En puntes setembre

L’ascensor i el conseller d’Educació

Quan un centre educatiu d’Alacant passa a ser notícia perquè l’ascensor no funciona i la mare d’un alumne ha de carregar el fill per a portar-lo a classe, ix l’Honorable Conseller d’Educació dient que és molta casualitat que l’ascensor deixe de funcionar i insinua una mena de boicot del centre. La veritat és que resulta lamentable, molt lamentable, que el responsable màxim de l’educació a la nostra comunitat autònoma siga capaç de dir i insinuar aquestes coses.

“Consel” del Molt Honorable

Sembla que a les persones castellanes els resulta molt, però que molt, difícil poder pronunciar Sabadell, posem per cas. A les televisions “estatals” d’Espanya és molt freqüent sentir que la doble ele la pronuncien com una sola ele. Però, en escoltar el nostre Molt Honorable President de la Generalitat dir que el seu Consel ha aprovat no sé què, resulta encara més sorprenent. Per favor, que faça classes intensives i que, com a mínim, pronuncie bé aquest so.

La Justícia dona la raó al Botànic?

L’any 2023, Miguel Soler i els sindicats educatius van arribar a un acord de plantilles per als centres de primària i secundària. En arribar els responsables de l’actual govern de la Generalitat (en aquell moment en mans del PP i Vox) van tirar per terra aquest acord i ara, amb el curs escolar ja en marxa, el Tribunal Superior de Justícia suspén cautelarment aquella decisió i, per tant, el govern pot fer dues coses: impugnar la decisió del TSJ o seure a parlar amb els sindicats educatius i intentar arribar a un acord. El paperot del senyor conseller és bastant lamentable. Havien dit per activa i per passiva que no s’havien produït retalls a les plantilles. I ara s’està parlant que cal contractar més de nou-cents professionals més. Aquest fet deu haver posat molt nerviós el conseller, que sempre s’ha caracteritzat per una descarada forma de parlar i atacar les persones que pensen diferent, encara que ho demostren amb dades. I també hauria de fer pensar a les famílies i a tot el col·lectiu docent quin govern dona suport o no a l’educació pública i de qualitat.

Turisme, massificació i taxa turística

El turisme és una font d’ingressos per a la nostra comunitat autònoma. És clar. Però, arribat el moment d’aquest èxit turístic, cal ja i de manera urgent reflexionar si no podem morir d’èxit i matar la gallina dels ous d’or. Passejar pel centre de les grans ciutats valencianes es fa ja difícil per la presència espectacular de turistes, i, per tant, caldria estudiar fórmules per a fer compatible la vida i el gaudi de les persones que s’acosten a casa nostra. I com que tenim molt d’èxit, ¿per què els partits de la dreta no volen aplicar una taxa turística a totes les persones que passen la nit a les nostres ciutats? ¿Realment es creuen que pagar un, dos o tres euros farà que deixen de vindre? De fet, les ciutats d’Europa i de l’Estat espanyol que l’apliquen estan apujant la quantitat a pagar. I no passa res. Per què la dreta es nega tant a recaptar una quantitat important, vista l’afluència de turistes, per què es nega a la taxa turística?

Les altes temperatures i la informació als mitjans
Tal vegada passe sempre, però enguany s’ha notat més que mai. Tots els informatius de ràdio i televisió han descobert un tema que els aporta espectadors. Que ara les temperatures són més elevades, sembla que és clar. Però convertir les onades de calor, la superació de tots els rècords coneguts fins ara, ha estat la tendència d’aquest estiu. Els mitjans han dedicat minuts i minuts a parlar d’aquest fet. I, de rebot, la ciutadania també ho comentava més que mai. Al final, semblava que érem a les portes de la catàstrofe total provocada per les altes temperatures.

Els habitatges turístics i les accions dels ajuntaments
En parlar dels habitatges turístics, que sembla que han de donar molts beneficis perquè mai no en tenen prou i continuen obrint-ne de nous, hi ha una cosa clara: si jo convertisc un edifici en apartament turístic, estic fent fora les persones que abans hi vivien. El centre de totes les ciutats s’està convertint en un parc temàtic per als turistes, per a les festes, per a fer fora les persones que hi vivien i per a matar, en definitiva, la vida dels barris. I la pregunta és: fins a quan permetran aquest fet les autoritats? A més, el que es veu és que moltes vegades són els ajuntaments, de forma no coordinada amb els altres pobles, els que adopten una decisió de suspendre llicències per a nous habitatges. Per què no és la Generalitat Valenciana la que fa una llei general que obligue tots els ajuntaments?

Revista número 505. Setembre 2024.