En puntes – nº 472

10/11/2021

La maquinària del PP en marxa
Certament, ho han de fer. Han de fer una campanya publicitària àmplia per a donar a conéixer el nou candidat del PP a president de la Generalitat, Carlos Mazón Guixot. Clar, a aquest senyor el coneixen a Alacant i a la Diputació. Ara, però, ha d’aconseguir que l’identifiquen a les terres de Castelló i de València. I si han tingut l’oportunitat de veure les tanques publicitàries, està molt atractiu, però l’acompanya una frase que tal vegada no haja estat massa pensada: «El president de tots». En aquests moments de llenguatge inclusiu, què passa, senyor Mazón, que les dones no voten o no vol que el voten? També és l’hora de posar en marxa la calculadora i anar sumant les campanyes i els diners que costen. Compte amb això de repetir errades anteriors…

El «procés català» i les reunions
És fàcil comprendre que moltes persones estan una mica fartes i cansades de les estratègies que no persegueixen altra cosa sinó traure rèdit d’un conflicte creat per la curta visió del PP. Recorden que l’Estatut d’Autonomia català, després de passar tots els tràmits legislatius, va ser impugnat per aquest partit de la dreta, cada vegada més extrema. I amb l’ajuda inestimable del Tribunal Constitucional, fàcil és recordar tot el que s’ha viscut a Catalunya. En més d’una ocasió, les relacions entre Madrid i Barcelona recorden aquelles expressions dels xiquets i xiquetes: si no fas no sé què, ja no t’ajunte. Ara no va Junts, ara no pot anar…, ara… Des de fora, sembla que la baralla continua beneficiant algunes estratègies electorals. I, més que mai, fa falta arribar a acords i consens. Serà possible?

Pressuposts de la Generalitat Valenciana
Cada any, al setembre, comença el curs escolar. I cada any sembla que l’elaboració dels pressupostos de la Generalitat Valenciana s’han de convertir en una mena de baralla mediàtica entre algunes persones del PSPV i algunes persones de Compromís. Que si Vicent Soler no ha tingut en compte no sé quina partida, que si Mónica Oltra desconvoca una reunió perquè el conseller en tenia una altra i li llevava protagonisme… Si no tenen més remei que arribar a acords entre els dos partits i després aconseguir el vot de Podem, per què han de fer tots els anys els numerets de circ electoral? Realment pensen que sumen vots per a les pròximes eleccions autonòmiques?

Ximo Puig, el Gran, primer de la Generalitat i tercer d’Espanya
A poc a poc, i sembla que és un fet indiscutible, la figura política del Molt Honorable guanya punts i imatge. Centrant-nos en l’Espanya actual, Ximo Puig s’està convertint en un referent i està encabotat estratègicament a fer ponts amb altres comunitats autònomes, siguen del signe polític que siguen. Les Illes, Catalunya, Andalusia… A poc a poc, amb una estratègia als antípodes de la senyora Ayuso, el MH creix dins del seu partit i fora. Té l’os dur del finançament autonòmic, se li podrà acusar de moltes coses, però no d’estar-se quiet.

Volen tancar les centrals nuclears!?
Mira per on, després de tants anys i tantes manifestacions (recordem el «Nuclears, no gràcies»), ara va i és la gran patronal la que llança la possibilitat de tancar les centrals perquè el govern els ha deixat als peus dels cavalls de la falta de rendibilitat. Ves per on… Pobrets propietaris de les centrals… Que poquet que guanyen a l’any! Que no ens faran plorar de la llàstima que ens fan? Quina poca vergonya! Però contents per la possibilitat del tancament. Avant!