En puntes novembre

La imparcialitat de la justícia espanyola
Dir que estem vivint uns mesos –millor dit, anys– complicats, amb moltes tensions socials i polítiques, no és dir res de nou. Però, no deixa de sorprendre que molts polítics es deixen la veu dient que la separació de poders és fonamental per al funcionament d’un país democràtic, i també alcen la veu per a deixar claríssim això de la independència de la Justícia. I clar, sorprén, i molt. Que els jutges i jutgesses no tenen ideologia? Deixant a part el jutge Garzón, que va ser depurat per no tragar pedres de molí, quants jutges han estat sancionats pel govern de la Justícia? Tots i totes són extremadament professionals i no fan mangarrufes. Una altra cosa és que alguns haurien d’haver estat substituïts fa cinc anys, però s’han agarrat a les moquetes del poder, entre altres coses per a mantindre la unitat d’Espanya, i no se’n van ni amb Zotal. I volen que ens creguem que són imparcials!
Darrerament, han tornat a demostrar la seua imparcialitat aprovant una resolució en contra d’una llei que encara no estava ni presentada a les Corts. Sí que es coneixien bé la llei d’amnistia pactada entre Junts i el PSOE, que abans de llegir-la, ja n’estaven en contra…

José Luis Pérez Pont
Ell era el director del Centre del Carme de Cultura Contemporània (CCCC) i del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana. El cessament va tindre solament un vot en contra, el del Consell Valencià de Cultura; casualitats de la vida. Les dretes extremes comencen a mostrar la poteta de la seua intolerància i el pànic a la llibertat cultural i creativa. Però, a més, ho fan de forma barroera, llançant acusacions d’«irregularitats i mala praxi comeses en les contractacions». I això ho diu Paula Añó, secretaria autonòmica de Cultura de la Generalitat Valenciana, que ens imaginem que ja deu haver anat al jutjat de guàrdia a denunciar les accions il·legals del gestor.
Quan sentia la paraula cultura, tirava mà a la pistola. Aquesta frase s’atribueix –sembla que erròniament– a Joseph Goebbels, i tot apunta que l’autor és Hanns Johst, que la va utilitzar a l’obra de teatre Schlageter, precisament per a ridiculitzar-la. Malauradament, és una frase molt vàlida per al responsable de Cultura de la Generalitat Valenciana. Ell, però, tiraria mà a l’espasa de matador.
Negar que José Luis Pérez ha estat un magnífic gestor és com negar que la neu és blanca. Ell va arribar a la responsabilitat per concurs públic i ha demostrat que el CCCC es podia convertir en un contenidor cultural amb una activitat contínua, permanent i oberta a llibertat. I, clar, tot açò produeix una espècie d’urticària entre els senyors i senyores de les dretes extremes. I Mazón, calla.

Doble vara de mesurar, i d’aplicar la llei?
Ara que hem vist en directe les manifestacions nocturnes i diürnes que s’han fet a la capital del Reino, més d’una persona s’ha preguntat com és possible que la policia nacional haja tingut tanta paciència amb ells i elles. Les persones que ja tenen una certa edat, o no tanta, recorden com actuava la mateixa policia nacional a València, a la Primavera Valenciana, posem per cas. Ara, però, un diumenge decideixen anar cap al Palau de la Moncloa, tallen una gran via de comunicació, i no passa res. Serà que realment hi ha dues vares de mesurar?

Gargamel
Si vostés recorden, aquest era un personatge dels Barrufets: no tenia massa bona imatge i semblava que sempre estava neguitós, contestava malament, era molt prepotent i algunes coses més. Realment, no se’n sap la causa concreta, però el flamant nou conseller d’Educació està rebent, cada dia més, el sobrenom de Gargamel. No en sabem el motiu exacte.