En Puntes octubre

La barbàrie de Benjamin Netanyahu

Aquest personatge no es mereix un «En punta», no; es mereix tota la revista completa per a analitzar i intentar comprendre com una persona pot arribar a fer el que està fent aquest personatge, que passarà a la història com un dels més bàrbars que ha hagut de suportar el segle XX i XXI. Ningú no dubta que l’atemptat que van patir els israelians a mans de Hamàs és injustificable i condemnable, molt condemnable. Però que un país com Israel es dedique primer a massacrar i assassinar el poble palestí i després a atacar aquells països «que el molesten» és un fet que tan execrable que resulta difícil trobar-ne les paraules. Evidentment, si ho està fent és perquè compta amb el suport de països europeus i dels Estats Units. Ell sol s’ha convertit en el vaquer del segle XXI que pot assassinar milers i milers de persones sense que passe res més que aquestes morts. Què pensarà aquesta persona? Dormirà de nit? Com és possible que un ésser humà arribe a aquesta bogeria i que cap institució internacional puga aturar la seua barbàrie?

La celebració del 9 d’Octubre

Novament, s’ha celebrat el 9 d’Octubre a la ciutat de València. Ara amb un govern de l’Ajuntament i de la Generalitat en mans del PP i de la dreta extrema. I una de les coses que sorprén, i molt, és veure persones amb banderes de la Falange, entre altres, a la plaça de l’Ajuntament de València per a celebrar, en definitiva, l’arribada de Jaume I al cap i casal, quan les seues banderes representen una negació de, com a mínim, les comunitats autònomes. És cert que es podria fer una anàlisi sociològica i política de les persones que assisteixen a la denominada Processó Cívica, que realment és de tot menys cívica. Tot i que ara governa la dreta i la dreta extrema, continuen insultant a totes les persones, elegides democràticament, que no coincideixen amb la seua forma de pensar i d’entendre el món. Els representants del PSPV i els de Compromís reben una quantitat d’insults que, en definitiva, retraten els autors d’aquests insults i amenaces. Cert és que, a més d’algun moment de certa tensió, no va haver-hi agressions: la presència policial era molt elevada. A la vesprada sí que va haver-hi una agressió a una persona que havia comés el greu error de tocar la dolçaina i portar una samarreta que «els va molestar». Fora bo que giràrem full d’aquestes històries i que defensar unes idees no posara en perill la integritat física de ningú.

Eduardo Zaplana

Ara ja es pot dir que el qui fora Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana i ministre amb Aznar ha estat condemnat per un jutjat a més de deu anys de presó i a pagar uns quants milions d’euros. Moltes persones podem pensar que la Justícia a casa nostra és lenta, molt lenta, lentíssima, però, mira per on, malgrat que puga recórrer-se la sentència, no deixa de ser una bona notícia per a la ciutadania que va veure com es dilapidaven els diners públics. Cal dir que és una bona notícia per a la democràcia i per a les persones que pensaven que tot no val que aquest personatge, que va arribar a la política «para forrarse», haja estat condemnat. Quedem a l’espera

El govern de la Generalitat i l’ús del valencià

Si el Consell és el de la Generalitat Valenciana, no seria molt demanar que els seus consellers i conselleres, a més del Molt Honorable, feren ús habitualment de la llengua pròpia dels valencians i valencianes i no solament uns minuts en l’acte institucional del 9 d’Octubre. Per què passa? Per què no parlen habitualment el valencià? Per què no en fan un ús mínim que els permeta expressar-se correctament en valencià? Després, això sí, diuen que són els grans defensors de la llengua i agarren la bandera de la llibertat d’elecció. Ara estan treballant per fer-lo desaparéixer també dels centres educatius i regalen certificats de coneixements del valencià. Així no anem bé. Si ells i elles no en saben o no volen parlar-lo, que ens deixen a nosaltres i als nostres fills i filles.

Revista número 506. Octubre 2024.