En puntes Gener

 

Alfred Ramos

Ell ha estat el responsable de la secció de cinema de la revista. Ara, després de més de trenta anys publicant els més de 300 articles, ha decidit deixar la secció.  Des de Saó només podem donar-li les gràcies pels centenars d’articles que han ajudat a veure bon cinema.

 

Benvinguts tres nous col·laboradors!

Jacob Mompó, Vicent Léon i Xavier Martínez ja publiquen a aquest número a les seues seccions corresponents: Jacob ho fa en «A peu de pàgina», Vicent és el nou responsable de «Cinema» i Xavier s’encarrega d’una nova secció denominada «La Podcastera». Benvinguts!

 

Mazón i Gaza

En el dia a dia, els gestors polítics de vegades fan coses o amollen una d’eixes frases que poden perseguir-lo pels segles dels segles. El nostre Molt Honorable mai no oblidarà el seu dinar del dia 29 d’octubre de 2024, i no hauria d’oblidar tampoc una frase dita en seu parlamentària, a les Corts, el dia 16 de gener del 25, en la qual venia a dir que felicitava el poble de Gaza perquè el govern d’Espanya li donaria més de 24 milions d’euros, mentre que la Generalitat rebrà 0 euros d’ajudes directes. És difícil qualificar una expressió com aquesta perquè és tan bèstia que no és fàcil de trobar els qualificatius corresponents. I el que és pitjor: converteix el senyor Mazón en notícia nacional. Tal vegada serà eixe l’objectiu per a allunyar-lo d’El Ventorro, posem per cas, però no és bo per als valencians i valencianes tindre de MH una persona que fa aquestes brometes. En política no pot valdre tot. No és un bon camí a seguir.

 

La doble ele (ll)

La portaveu del Consell de la Generalitat és Susana Camarero, a més de ser-ne la vicepresidenta i consellera de Benestar Social, Igualtat i Vivenda. Ella sembla que no parla valencià, o ho fa només en la intimitat. El seu castellà és fluït, però no sap o no pot pronunciar correctament la paraula Consell i repeteix, una vegada i una altra, Consel. No seria possible que vist que és la portaveu del CONSELL fera pràctiques fins que pronuncie correctament la doble ele?

 

Compromís als pobles

Després de la dana, a tots els pobles es va veure una allau de persones que arribaven a milers per ajudar en tot el que podien. I als ajuntaments es veien regidors de tots els partits polítics aportant les seues energies per llevar fang, posem per cas. Els alcaldes i alcaldesses s’havien convertit en una mena d’herois particulars que no tenien ni hores ni dies. De fet, alguns d’ells i d’elles estan pagant ara, amb la seua salut, els excessos que van fer, voluntàriament clar. Ells i elles estaven 24 hores els set dies de la setmana. Però, segons que va anar eliminant-se el fang, per a alguns veïns i veïnes sembla ara siguen, quasi, l’enemic. S’entén la indignació de les famílies que ho han perdut tot, però no és bo oblidar qui va estar, i continuen, treballant pel seu poble i les persones que hi viuen. Els primers plenaris es van convertir en atacs a les primeres autoritats, però que Compromís haja demanat comissions d’investigació a pobles com Paiporta o Aldaia, quan els mateixos regidors del partit van estar treballant braç a braç, no és fàcil d’entendre.

 

Una del València CF

Serà cert que el senyor propietari de l’equip haja acceptat vendre’l a un altre inversor, tal vegada italià, sempre que es mantinga en la primera divisió del futbol, que canvie d’entrenador i contracte un parell de jugadors per a salvar la categoria? Continuarem atents.

 

D’aquelles torres, aquestes runes…

El conseller Rovira i el PP-Vox, amb la complicitat d’algun tècnic al capdavant de «Política Lingüística i Contraplanificació», acaba d’eliminar la Xarxa de Serveis Lingüístics Valencians que treballava per la normalització de la llengua als pobles i a les universitats. Era un desig que va tardar molt a arribar i que, en una conversa de bar, han convertit en cendra. Trencar-ho tot no és treballar.

 

Revista número 509, pàg. 5. Gener 2025.