes. Però, una altra explicació és pensar que si cau Mazón i arriba Català a la Presidència, caldria negociar novament amb Vox i ells no estan per a res, ni de lluny, de permetre que Català presidisca la Generalitat. I, clar, l’altra alternativa seria la convocatòria d’unes eleccions anticipades, amb el perill de no poder governar ni sumant els vots de la dreta més extrema. Per tant, Mazón continua i continuarà fins que es convoquen les eleccions autonòmiques; això sí, llevat que algun jutge o jutgessa diga el contrari.

 

Revista número 510, pàg. 5. Febrer 2025.