09/12/2021
On està Isabel Bonig?
De manual es pot qualificar la marxa de la política del PP. Va veure arribar el bou enviat des del carrer Génova de Madrid i va demostrar que no calia que li ho digueren dues vegades. Es va emocionar a les Corts en el seu comiat, va fer les maletes, l’escenari es va fer negre i mai més l’hem tornada a veure, ni fent malifetes. Sorprenent.
L’atenció telefònica de les institucions de Castelló
Cert és que va governar molts anys el PP a l’Ajuntament i la Diputació, i que el personal funcionari devia estar ben acostumat a utilitzar el castellà. Però que hui en dia encara siga difícil trobar una persona que diga «bon dia»… Si tu continues parlant valencià, la persona també et contesta en valencià, però, d’entrada, fan servir el castellà. Difícil d’entendre.
Respecte «escrupolós» a les decisions de la Justícia
Aquesta cançoneta de segur que l’hem escoltada moltes vegades. Però no totes les persones tenim eixe respecte a les decisions dels jutges i jutgesses, ni de bon tros. Fa uns dies vam saber que una jutgessa va adoptar mesures cautelaríssimes contra l’arribada d’uns llibres –absolutament legals perquè es poden comprar en qualsevol llibreria– als centres educatius. I la pregunta és: qui és aquesta senyora que es permet prendre aquesta decisió? Si un tribunal superior li fa la cara roja, ella dimitirà i se n’anirà a casa? Els han d’eixir debades totes les barrabassades sempre amb la mateixa orientació social i política?
À Punt: per favor, que s’aclarisquen
Una societat, en aquest cas la valenciana, ha de decidir què vol. Els polítics del Govern del Botànic, els tres partits, s’han de posar d’acord i saber què volen. Sempre s’ha dit que amb diners, torrons. Per tant, cal saber si volem, si ens creiem, si apostem, per una radiotelevisió pública i de qualitat. Si la resposta és que sí, el que no es pot fer és posar pals a les rodes diàries de la radiotelevisió valenciana. No es tracta d’oferir pressuposts desorbitats com en temps anteriors, però negar el pa i l’aigua sols pot portar a tindre uns mitjans públics testimonials i amb poquíssimes armes per a poder aconseguir una audiència digna, i la publicitat que això comportaria.
Al senyor Mazón li explota el passat
És cert que el PP i els seus altaveus mediàtics no tenen tendència que se’ls faça la cara roja, però no serà perquè no en tenen motius. Acaben la gira política del PP a la plaça de bous de València, Pablo Casado ix a muscles dels seus seguidors i seguidores. Ja es veuen a la Moncloa, al Palau de la Generalitat, als ajuntaments del nostre país. Estaven, sembla, exultants, feliços i comptant els dies que falten per a la victòria. I ves per on, va i els torna a esclatar el passat de corrupció en la cara de regidors i assessors del PP a l’Ajuntament de València. I a més, ara, ens diuen que hem de deixar en pau a Rita Barberá i tota la seua herència, oblidant que ells i elles van ser els primers a deixar en la cuneta de la història a qui havia estat la seua gran alcaldessa. No tenen memòria? Ni vergonya tampoc.