En puntes juny

Un any del govern autonòmic

Diuen que el temps vola. Doncs, això, que ja s’ha complit el primer any de govern del PP i del partit d’extrema dreta. I sembla que va ser ahir… Els primers mesos semblava que estaven com una miqueta bloquejats, que no sabien ben bé què fer amb el poder, amb el nomenament dels càrrecs de segon nivell. Però, ves per on, ara han agafat carrereta i, sense calma, estan posant de l’inrevés totes les coses que havia millorat i legislat l’anterior Govern de Botànic. La cultura en general i la llengua en particular, així com l’ensenyament, sembla que han estat uns objectius prioritaris d’aquests nous governants que, ara, van a totes.

No serà per a tant

Aquesta expressió s’ha sentit en boca de més d’una persona que afirmava que no es notaria massa el canvi de govern, que els nous no farien bestieses. Perquè, clar, posem per cas, en el món de l’educació pública, és necessari que més d’un docent i més de dos els hagen votat. I la pregunta és si ja comencen a notar en carn pròpia els efectes de l’expressió.

Inici del curs escolar

Més d’una persona recordarà el caòtic inici de curs escolar 23-24. Els directors i directores dels instituts van viure en primera persona la barbaritat que van comportar les decisions de finals d’agost, amb la modificació obligatòria dels horaris. També ho recordaran tots els docents que van haver d’incorporar-se al seu lloc de treball sense tindre clar ni on era ni on havien de dormir, posem per cas, perquè els havien adjudicat destinació la vespra. I, clar, la culpa, tota, era del Govern del Botànic, que ho havia fet tot malament i a posta. Ara, amb el decret de plantilles pels aires, amb una primera vaga educativa, es podrà veure tot el treball que han desenvolupat els nous gestors de la Conselleria de l’avinguda de Campanar en aquest any. Ara bé, fa pinta que no serà un inici de curs genial. I ja no tenen l’excusa que la culpa és del Botànic. Veurem.

València, capital verda?

Uf, sembla que entre el que hi havia programat i les realitats del govern de María José Català hi ha…, com dir-ho, unes quantes diferències? Els ciutadans i les ciutadanes de la capital hauran notat alguna cosa? De moment, pareix que no.

La càrrega de la dreta extrema als governs

Més d’un analista polític ha dit que l’escenari que van deixar les passades eleccions autonòmiques era el més dolent possible per a la societat valenciana, perquè el PP estaria disposat a tragar gripaus per a aconseguir formar govern. I ací, cert és que el Molt Honorable President no va ser massa llest ni dur en les negociacions, a més de fer-li perdre les eleccions generals al seu estimat Feijóo. Tal vegada el va perdre el seu desig de ser el primer a anunciar que ja tenia govern autonòmic, que havia estat el més ràpid i astut. I mira per on… No obstant això, sempre quedarà el dubte de saber, posem per cas, que si el senyor Mazón haguera pogut governar amb majoria absoluta hauria fet i hauria consentit les burreres que proposa el seu soci de govern. Des de fora, sembla que costen de tragar.

Bous embolats al cap i casal

Estaria bé crear una plataforma de Salvem el Bou Embolat a la ciutat de València i una altra de Salvem l’Honorable Conseller Barrera. Amb aquest cognom, és normal que li agraden els bous i es trobe, sempre, protegit. I per a què volem aquestes plataformes? Doncs per a potenciar de forma clara i contundent els bous embolats al centre històric de la ciutat de València. Si l’embolada es fera a la plaça de Manises, ho podria veure des dels seus despatxos i en directe el president de la Diputació i el MH President de la Generalitat. Les Torres de Serrans podrien ser on acabaren. I a la vesprada, o de matí, per als més jóvens, just en acabar l’escola o l’institut, perquè així els entrara la sana afició al bou embolat. El temps ho dirà.

Revista 503. Juny 2024.