En puntes febrer

Vicent Soler
Dir que Vicent Soler ha estat un personatge polièdric i fonamental des de la Transició democràtica fins ara és una obvietat. Ell, militant del PSPV, sempre ha representat la part més valencianista del seu partit. Ara, el govern de la Generalitat –és a dir, el senyor Mazón, perquè no és possible adoptar aquesta decisió sense que ell ho haja ordenat o aplaudit– l’ha cessat com a president de la Fundació ADEIT i del Consell Social de la Universitat de València, i ho han decidit així no perquè hi haguera cap informe negatiu de la seua tasca en aquestes responsabilitats. No; simplement perquè «no era dels seus». I la pregunta és si realment era necessari, llevat que el que buscaven era tornar a demostrar que amb la dreta no pot haver-hi més colors que el blau. Realment no s’entén aquesta persecució ideològica. Afortunadament, la seua trajectòria de treball, de compromís, de valencianitat i saber està per damunt d’aquestes decisions.

Teresa Ciges
Des d’ací felicitem Teresa pel premi i per la publicació del llibre Dels faristols als pòdcasts. Persuasió política per a noves generacions, premi d’assaig al València Nova 2023, convocat per Alfons el Magnànim. L’enhorabona!

Incendis al Saler
De barbaritat en barbaritat fins a la derrota final, podria ser la marca publicitària d’alguns responsables polítics, com ara el senyor de Vox de l’Ajuntament de València. Està clar, malauradament, que hi ha una persona piròmana que està assetjant el Saler, en forma de provocació d’incendis forestals. Estaria molt bé que, definitivament, localitzen la persona culpable. Però dir que, mira per on, quina casualitat que des que no està al govern Compromís i el PSPV és quan més incendis s’hi produeixen, no és més que una irresponsabilitat d’aquest senyor. Si tinguera proves, el que hauria de fer és anar al jutjat de guàrdia. I si no les té, callar i no ofendre la intel·ligència de la ciutadania.

Els pactes PP-Vox
Per molt que no ho diguen, el senyor Mazón i la senyora Català, posem per cas, deuen estar molt farts d’aquests socis de govern. Està clar que el primer era governar i dir tot el que havia fet malament el Govern del Botànic o l’alcalde o alcaldessa corresponent. Això és una cosa, i l’altra és dormir en un govern que no saps mai per on pot saltarà la llebre, en forma de negar la violència contra les dones, de barbaritat cultural, científica, mediambiental… Una cosa és el que passa dins dels despatxos, i una altra és haver de tragar tots els gripaus en públic, als mitjans de comunicació, a les xarxes socials. Tal vegada, massa innocentment, algunes persones pensen que el PP, ell solament, no hauria votat en contra d’Estellés, posem per cas. Però, en un pacte de govern, ja se sap: fins que una moció de censura ens separe o les següents eleccions ens alliberen del pacte.

El PSPV
No se sap si perquè han aprés dels seus errors anteriors, per la força de Pedro Sánchez o per la coincidència còsmica, el PSPV, que ja tenia tres persones candidates a la Secretaria General després de la marxa de Ximo Puig, ha acordat (i pactat?) que Diana Morant n’és ja la secretària general, la primera dona a ocupar aquest càrrec. Sembla que la reunió, llarga reunió, a Madrid, a la seu del PSOE, ha obrat el miracle. Entraren tres candidatures i van eixir amb una nova secretària general, i sense aquelles confrontacions internes que tant han marcat la vida interna del PSPV.